Josep Oliu: "Espero no ser l'últim president del Banc Sabadell"

BarcelonaJosep Oliu (Sabadell, 1949) rep l’ARA dissabte al migdia a la planta 22 de la coneguda com a Torre Sabadell (avui Diagonal Vertical), en ple Eixample, on manté el seu despatx de president del banc català. Per la seva actitud desenfadada, un no endevinaria que la centenària entitat està patint una opa del BBVA que podria posar fi a la seva història i que entra a la seva fase decisiva. Oliu es mostra optimista i fa gala del seu proverbial bon humor: de l’escultura de Jaume Plensa que hi té, tota una obra d’art, en diu “el ninot, el ninot de la cremà”.

No estem habituats a veure ovacions a un banquer com va passar a la junta d'accionistes. Com ho va viure?

— No hi estic acostumat. La veritat és que estic molt content. Em vaig emocionar una mica, va ser un senyal que els accionistes estaven contents amb la marxa del banc i de com estem portant el tema de l'opa del BBVA.

Digui'ns una cosa: a Espanya i a Catalunya, a qui convé l’opa?

— No li va bé pràcticament a ningú. A la nostra competència. La pèrdua del Sabadell és una pèrdua per a l'empresariat català, per a les petites i mitjanes empreses, que són el 80% de l'activitat catalana. I per a les grans: tots els grans empresaris, fins i tot els que estan cotitzats a borsa, ens manifesten que si nosaltres no hi som, qui els atendrà? Els grans ens donen crèdits, però el Sabadell és el que ens dona l'operativitat i la facilitat per al dia a dia, ens diuen. Si es perdés l'ànima del banc, que és una ànima d'aquí, catalana, amb una tradició històrica de com fer banca, els clients en podrien sortir perjudicats. Se’n beneficiarien altres competidors. Passa sempre. En la fusió del Santander amb el Popular, es van perdre, en els següents tres anys, el 40-45% dels clients.

Una enquesta que vam publicar dilluns explicava que 4 de cada 10 clients estaven disposats a marxar en el cas que prosperés l'opa.

— Sí. A mi els petits em diuen: "Hosti, no pot ser, que serà molt greu per a nosaltres si vosaltres deixeu d'existir". Inclús grans companyies em diuen això.

A l'estiu es va presentar un estudi que deia que amb l'opa cauria el volum de crèdit, basant-se en els precedents. El BBVA diu que no. A qui hem de creure?

— Home, hi ha precedents. Hi hauria menys crèdit. I és que hi hauria menys demanda de crèdit. El BBVA es refereix a l'oferta. Però és que no només és el crèdit. És el servei i la flexibilitat. Competència pot fixar que durant 3 anys el crèdit es mantingui, però això no és comprovable i és un brindis al sol, perquè si una empresa deixa d'anar bé, no li mantindran el crèdit. El cert és que es perd crèdit, i una cosa que em preocupa més: es perd dinamisme. Si falta un sentiment positiu de l'empresa amb el banc, hi pot haver desànim i que es deixin de fer projectes d'inversió, que són els que donen creixement al país. I em preocupa perquè un gran banc internacional no té la mateixa manera d'actuar que un de local. Tenim un gran suport a la Comunitat Valenciana, a Múrcia o al nord d'Espanya, a totes les zones on som un banc central per a l'empresariat, i per això s'han manifestat tots: no volen que això passi.

En els últims dies, l'entitat ha fet públic un cert malestar amb Competència, per l'expectativa que en aquesta fase 2 les conclusions no serien gaire favorables.

— Jo no dono aquest tema per tancat. Competència encara té una qüestió fonamental sobre la taula, que és quin tipus de mesures prendran, si són de conducta o estructurals. Mirant les normes de la Unió Europea, ens sembla que aquest cas requeriria mesures estructurals, restriccions fortes de desinversió de parts del negoci. El que sí que els demanem és que facin una anàlisi en profunditat, que preguntin a les empreses. El que no té sentit és que hagin donat carpetada a les voluntats d'al·legació i de personació de moltes estructures empresarials. Que facin un estudi a fons a Catalunya, al País Valencià, a Alacant, i veuran com això és un problema. I si no, que escoltin l'opinió pública i les organitzacions empresarials.

