La fallida del Silicon Valley Bank, des de dins
Mentre el seu líder es dedicava a posar pels núvols la innovació i el futur de la tecnologia, el banc no parava prou atenció a la gestió de riscos, i per això els canvis econòmics el van agafar per sorpresa
La setmana passada, en una conferència sobre tecnologia al luxós Palace Hotel de San Francisco, Gregory Becker, conseller delegat del Silicon Valley Bank, es va repenjar a la cadira i va transmetre un missatge optimista. Amb l’estil confiat, gairebé grandiloqüent, que el caracteritza, aquell dimarts 7 de març a la tarda Becker va dir al públic –format per inversors, analistes de Wall Street i executius del sector– que el futur de la indústria tecnològica era brillant, i també el paper que hi jugava el Silicon Valley Bank.
El que no va dir era que, més o menys una setmana abans, l’agència de qualificació Moody’s li havia trucat per dir-li que la salut financera del seu banc estava en perill i que els seus bons corrien el risc de veure’s rebaixats a la categoria de porqueria. Des que es va adonar que el banc necessitava liquiditat, Becker s’esforçava per arreglar la situació. Aquella trucada telefònica va desencadenar una frenètica lluita dintre del Silicon Valley Bank. Tot just un dia després que Becker es mostrés tan confiat a la conferència, el banc va anunciar una pèrdua de 1.800 milions de dòlars i va dissenyar a correcuita un pla per obtenir 2.250 milions de dòlars de capital nou. La notícia va espantar tant els dipositants i inversors del banc que dijous les seves accions van caure en picat un 60% i els clients van treure uns 40.000 milions de dòlars.
Divendres de la setmana passada el Silicon Valley Bank ja era mort. La fallida del banc va fer que aquest dilluns s’enfonsessin les accions de més d’una dotzena de bancs petits i mitjans, però dimarts van repuntar. De tota manera, aquest rebot és encara insuficient en comparació amb la magnitud de les pèrdues infligides aquests últims dies. Un dels reguladors bancaris dels EUA, la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits, s’ha fet càrrec del banc i ha intentat des d’aleshores subhastar-ne la totalitat o una part. Diumenge a la nit el govern federal va afirmar que tots els clients recuperarien els seus fons.
Una història d'ambició
La del Silicon Valley Bank és una història d’ambició i errors de gestió; és la història d’un conseller delegat que parlava tant d’innovació i futur que ni ell ni el seu equip van parar prou atenció a la tasca prosaica però enormement important de gestionar els riscos i garantir la prudència financera. Quan el banc es va trobar desprevingut enmig d’un entorn econòmic que canviava a gran velocitat, va esperar fins a l’últim moment per mirar d'evitar el seu destí.
Per a Danny Moses, inversor de Moses Ventures i conegut per haver pronosticat la crisi financera del 2008 al llibre i la pel·lícula The big short (La gran aposta), “no es pot parlar necessàriament de cobdícia per part del banc". "Només hi ha hagut una mala gestió dels riscos. La gestió del banc ha sigut absolutament nefasta”, diu. No s’ha pogut localitzar Becker per conèixer la seva reacció. Els antics representants del Silicon Valley Bank deriven totes les preguntes a la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits, que es nega a fer comentaris.
El Silicon Valley Bank va començar el 1983 com un petit banc local centrat en companyies tecnològiques que estaven als seus inicis. Durant els anys 80 i 90, la seva fortuna i dimensions van créixer alhora que el sector tecnològic. Després d’una funesta incursió en la branca dels préstecs immobiliaris a principis dels anys noranta, el banc va tornar als seus orígens i, durant el boom d’internet, va oferir els seus serveis a empreses de creixement ràpid però que acostumaven a ser poc rendibles. També va apostar per les vinateries californianes.
Becker, que es va criar en una granja d’Indiana, es va incorporar a l’empresa el 1993 poc després de graduar-se a la Universitat d’Indiana. A principis dels 90 va treballar un any en un altre banc californià, però la resta de la seva trajectòria professional s’ha desenvolupat al Silicon Valley Bank. El 2011, quan el van nomenar conseller delegat, el banc s’havia expandit a moltes altres ciutats dels Estats Units i de tot el món. Becker es va adonar que hi havia l’oportunitat d’atreure noves empreses i inversors en capital de risc amb noves ofertes.
Com explica Timothy Coffey, analista bancari de l’empresa Janney Montgomery Scott, “quan el Greg va assumir el càrrec de director general tenia una idea molt clara del que volia que fos el Silicon Valley Bank. Volia ser el cor i l’ànima del que en vam acabar dient l’economia de la innovació”. I en aquest sentit, segons Coffey, se’n va sortir: “A Silicon Valley no passava res en què no hi estigués implicat el banc”. Els fundadors d’una empresa podien posar el seu efectiu al banc o obtenir una línia de crèdit, invertir-hi el seu patrimoni personal, demanar préstecs contra les seves accions privades i fins i tot contractar una hipoteca per al seu primer habitatge. El Silicon Valley Bank acostumava a col·laborar amb start-ups que després es convertien en gegants tecnològics, amb la qual cosa es guanyava la lleialtat de molts fundadors i inversors de capital de risc.
