El curiós paral·lelisme del fallit precedent de l'opa del Bilbao sobre Banesto

Barcelona"El Bilbao presenta una opa hostil". És la frase que omplia les portades dels principals diaris espanyols un primer de desembre de l'any 1987. L'ofensiva va ser la primera i única opa hostil del sector bancari espanyol. Fins avui. Aquell Bilbao, que volia apoderar-se de Banesto, protagonitza 37 anys després i sota les sigles BBVA una operació similar sobre el Banc Sabadell.

Aquella històrica operació no va arribar mai a materialitzar-se. I ara la pregunta és si aquest nou moviment bancari d'alt voltatge, símptoma de l'agressiu procés de concentració bancària a Catalunya, i també a l'estat espanyol, acabarà produint-se. ¿Podrà el que és ara el tercer banc d'Espanya absorbir el seu perseguidor?

La via directa del Banc de Bilbao sobre Banesto també arribava després d'una falta d'acord entre les dues entitats, en un moment en què el discurs sobre la necessitat de concentració del sector per estalviar costos planava amb força sobre la banca espanyola. Va ser també la primera gran crisi per al flamant president de l'entitat desitjada: Mario Conde acabava de ser nomenat en el càrrec per part del consell d'administració, en substitució de l'històric Pablo Garnica, després de comprar una part important del capital del banc. Ara, a la direcció del Sabadell passa just el contrari: Josep Oliu es juga el seu llegat després de 25 anys al capdavant del banc català amb seu a Alacant. Però no és l'únic.

Seduir els accionistes

L'oferta que el Banc de Bilbao va fer arribar als accionistes de Banesto consistia en sis accions noves més una antiga del banc per cada deu títols de Banesto, més 15.000 pessetes en metàl·lic, cosa que equivalia en conjunt a una prima del 40%. L'anunci d'opa al Sabadell d'aquest dijous conserva una aposta similar: una prima del 30% del valor de les accions que el BBVA ja va fer en la seva proposta de negociació amb el Sabadell. L'oferta en aquest cas consistia en una acció de nova emissió del BBVA per cada 4,83 accions del Banc Sabadell i sense cap pagament en efectiu.

Aquella ofensiva la va llançar l'aleshores president del Banc de Bilbao, José Ángel Sánchez Asiaín, considerat un dels principals modernitzadors de la banca espanyola a finals dels anys 80. Va ser qui va introduir les targetes de crèdit i de dèbit a l'Estat, i també qui va iniciar el procés de concentració de la banca espanyola. Anys més tard, presentava una altra opa al Vizcaya, el seu principal competidor local al País Basc, que sí que va tirar endavant i va donar lloc al BBV. Més tard, es fusionava amb Argentaria, que va resultar en l'actual BBVA.

"Amb el fracàs de l'opa, Sánchez Asiaín passa de ser considerat el millor banquer a un ànec coix. I es va llançar a salvar-lo aleshores el seu gran competidor: el Vizcaya, amb una opa amistosa", explica a l'ARA el periodista especialitzat en economia Mariano Guindal. Una sort completament diferent va viure Conde, aleshores banquer modèlic que va aconseguir frenar l'operació. "Va convèncer els accionistes perquè no venguessin. Era un advocat de l'estat molt hàbil, va ser el número u de la seva promoció, es va estudiar l'operació i en veure defectes de forma va anar a la Borsa de Madrid, va litigar i la fa frenar", explica. L'organisme va decidir no admetre a tràmit l'opa perquè no es podien contractar futurs actius encara inexistents.

Una estratègia repetible?

En aquells anys 80 tardans, el govern espanyol estava liderat per Felipe González, i al capdavant del ministeri d'Economia hi havia Carlos Solchaga. Hi havia set grans bancs enmig d'un procés de concentrar-se que, amb el pas dels anys, han quedat engolits pel que ja són dos gegants: el BBVA i el Banc Santander. Ara, tant l'executiu espanyol com la Generalitat han manifestat el seu rebuig frontal.

"Aleshores el govern espanyol donava suport a aquella opa, però no la defensava la junta de la Borsa de Madrid. El govern no hi podia anar en contra; si el Bilbao oferia un preu alt, s'hi podria oposar qui volgués, que tiraria endavant", afegeix Guindal. La perícia de Conde va ser clau per a la fallida d'aquella ofensiva, gràcies a una forta campanya per convèncer els accionistes de l'entitat que presidia. Ara, la cúpula del Sabadell està en la mateixa situació: fer entendre als seus inversors que el banc anirà millor tot sol. "Oliu està repetint la mateixa operació: dir als accionistes que el banc val més del que ofereixen, que el valor actual és més baix per una sèrie de circumstàncies, però que anirà a millor", afegeix el també autor del llibre El declive de los dioses (2011), en declaracions a l'ARA.

Aquest expert considera que el BBVA no ha après la lliçó del que va passar fa prop de 40 anys. La pèrdua reputacional de Sánchez Asiaín pot repetir-se ara en els màxims dirigents del BBVA, Carlos Torres i Onur Genç. Aquest mateix dijous el BBVA va ser castigat a borsa, amb una caiguda del 6,7%. "O millora el preu fins que no es puguin resistir o et quedes molt debilitat davant del mercat i els teus propis accionistes", diu Guindal, que assenyala el caràcter defensiu de les opes, ja que pot servir al BBVA per reforçar-se dins d'Espanya.

La patata també és calenta als despatxos de l'entitat d'origen vallesà: és un banc petit i molt especialitzat dins els grans. Sortejar l'abraçada de l'ós no és garantia d'èxit; si no, que l'hi diguin a Mario Conde –que acabaria sent condemnat a 20 anys de presó pels delictes d'apropiació indeguda, estafa i falsedat per la seva gestió–: només cinc anys més tard de l'opa del Bilbao, l'any 1993, el Banc d'Espanya va haver d'intervenir Banesto, amb un forat patrimonial de 2.700 milions d'euros.