Vostès han mantingut que el problema no és només econòmic, sinó social.

— Sí. Depenent de quina sigui l'oferta, no seré capaç d'explicar als accionistes que el projecte del Banc Sabadell els generarà més rendiments que no pas que ells s'integrin com a accionistes del BBVA. Però, a part d'això, penso que no és bo per a Espanya. Això és una reflexió que han de fer els polítics. Espanya s'ha de mirar i dir: "Escolta, nosaltres amb tres grans bancs en tenim prou?" Hem passat per una crisi, nosaltres, i en aquesta crisi el 50% d'aquests bancs van desaparèixer i van ser absorbits gràcies a uns altres que se'ls han pogut quedar. Si només queden tres bancs a Espanya tens un altre problema, que és que només tens tres bancs per poder solucionar crisis, dos dels quals amb perspectiva internacional.

No és el seu model?

— Són projectes diferents del nostre. Perquè jo, com a accionista, estaria invertint la meitat del meu patrimoni en un banc mexicà o en un banc turc. No té gaire sentit per a mi, i per al país tampoc. ¿Volem que les empreses financeres agafin estalvis d'Espanya i els portin a altres llocs? El que ens importa és que aquí a Catalunya hi hagi un banc que funcioni. I que a la Comunitat Valenciana també. Això diferencia el nostre projecte del BBVA.

En què afavoriria el govern de Pedro Sánchez un escenari en què de quatre grans bancs passem a tres?

— Jo crec que no l'afavoriria gens. El govern ho sap perfectament. Això no afavoreix a ningú.

Es torna a parlar de la solució Banesto. És a dir, que comprin, que es quedin amb el 50, el 51%, i no es fusionin. Això té viabilitat?

— La desaparició del Banc de Sabadell es produeix igual. No ho veig com una cosa que ens pogués, a nosaltres o a l'empresariat català, anar bé. És el BBVA amb un màrqueting català. Això ja van tenir l'oportunitat de fer-ho amb Banca Catalana, amb CatalunyaCaixa, amb Unnim, i no sembla que hagi funcionat. Penso que quan a un banc li treus l'ànima, gairebé és el mateix que la fusió, i en canvi per a l'accionista sempre seria probablement millor una fusió per treure les màximes sinergies.

I què ens diu del preu de l’opa?

— Encara no el sabem, però al preu actual hi ha una prima negativa. Quin és l'accionista racional que amb aquesta prima hi aniria? Potser un que digui: "Si em donen diners, els agafo". Però no en donen. Ni per a mi, com a president del Banc de Sabadell, és fàcil dir si és bona o no l’oferta. Perquè l'única cosa que tinc per poder-ho mesurar és el valor de l'acció del BBVA. I aquí simplement és una demanda d'adhesió incondicional a un projecte de banc internacional majoritàriament en països emergents i que vol compensar aquests riscos fent-ne còmplices els accionistes del Banc de Sabadell.

Els quedaria la carta del govern. Vostè creu que el govern hauria de frenar l'operació?

— Amb el govern simplement estaré a la seva disposició per explicar-los aquelles coses que crec que poden ajudar el país, tant amb el d’Espanya com amb la Generalitat. Pot posar pegues, pot frenar l'operació, pot frenar la fusió. Aquest no és el meu paper. El meu paper és el de la transparència, en el sentit que a mi m'agradaria que el dia que el nostre accionista hagi de decidir quina cosa és millor al fullet hi sigui tot. Si no hi pot haver fusió és fonamental que ho digui perquè el BBVA m'havia dit que feia unes sinergies de 800 milions, i sense fusió és impossible. Si les limitacions de la CNMC són unes de conducta durant 3 mesos o de 5 anys, o si són que s'ha de vendre un tros del negoci de Catalunya. Tot això em marca un valor i són informacions absolutament imprescindibles per al fullet. També les sinergies negatives, perquè hi haurà clients que marxaran a la competència. Jo sé quin és el valor del meu. El valor de l'altre s'ha de veure.