Els banquers del Silicon Valley Bank estaven sempre presents a les happy hours i conferències tecnològiques, i sovint organitzaven activitats per fomentar el treball en xarxa i sopars en què els clients poguessin xerrar informalment. S’informaven sobre les diferents branques empresarials tecnològiques, des de la intel·ligència artificial fins al clima, i fins i tot ajudaven els fundadors de start-ups a contractar personal.
Amb seu a Santa Clara (Califòrnia), el banc tenia com a mínim cinc oficines a la zona del Valley, amb una estètica que s’ha descrit com “un ambient que era mig tecnològic amb acer inoxidable i mig de complex turístic per a inversors de capital de risc”. Hi havia neveres de vi escampades per totes les oficines. Els visitants de la delegació de Sand Hill Road a Menlo Park, el cor de l’ecosistema de Silicon Valley, comentaven sovint l’exposició de vins procedents de les vinyes que el banc havia finançat.
Segons Adam Dean, un expresident de SVB Asset Management que va deixar el banc fa més d’una dècada, Becker va exercir un control ferri sobre l’empresa des dels seus primers dies com a conseller delegat: “Era l’església del Greg”. Becker es declarava paladí de la innovació. A les biografies oficials es definia com “un defensor dels emprenedors, els seus inversors i les empreses del sector de la innovació a tot el món”. Cultivava l’amistat amb inversors de capital de risc. “El Greg sempre pensava a cinc o deu anys vista”, diu Coffey, de Janney Montgomery Scott. “Era un inversor de capital de risc, més que no pas un banquer”.
El preferit de la nova economia
El Silicon Valley Bank es va convertir en el banc preferit per a milers de fundadors de start-ups i els seus inversors. I això es reflectia en els dipòsits, que no paraven de créixer: a finals del 2021 el banc tenia 189.200 milions de dòlars en dipòsits, en comparació amb els 102.000 milions del 2020 i els 49.000 milions del 2018. Entre el 2018 i el 2021 el preu de les seves accions es va triplicar. Amb una gran quantitat d’efectiu per invertir, Becker va començar a desenvolupar activitats de banca d’inversions per assessorar les empreses sobre fusions i ofertes públiques inicials, acords que comportaven grans comissions. El banc oferia generoses remuneracions i avantatges als banquers de rivals més importants. Va comprar un banc de Boston per 900 milions de dòlars per gestionar els diners dels clients rics de la costa est.
Tot i l’augment dels dipòsits, al banc li costava trobar la manera de guanyar-hi diners. Els bancs solen invertir els dipòsits dels clients en una sèrie d’actius dels quals puguin treure un rendiment, com ara una combinació de bons governamentals a curt i llarg termini, una aposta força segura. Però, segons els analistes, el Silicon Valley Bank va decidir que el deute públic amb venciment a entre 10 i 30 anys –que en aquells moments oferia uns tipus d’interès més alts– era una aposta millor que els bons a curt termini, que pagaven menys interessos. Així doncs, va fer una aposta desmesurada pels bons a llarg termini, una falta de diversitat que va augmentar el seu risc.
El 31 de desembre, el Silicon Valley Bank va classificar la major part de la seva cartera de deute, aproximadament 95.000 milions de dòlars, com a inversió “mantinguda fins al venciment”. Gràcies a una llacuna comptable, no va haver de reflectir en el balanç les fluctuacions en el valor d’aquests bons. De mitjana, a finals del 2022, els bancs amb com a mínim 1.000 milions de dòlars en actius només van classificar el 6% del seu deute en aquesta categoria. Però, segons un informe de Janney Montgomery Scott, el Silicon Valley Bank hi va incloure el 75% del seu deute.
Classificant així la major part del seu deute, el Silicon Valley va poder amagar més temps els problemes que s’anaven congriant. Però, a mesura que anaven pujant els tipus d’interès, els inversors van tornar a calcular on posar els seus diners. La inversió en capital de risc va baixar. Les start-ups van començar a treure més diners dels seus comptes. El banc s’enfrontava a un dilema: si continuava tornant els diners als clients, tindria problemes de liquiditat. Però si venia aquests bons a llarg termini, hi perdria diners. Com que els bons més nous pagaven més interessos, els compradors adquiririen els dels Silicon Valley Bank a un preu per sota del valor que tenien quan el banc els va comprar.
