Espanya, líder europeu en hipoteques cares
El 'Financial Times' apunta que només el Regne Unit, entre els grans països europeus, està més afectat que l'Estat per la pujada de tipus
Barcelona"4,1 milions de famílies que tenen hipoteques variables estan espantades". Són paraules de Ricard Garriga, conseller delegat de Trioteca, al diari britànic Financial Times. El rotatiu ha fet un estudi en què compara l'impacte diferent de la pujada de tipus a les grans economies europees i en treu una conclusió clara: Espanya és el segon país d'aquest rànquing que té més problemes.
Això respon al fet que el 75% de les hipoteques vives al país, sobre un total de 5,5 milions, estan signades a tipus variable i, per tant, han vist disparada la quota el darrer any i mig. En una hipoteca de 250.000 euros a retornar a 30 anys, en aquest temps la quota mensual de la hipoteca s'ha encarit en 470 euros al mes. Tot plegat explica, d'una banda, l'allau de renegociacions d'hipoteques i, de l'altra, la popularitat creixent de les hipoteques mixtes (amb un període de temps d'entre tres i cinc anys a tipus fix, per canviar després a variable). Al setembre, aquesta mena de préstec ja era majoritari entre els nous contractes, amb un 54% de casos, per un 45% de tipus fix i només un 1% del temut variable.
Per què Espanya és entre els pitjors en l'àmbit continental? Perquè les hipoteques variables continuen sent majoria després d'anys de prevalença i perquè el tipus mitjà existent (el preu de les hipoteques) és del 3,44%, el més alt d'entre els sis països analitzats (també hi ha el Regne Unit, els Països Baixos, Itàlia, Alemanya i França).
La classificació és encapçalada pel Regne Unit, on el banc central ha anat més lluny que el Banc Central Europeu (BCE): si l'organisme amb seu a Frankfurt ha situat el preu del diner en el 4%, el Banc d'Anglaterra l'ha encarit fins al 5,25%. Un altre problema de les famílies hipotecades britàniques és que allà són molt populars les hipoteques fixes a curt termini i que, per tant, s'actualitzen cada un cert nombre d'anys.
Entre les altres grans economies europees, Alemanya i França en surten benparades. El motor econòmic del Vell Continent té un preu mitjà de la hipoteca de l'1,88% i les famílies aposten normalment per hipoteques fixes a entre 10 i 20 anys. A més, el preu de l'habitatge està caient, cosa que fa menys perilloses les noves hipoteques que s'hi signen. Pel que fa a França, és el menys afectat dels sis estats analitzats. Això respon a la prevalença de la hipoteca de tipus fix al país i amb durades mitjanes de 23 anys. La llei francesa, a més, és més estricta en matèria de preus dels préstecs per prevenir la usura i protegir els consumidors del risc d'impagament.
El crèdit continua encarint-se
En aquesta situació, el crèdit a l'Eurozona es va continuar encarint al setembre en comparació amb el mes d'agost. L'Euríbor –l'indicador de referència a la majoria de préstecs a la zona euro– va tancar el mes passat al 4,149% de mitjana, set punts bàsics més que a l'agost. Així, una hipoteca variable que revisi la quota al setembre haurà de pagar 170 euros mensuals més per cada 100.000 euros, considerant un diferencial de l'1% a 25 anys.
Fins quan continuarà encarint-se el crèdit per als europeus dependrà del que faci el BCE en les pròximes reunions. De moment, però, els membres del consell de govern tenen posicions dividides. En una entrevista al diari alemany Handelsblatt, el governador del Banc de França, François Villeroy de Galhau, es va mostrar en contra de nous augments dels tipus argumentant que les dades d'inflació són bones. En canvi, el governador del Bundesbank alemany, Joachim Nagel, va assegurar que en un discurs aquest dijous "encara no s'ha vençut aquesta bèstia cobdiciosa", en referència a la inflació, per la qual cosa va apuntar al "deure" del BCE de mantenir una política monetària agressiva per retornar el cost de la vida per sota del 2% anual.
En canvi, la membre del consell de govern Isabel Schnabel va apuntar que ara mateix és complicat saber si els tipus han tocat sostre, mentre que el governador del Banc Nacional d'Eslovàquia, Peter Kazimír, va afirmar a Bloomberg que confia que el de setembre sigui l'últim increment del preu del diner d'aquest any, però no té clar que acabi sent així.