La gran banca no troba sostre
La reactivació de la demanda creditícia pot compensar la frenada dels tipus d'interès
MADRIDEls quatre primers bancs de l'Íbex-35 continuen l'any tal com el van començar: amb uns resultats rècord. El Banco Santander, CaixaBank, el BBVA i el Banc Sabadell han anotat conjuntament uns beneficis de fins a 14.519 milions d'euros durant el primer semestre, és a dir, entre gener i juny, cosa que suposa un increment d'un 20,5% en comparació amb el mateix període del 2023, quan les mateixes entitats van guanyar 11.820 milions d'euros.
Amb aquesta suma damunt la taula, els últims dies ha planat l'interrogant de si el sector té un sostre. "Arribarà el moment en què mantenir aquests resultats serà difícil, però encara haurem d'esperar fins a mitjans del 2025", apunta l'analista de mercats Joaquín Robles en una conversa amb l'ARA. Robles preveu que aquest 2024 el sector desbancarà el 2023 pel que fa als beneficis anuals i tancarà amb xifres històriques.
Aquests dies les entitats no han amagat d'aquests brots verds. De fet, els han permès insuflar optimisme. "Confiem superar els objectius per al 2024 [...] i seguim avançant a molt bon ritme en els del 2025", destacava el conseller delegat (CEO) del Santander, Héctor Grisi, la setmana passada. L'entitat d'Ana Botín encapçala els resultats fins al juny. El número dos del BBVA, Onur Genç, també es mostrava "molt optimista", tot i que evitava revelar les xifres del 2025. CaixaBank no només treia pit de la bona marxa del negoci, sinó que relativitzava el creixement dels beneficis: "Compensen [períodes de menors ingressos]", apuntava el conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, dimecres passat. Gortázar assegurava que la rendibilitat del sector bancari és inferior a la del conjunt de les grans empreses de l'Íbex-35. "Segueix estant per sota d'altres sectors de l'economia", assegurava el directiu, motiu pel qual es queixava, de nou, de l'impost extraordinari del govern espanyol: "Pots voler penalitzar la banca, però no es pot dir que sigui per guanyar massa diners. Es grava la banca perquè és la banca", afirmava el directiu de l'entitat de l'estrella blava.
Més enllà dels tipus d'interès
Però l'escenari que fins ara ha acompanyat aquestes xifres –la pujada dels tipus d'interès per part dels bancs centrals– ha començat a canviar: la Reserva Federal els manté congelats, el Banc d'Anglaterra ja els ha retallat al 5%, mentre que el Banc Central Europeu (BCE) es preveu que ho faci al setembre, després d'una primera baixada el passat mes de juny. Cal tenir en compte que l'encariment del diner dona ales a una de les principals vies d'ingressos de la banca: el marge d'interessos –prové de totes les quotes dels préstecs que tornen els clients i que han estat el negoci tradicional de la banca–. Fins al juny, només per aquest concepte les quatre entitats han ingressat un rècord de 44.517 milions d'euros.
El gir suposarà que el marge d'interessos es redueixi. "Els marges estan tocant sostre i això comportarà una baixada dels ingressos", deia Grisi, mentre que el conseller delegat de CaixaBank situava el pic en aquest segon trimestre: "A partir d'ara esperem una caiguda", anticipava. En canvi, per al Banc Sabadell encara hi ha recorregut: "Els tipus no han arribat al seu pic i el 2025 tindrem un marge d'interessos millor que el 2024", assegurava el director financer del banc, Leopoldo Alvear.
Creix l'activitat creditícia
Sigui com sigui, al sector no es respira preocupació. "És molt probable que, tot i la retallada dels tipus d'interès, els guanys continuïn incrementant-se trimestre rere trimestre", reflexiona Robles, que ho vincula al fet que les baixades de tipus solen dur de bracet una recuperació de la demanda i, per tant, una reactivació del crèdit. "Ara, a l'hora d'oferir els crèdits, la banca ja està tenint en compte un horitzó de descens dels tipus", reitera l'analista. A aquestes millores pel que fa a les condicions de finançament, sempre sota la lupa d'organismes com el Banc d'Espanya, s'hi suma un context econòmic –en el cas d'Espanya– molt favorable, amb un mercat laboral que resisteix. "La producció hipotecària s'ha recuperat amb moltíssima força", afirmava Gortázar. El mateix està passant en el cas del crèdit al consum i a les empreses.
Amb tot, Robles afegeix que el fet de tenir una morositat "molt controlada" ajuda a allunyar fantasmes. "Permet als bancs dotar menys provisions i, per tant, tenir més beneficis, i per això és important que es mantingui a nivells baixos. Hi havia por d'un increment de les provisions, com està passant als Estats Units, però aquí no ha estat el cas", explica l'analista. "Que els beneficis puguin caure no significa que els resultats siguin dolents, ni de bon tros. Aquests creixements han sigut molt alts i es normalitzaran, però això no vol dir que el sector tingui problemes [...] Seguiran guanyant molts diners", conclou.