Credit Suisse allarga el pànic bancari internacional

BarcelonaBanc Sabadell, BBVA, Bankinter, Santander i CaixaBank. No és un recull dels principals bancs espanyols, sinó el llistat dels valors que més han caigut aquest dimecres a primera hora a la borsa. La recaiguda, després de la de dilluns, va ser important, sense arribar als nivells del primer dia de la setmana: el Sabadell, el que més ha caigut, s'hi ha deixat un 10%, mentre CaixaBank ha superat el 6%. Els analistes assenyalen dues raons per a aquesta dinàmica: en primer lloc, l'expectativa que el Banc Central Europeu pugui replantejar-se aquest dijous la seva política de pujada de tipus després de l'enfonsament del Silicon Valley Bank (SVB), en un fet que perjudica els bancs; si els tipus pugen menys, la banca rep menys beneficis i els inversors en fugen.

La segona raó és un nou focus de risc, que és la situació de Credit Suisse: l'entitat helvètica perdia aquest dimecres fins a un 24% del seu valor després que el seu principal accionista, el Banc Nacional Saudita, anunciés que no injectarà més fons al banc suís perquè faci front als seus problemes financers. El professor Xavier Brun, del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF), recorda a l'ARA que aquestes dificultats no tenen res a veure amb el Silicon Valley Bank: "Era un problema ja conegut que ara, en aquest context, es magnifica".

Després de la jornada d'ensorrament, Credit Suisse ha anunciat que demanarà prestats al Banc Central de Suïssa (BNS) 50.000 milions de francs suïssos (uns 50.700 milions d'euros) per "enfortir de manera preventiva la seva liquiditat", segons informava aquesta matinada l'entitat helvètica en un comunicat. "Credit Suisse està prenent mesures decisives per enfortir de manera preventiva la seva liquiditat amb la intenció d'exercir la seva opció de demanar prestat al Banc Nacional Suís fins a 50.000 milions de francs suïssos [...], així com un servei de liquiditat a curt termini, que estan totalment garantits per actius d'alta qualitat", ha explicat el banc.

Resposta del Banc Central de Suïssa

Aquest dimecres a la nit el Banc Central de Suïssa (BNS) i el supervisor financer del país, Finma, ja van fer un comunicat conjunt en el qual destacaven que "els problemes de determinats bancs als EUA no suposen un risc directe de contagi per als mercats financers suïssos", i defensaven la solvència de les entitats helvetiques, alhora que s'indicava que "si cal, el BNS proporcionarà liquiditat a Credit Suisse".

El cert és que l'octubre de l'any passat, ara fa cinc mesos, ja hi havia rumors que indicaven que Credit Suisse podia fins i tot fer fallida. Les caigudes borsàries d'altres bancs europeus (els francesos BNP Paribas i Société Générale queien un 10% i un 12%, i l'alemany Commerzbank queia un 8,7%), més la suspensió de cotització de dos sospitosos habituals –els italians Monte dei Paschi i Unicredit– han afegit temors en una setmana en què el món sencer s'ha llevat mirant cap al sisme originat a Califòrnia.

Segons Brun, el context geopolític –amb les inestabilitats de la guerra entre Rússia i Ucraïna i l'ombra d'una intervenció militar de la Xina a Taiwan– explica aquestes caigudes, més que no pas la situació dels tres bancs americans que han hagut de tancar en l'última setmana.

El catedràtic emèrit d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra Xavier Freixas exposa en declaracions a aquest diari el seu convenciment que no hi ha risc de contagi entre la banca nord-americana i l'europea. "Hi ha una falta de connexió completa entre el que passa a l'SVB i el que passa a Europa –explica–. Ja els agradaria als bancs d'aquí tenir aquestes start-ups com a dipositàries, però no les tenen", afegeix. Freixas recordava que en la matriu del problema hi ha la "incompetència" dels gestors del banc californià, que van invertir en bons a llarg termini just abans de les pujades de tipus, cosa que en va fer caure el valor i va originar un forat d'uns 15.000 M€ en el seu balanç.

El BCE, en el punt de mira

Aquest dijous mateix, per capricis del calendari, a Frankfurt se celebra una reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) en què s'ha de discutir una nova pujada de tipus. Abans de l'esclat de l'SVB no hi havia cap dubte que les pujades de tipus seguirien tan intenses com en l'últim any, però ara això ha quedat en dubte. Freixas, no obstant, veu clar que hi haurà una nova pujada: "Crec que ho faran encara que només sigui per mantenir la seva reputació en la lluita contra la inflació", explica, recordant que el mandat únic de l'organisme és vetllar pel control dels preus. Freixas sí que es demana si la pujada serà de 0,25 punts percentuals en comptes dels 0,50 previstos, però aposta per aquesta última opció.

També la Fed haurà de replantejar-se la setmana vinent què fa amb el preu del diner després d'haver viscut aquesta setmana les turbulències que les pujades han creat en els tres bancs que han abaixat la persiana en els últims dies. El supervisor nord-americà ja està estudiant una normativa més estricta per als bancs mitjans del país, que fins ara estaven sotmesos a una normativa més laxa i tenien més possibilitats d'incórrer en errors de gestió com els que han provocat aquesta crisi.