Els analistes no es van adonar de seguida d’aquests problemes perquè les pèrdues de les carteres de deute només es consideren pèrdues sobre el paper... fins que es venen de debò amb pèrdues reals. No va ajudar a la situació el fet que, a principis del 2022, la cap de la gestió de riscos, Laura Izurieta, comencés a parlar de la seva jubilació. Oficialment va deixar la feina a l’abril, però, segons un document, s’hi va quedar fins a l’1 d’octubre per centrar-se en “determinades tasques relacionades amb el traspàs”. El 27 de desembre, el banc va nomenar Kim Olson com a nou cap de la gestió de riscos.
Mentre semblava que la gestió dels riscos passava a un segon pla, Becker continuava manifestant el seu entusiasme per l’economia de la innovació. “El mercat encara és molt sòlid”, va dir als analistes en una conferència a principis de l’any passat. “Hi ha molt potencial. Hi ha tantes reserves disponibles que continuem sent molt optimistes”. Va descartar les perspectives de recessió. A l’estiu, però, l’estat d’ànim de l’economia s’havia enrarit. Les empreses estaven aturant els plans per sortir a borsa o retenien el seu efectiu. Segons un antic empleat, mentre el Silicon Valley Bank donava la benvinguda a la promoció de becaris del 2022 a Nova York, la renovació multimilionària de la seva oficina de Midtown Manhattan estava paralitzada. L’aire condicionat no funcionava. La pintura s’escrostonava. I els ratolins corrien per terra.
A finals de febrer Becker estava assegut a l’escenari del fosc teatre del Museu de l’Acadèmia de Cine de Los Angeles, on el Silicon Valley Bank copatrocinava una conferència. Quan un periodista li va preguntar per l’enfonsament de la cartera de bons del banc, Becker li va contestar que no tenia “ni la més mínima” intenció de vendre els seus valors per menys del que havia pagat. Aviat, però, van canviar aquests plans.
Poc després que, a principis de la setmana del 27 de febrer, Moody’s avisés Becker d’una possible i substancial rebaixa de qualificació, el banc va contactar, segons fonts ben informades, amb Goldman Sachs, desesperat davant d’un possible episodi de pànic si no reforçava les seves finances. Havia de vendre part del seu deute i recaptar nous fons dels inversors borsaris. Dies després de la trucada de Moody’s, el banc va dir en una compareixença del 3 de març que estava en condicions de “mantenir els fons dels clients en uns nivells força saludables en general, tot i les pressions sobre el balanç ocasionades per la baixada dels dipòsits, l’elevat consum d’efectiu per part dels clients i els reptes que en general planaven sobre el mercat”.
Dijous negre
El dimecres de la setmana passada el banc va emetre un comunicat de premsa després del tancament del mercat, en què afirmava que havia venut 21.000 milions de dòlars del seu deute amb una pèrdua de 1.800 milions de dòlars i que volia recaptar 2.250 milions de dòlars en nous fons propis. L’empresa d’inversions General Atlantic va dir que compraria accions del banc per valor de 500 milions de dòlars.
Aquella tarda i l’endemà dijous, els banquers de Goldman van començar a proposar la compra d’accions del Silicon Valley Bank. Però l’anunci havia espantat els inversors, preocupats per la possibilitat que el banc tingués problemes més greus dels que deia. Dijous, quan els mercats van obrir, les accions del banc van caure en picat. Silicon Valley es va despertar enmig d’una allau de missatges de text, trucades telefòniques i comentaris de Twitter sobre els creixents problemes del banc. Els clients es van afanyar a treure els dipòsits. Només dijous ja van treure 42.000 milions de dòlars.
A última hora del matí –hora del Pacífic– Becker va participar en un webinari amb centenars d’inversors i advocats. Va dir que el banc tenia molta liquiditat, però segons fonts ben informades, va acabar la seva intervenció amb una advertència: si la gent començava a fer córrer el rumor que el Silicon Valley Bank tenia dificultats, els crearien problemes. Quan David Selinger, conseller delegat de l’empresa de seguretat Deep Sentinel i client del Silicon Valley Bank durant dues dècades, va veure aquestes paraules en la transcripció que li havia enviat el seu advocat, va dir a l’instant als membres del consell que havien de treure tots els diners del banc.
“És com si amb aquestes paraules ens hagués plantejat un dilema del presoner –diu Selinger–. “Per molt amor i desig que sentíssim pel Silicon Valley Bank, la por es va imposar”. Però segons dues persones al corrent de les negociacions, dijous a la tarda els reguladors bancaris, inclosa la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits, van advertir al banc que potser no sobreviuria. Els assessors financers de l’entitat es van afanyar a trobar un possible comprador, però ningú va fer el pas endavant. Divendres al matí es va suspendre la cotització de les seves accions. Aquella mateixa tarda el regulador va confiscar el banc. Era el punt final del mandat de Becker durant gairebé 30 anys al capdavant del Silicon Valley Bank.
Copyright The New York Times