Per què Credit Suisse no serà Lehman Brothers? Totes les claus del pànic

BarcelonaEl pànic borsari generat per Credit Suisse el 15 de març del 2023 passarà als llibres de desfetes financeres com una febrada i no pas com un veritable desastre. La situació s'ha controlat en les darreres hores, després que el banc suís hagi anunciat que demanarà prestats al Banc Nacional Suís fins a 50.750 milions d'euros per enfortir la seva liquiditat. El banc central del país va respondre que sortiria al rescat d'una entitat que, va dir, compleix els requisits de capital i liquiditat exigits als bancs sistèmics.

Credit Suisse, que va patir dimecres una caiguda de les seves accions del 24% i va desencadenar el pànic bancari, ha aconseguit obrir la sessió d'aquest dijous disparant-se en més d'un 30%. La notificació del préstec del Banc Nacional Suís també ha calmat les principals borses europees, que han arrencat la jornada amb guanys després de les pèrdues d'ahir.

L'Íbex-35 ha arrencat la sessió d'aquest dijous amb una pujada del 2,11%, la qual cosa ha portat el selectiu a recuperar la cota dels 8.900 punts, després de tancar la jornada d'ahir amb una caiguda del 4,37%, la més pronunciada des del passat 11 de gener. En els primers compassos del dia, les pujades més importants eren les del BBVA (+4,58%), el Santander (+4,38%), Inditex (+2,87%) i Repsol (+0, 91%). La resta de borses europees cotitzaven amb increments de valor: de l'1,89% a Milà, de l'1,65% a París, de l'1,56% al DAX alemany i de l'1,29% a Londres. Aquestes pujades arriben a l'espera de la reunió que el Banc Central Europeu celebra aquest migdia i on haurà de discutir quant apuja els tipus en la seva lluita contra la inflació.

Aquestes són algunes de les claus del cas Credit Suisse, i de les raons per les quals aquest terratrèmol no s'estendrà a tot el món i generarà un desastre com el de Lehman Brothers del 2008.

Què ha provocat el pànic financer?

Silicon Valley Bank, el 20è banc dels Estats Units, i dues entitats petites del mateix país han tancat en la darrera setmana per problemes originats en la seva mala gestió de la pujada de tipus. No van saber adaptar les seves inversions en bons a llarg termini a la pujada de tipus, cosa que els va provocar un forat en els seus actius. A més, van veure com molts dels clients feien retirades massives de fons a la recerca de rendibilitats més altes pels seus dipòsits. En els tres casos es va donar el pitjor que li pot passar a la banca: es va estendre la desconfiança entre els dipositants, fet que va provocar una ràpida sortida de liquiditat i que va tombar els bancs.

Com van reaccionar les autoritats dels EUA?

Per evitar cap mena de contagi i controlar la desconfiança cap al sector van intervenir els bancs i van garantir la totalitat dels dipòsits dels clients, anant més enllà del límit legal de 250.000 dòlars que hi ha al país. Després de la caiguda de les borses de dilluns –quan els experts van descartar que hi pogués haver un contagi internacional–, dimarts ja van rebotar els mercats i la situació es donava per controlada.

Què va originar el 'dimecres negre'?

La febrada d'ahir respon a unes declaracions inoportunes, especialment pel moment en què van arribar, d'Ammar al Khudairy, president del Banc Nacional Saudí, que és el principal accionista de Credit Suisse. El financer va dir que no farien noves injeccions de diner a Credit Suisse, cosa que va ensorrar aquest banc, la resta del sector a escala europea i els mercats a tot el món. "Els inversors primer venen i després pregunten què està passant", resumeix Xavier Brun, professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF).

Quin risc hi havia?

El pànic al sector financer és potencialment devastador perquè no cal que estigui fonamentat en fets reals per ser perillós. Si corre una brama o un rumor que indica que un banc està a punt de fer fallida i els clients comencen a retirar fons, aquella entitat pot caure com a conseqüència, simplement, d'aquesta por col·lectiva. I amb la caiguda d'un banc hi pot haver un efecte dòmino per la forta interrelació entre entitats i perquè totes beuen de la mateixa confiança col·lectiva. Per aquesta raó, ahir els experts donaven per fet que el banc central suís sortiria al rescat de Credit Suisse.

Què diferencia aquesta crisi de la de Lehman Brothers?

Quan els Estats Units van deixar caure Lehman Brothers l'any 2008, el problema de fons del sector era la seva exposició a actius immobiliaris tòxics (amb les hipoteques porqueria als Estats Units, i amb la sobreexposició al totxo a d'altres països, com Espanya). Els bancs desconfiaven els uns dels altres i es va assecar de sobte el mercat de finançament intern entre entitats. A això va seguir la cascada d'impagaments i morositat pels problemes reals de l'economia, cosa que va castigar un sector clau per donar finançament a tota la resta d'activitats econòmiques. És per aquesta raó que els experts han discutit llargament sobre si calia haver rescatat Lehman Brothers per evitar un mal major, i hi ha unanimitat que aquesta opció era la correcta.

En el cas de Credit Suisse, l'entitat arrossegava durant anys problemes de mala gestió. A més, l'exposició de bancs d'altres països a l'entitat helvètica és petita (la banca espanyola, per exemple, no en té).

Quin factor ha calmat les aigües?

En primer lloc, que hi ha consciència que el sector financer està sa i no contaminat per les crisis puntuals de Silicon Valley Bank ni de Credit Suisse (en els dos casos sospitosos d'haver tingut gestors que els experts qualifiquen d'"incompetents"). En segon lloc, que les respectives autoritats han intervingut per frenar d'arrel cap indici de pànic financer. A Espanya, cada cop que un banc ha tingut problemes greus, les autoritats l'han intervingut immediatament (els últims casos són el Banco Popular, el 2016, i anteriorment, durant la Gran Recessió, Bankia o CatalunyaCaixa).