Les condicions de Competència que podrien frenar la gran opa

BarcelonaQuan als banquers més destacats del país se’ls pregunta per les probabilitats que l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell tiri endavant, les respostes són variades, però la salvaguarda que posen abans d’opinar és sempre la mateixa: "I a veure què diuen Competència i el govern". L’executiu tindria dos moments processals en què intervenir: si l’opa tira endavant, podria prohibir la fusió, un moviment que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha anticipat reiteradament. I, en segon lloc, el govern hauria d’intervenir si Competència envia a fase 2 l’operació i hi posa pegues.

Quins són els compromisos i condicions que el regulador de competència pot imposar a una operació així? Depèn de cada cas, de l'operativa de cada banc a cada segment de negoci i a cada zona geogràfica; per tant, la resposta només la coneix l’organisme presidit per Cani Fernández. Però la història bancària té un precedent molt recent que dona pistes. 

El març del 2021, sis mesos després que l’ARA donés l’exclusiva de la macrooperació per la qual CaixaBank adquiria Bankia, la CNMC va donar llum verda a l’operació. Ho va fer en fase 1 (sense trobar grans problemes a la fusió) i detallant que l’operació afectava diferents àmbits de negoci: el de la banca a particulars, en què veia problemes de competència, i el de la banca corporativa i d’inversió, el mercat del factoring, l’emissió de targetes, els TPV i els caixers automàtics, així com les assegurances i els plans i fons de pensions, en què no veia problemes. 

Però, en banca a particulars, la CNMC defensava que l’operació suposava "una amenaça per a la competència efectiva en determinats àmbits". En la seva detallada anàlisi s’assenyalaven 86 codis postals en què CaixaBank quedaria en situació de "monopoli" o "duopoli". En aquestes zones, i fent honor a la utilitat de l’organisme, competència hi veia "risc d’exclusió financera" o la possibilitat que es produís "un empitjorament en les condicions comercials per als clients de Bankia". 

Per tot plegat, Competència va fixar un seguit de mesures que CaixaBank havia de complir en aquestes zones (cap d’elles estava a Catalunya i la majoria eren al País Valencià): no abandonar cap dels municipis afectats, mantenir als clients de Bankia les mateixes condicions durant tres anys, no cobrar comissions per operacions fetes a la finestreta de l’oficina i fer un esforç per comunicar als clients de Bankia les noves comissions aplicables, així com els productes disponibles en cas que les condicions de CaixaBank fossin millors. També demanava que CaixaBank oferís el compte social als clients de Bankia que complissin amb els requisits per fer-ho i que CaixaBank mantingués accés durant 18 mesos als clients d’ING, Banc Sabadell o la xarxa de caixers d’Euro 6000 que es beneficiaven dels acords entre aquestes entitats i la mateixa Bankia. 

Això, però, afectava només 86 codis postals dels més d’11.000 que hi ha a Espanya. Competència va aprovar l’operació, cal insistir, en fase 1.

Però, segons defensa el Banc Sabadell, en una tesi que té el suport unànime de les patronals, el fet que el banc català doni servei a la meitat de pimes d’Espanya i a dues de cada tres pimes catalanes fa que en aquest cas la competència quedi molt perjudicada amb la hipotètica desaparició de l’entitat catalana, i és per això que estan convençuts que Competència portarà el procés a fase 2. Què acostuma a passar en aquests passos? Fonts financeres expliquen a aquest diari que podria passar que Competència imposés la venda d’unitats de negoci completes. Per exemple, que el BBVA s’hagués de desfer del negoci de banca d’empreses amb una facturació de fins a deu milions d’euros en comunitats com el País Valencià, Catalunya o Galícia, que serien algunes de les més afectades per la fusió. 

L’hemeroteca ofereix exemples recents en l’àmbit europeu. El 2021 es va culminar la fusió de dues entitats italianes (Intesa i UBI) en què les autoritats de competència van imposar una important condició: el banc resultant es va haver de vendre 620 sucursals per 780 milions de dòlars a una altra entitat italiana, BPER Banca. 

Un cas més llunyà en el temps és el de Fortis (en què participava el Santander), que va adquirir ABN Amro l’any 2007. La magnitud de les dues entitats disparava la concentració al sector i la Comissió Europea ho va autoritzar a condició que Fortis es vengués diverses línies de negoci relacionades, justament, amb les empreses i les pimes. 

Votar sense saber què es vota

Resulta impossible anticipar què passarà en aquest cas, però sí que sembla evident que hi ha un elevat risc que els accionistes d’una entitat i de l'altra diguin la seva respecte a l’opa (els del BBVA ho van fer al juliol, quan van aprovar l'ampliació de capital, i els del Banc Sabadell esperen data) sense saber exactament quina serà l’entitat resultant. Lògicament, si el BBVA es pot quedar la totalitat del Banc Sabadell, serà l'operació en què el banc obtindrà més beneficis. Si hagués de comprar el Sabadell sense una part del seu transcendental negoci en pimes, el que en realitat estaria comprant és només una part del Sabadell. 

És per minimitzar aquesta incertesa que el Sabadell ha demanat i reiterat que la CNMV s’esperi a l’opinió de Competència abans d’autoritzar el fulletó de l’opa. Encara que això fos així, quedaria un últim factor de dubte: els accionistes del Sabadell votaran l’opa sense saber del cert si el govern autoritza la fusió entre les dues entitats, de manera que pel camí es podrien perdre les cobejades sinergies que donen sentit econòmic a l’operació i que consisteixen a quedar-se amb els clients d’un banc, però amb només una part dels seus empleats. I, per tant, no sabran amb exactitud si els convé vendre les seves accions al BBVA.