¿Considera que el govern de Salvador Illa s'està mobilitzant prou en defensa del Sabadell?

— És veritat que el Banc Sabadell és molt especial i que Catalunya de cara al futur necessita institucions i empreses fortes arrelades en aquesta cultura nostra. I que tot el que sigui enfortir el Banc de Sabadell és enfortir les empreses catalanes. Això jo crec que el president ho té molt clar. Tinc molta confiança que actuarà, dintre de les seves possibilitats, en defensa nostra. Això és el que a mi m'arriba. Però el president té el poder que té, el govern té el poder que té, i el mercat també té el poder que té.

Si no prospera l'operació, el seu camí serà en solitari o amb algú altre?

— D'entrada, si això passa, a la propera junta hi haurà un còctel [riu]. Segona, si això passa serà un gran guany d'autoestima per a tot el personal del Banc de Sabadell, i això va en benefici dels accionistes. I crec que seria una gran injecció d'autoestima per al projecte de Catalunya.

Però sol o acompanyat?

—  D'entrada, sol. El nostre projecte és el que he dit sempre: som un banc català, fet aquí, amb una cultura determinada. Ens n'hem sortit durant molts anys, i al llarg dels darrers anys hem anat afegint, d'una manera pactada, altres bancs regionals. Volem ser un banc d’empreses a tot Espanya i incorporar altres bancs en diferents regions d'Espanya forma part del nostre projecte. Nosaltres estem oberts; els bancs regionals són molt solvents, però en algun moment poden pensar que el projecte té més entitat i estaríem disposats a pensar-ho.

A l’ARA hem fet molt seguiment de la sortida de seus empresarials. Per a molta gent va ser dolorós i traumàtic i al gener vam tenir la notícia del seu retorn. Com ho va viure vostè?

— Us va sorprendre? M'ho preguntàveu cada any. Sempre. Em preguntàveu quines condicions s'havien de donar i aquest any es van donar. El més important és que jo vaig percebre que la nostra tornada no tindria cap minva comercial, perquè la gent ho entendria. I així ha passat. En aquests moments, Catalunya està en la situació que està, hi ha la presidència de la Generalitat que hi ha i Catalunya comença a mirar cap endavant amb les seves empreses. I, òbviament, hi havia l'opa, que ens ha ajudat que la resta d'Espanya entengués que nosaltres tornéssim aquí. Vam parlar amb tots els partits polítics i tots ens van manifestar que ells això ho entendrien i que ningú s'hi oposaria.

És una decisió que té molt de pes.

— Sí, que hàgim vingut nosaltres i la Fundació La Caixa és important, són dos pilars institucionals fonamentals de Catalunya.

¿La Caixa hauria tornat si vostès no ho haguessin fet?

— Jo crec que sí, però potser el timing va venir una mica més impulsat. Aquestes coses començar-les és molt difícil. La sortida va ser una situació molt diferent, era una situació dramàtica. Però una vegada surts... és molt difícil el que hem fet. Ara esperem que ho hàgim fet per a bé, no perquè d'aquí quatre dies no puguem tornar a celebrar una junta general a Sabadell.

¿Creu que el govern li deu un favor al Sabadell després d'aquest canvi de seu?

— No crec que li hagi anat malament, al govern, però no ho vam fer perquè ens hagués de fer un favor.

¿El preocupa poder passar a la història com l'últim president del Sabadell?

— No hi he pensat. Però no et pensis, quan et fan un aplaudiment molt gran penses en quan hi havia aquelles crítiques... Espero no ser l'últim president del Banc Sabadell.

Porta 25 anys dalt de tot del banc. Pensa en la successió?

— Sí, 25, quatre dels quals en una situació teòricament millor: si no hagués estat per l’opa, seria un president no executiu com Déu mana. Ara em preguntaràs per quan penso plegar.

Així és.

— Això és com la tornada a Catalunya. Mireu, quan es donin les condicions, però avui no sé encara quines seran aquestes condicions [riu].