Els dipòsits: el nou maldecap reputacional de la banca
Les entitats defensen la seva política assegurant que estan oferint productes més rendibles
SANTANDERA la banca se li ha obert un nou front reputacional. El sector, que encara arrossega la petjada de la crisi financera del 2008, està veient com l’estalvi dels clients s’està convertint en tot un maldecap. El motiu, però, no és que sigui inexistent i, per tant, el negoci clàssic dels dipòsits estigui perdent pes, sinó que cada cop més veus –des d'organismes com el Banc d'Espanya, fins al mateix govern espanyol– recriminen al sector que no remuneri com cal aquests estalvis.
La millora de la remuneració dels dipòsits està vinculada a l'increment dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu. Amb la seva pujada també haurien d'incrementar els interessos que la banca paga als clients per aquells diners que els particulars els deixen, en forma d'estalvi, i que la banca pot prestar a altres clients.
La banca, però, es defensa. Aquest dimarts el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, no ha dubtat a afirmar que s’avançarà en el camí de la remuneració, però per una qüestió de "competència" i no "perquè ho digui [Nadia] Calviño", ha asseverat durant la segona jornada del curs d’estiu organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica. Ahir dilluns, en el marc de les mateixes jornades, la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va estirar les orelles a la banca per no traslladar l’increment dels tipus als dipòsits. "No tinc cap dubte que el sector ho farà", va dir Calviño. De fet, banca i govern es reuniran el 29 de juny per parlar-ne. Alhora, valoraran quina ha estat l'evolució del nou Codi de Bones Pràctiques per ajudar els hipotecats vulnerables, entre altres qüestions. En aquest sentit, la presidenta de l'Associació Espanyola de Banca, Alejandra Kindelán, ha refredat l'opció de retocar el Codi negociat: "Generaria incertesa", ha dit aquest dimarts.
El conseller delegat del Sabadell ha tret ferro de la qüestió apuntant que les entitats financeres compten amb altres productes i ha demanat "no centrar [el debat] només en els dipòsits a termini". "Crec que cal tenir una visió més global", ha insistit González-Bueno, i ha tret pit del fet que les hipoteques, per exemple, "estan per sota de l’Euríbor".
En la mateixa línia s'ha expressat el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, que ha tornat a recordar que quan la política monetària era més laxa i els tipus d'interès estaven a mínims, no es va traslladar el cost sobre els clients. Aleshores es van dissenyar productes, com els fons, per oferir més rendibilitat, ha recordat Goirigolzarri. De fet, el president de CaixaBank ha defensat que actualment hi ha millors alternatives als dipòsits i que en el cas de CaixaBank estan funcionant. "Si el client està satisfet, mantindrem l'oferta. Si hi ha un canvi, si el client vol una altra cosa, entrarem [a negociar]", ha assegurat el directiu.
A preguntes dels periodistes sobre com aquest debat pot afectar la seva reputació, les entitats descarten un impacte negatiu i es mantenen ferms en la seva prudència. Tanmateix, el sector reconeix que la visió de la seva activitat per part de la societat no és, precisament, amable: "En general, els bancs tenen un nivell d’apreciació baix", ha dit González-Bueno, mentre que el president de CaixaBank ha parlat de les "actuacions reprotxables des del punt de vista ètic" de fa uns anys. "Des d’aleshores la cosa ha millorat", ha afegit Goirigolzarri, que ha parlat de la reputació com "un dels grans reptes".
Els dos directius, però, han volgut diferenciar entre ells i nosaltres. Així, han utilitzat l’expressió del "sector de la banca" en referència als que estan mal vistos. En canvi, "el banc de cadascú és una mica millor i el gestor, doncs, clarament millor", ha resumit el conseller delegat del Sabadell. "Si a algú li pregunten per la banca, en té una opinió dolenta. Si li pregunten sobre el seu banc, és positiva", ha confirmat després Goirigolzarri.