Cobrar el 5% per la hipoteca i pagar l’1,4% pels dipòsits: el gran negoci de la banca
Els bancs espanyols, entre els pitjors d'Europa a l'hora de remunerar pels estalvis dels clients
BarcelonaDesprés d’anys de vaques magres, la banca espanyola ha tornat a un escenari d’abundància. Les pujades de tipus, que encareixen el pagament dels préstecs a famílies i empreses, ja estan disparant els ingressos i beneficis d’un sector que s’ha aprimat molt des de la Gran Recessió, amb 120.000 llocs de treball perduts pel camí. Però, un cop li ha tocat gaudir de la bona onada, al sector li està costant molt apujar els interessos que paga als clients que hi tenen el més antic i més senzill dels productes: el dipòsit. El negoci clàssic de la banca es basa a captar diners de particulars, d’una banda, per prestar aquests mateixos diners a altres clients a un preu més elevat; aquest diferencial és el marge bàsic amb què es basteixen els beneficis de les entitats.
El cert és que la banca espanyola està sent assenyalada fins i tot a escala europea per la seva gasiveria a l’hora de pagar pels estalvis dels dipositants. El banc d’inversió nord-americà Morgan Stanley ha assenyalat les entitats espanyoles aquesta mateixa setmana: només ha traslladat a l’interès que ofereix als dipòsits el 35% de les set pujades de preu del diner dictades pel BCE des del juliol del 2022, quan va començar a fer-ho a un ritme vertiginós per posar fre a la inflació. Des d’aleshores, el BCE ha apujat tipus en 375 punts bàsics en menys d’un any (la setmana vinent planeja tornar-hi).
El 35% espanyol contrasta amb el 43% de millora de condicions que s’aplica a França, el 47% d’Itàlia i el 66% de Bèlgica. A l’abril, i segons dades del Banc d’Espanya, les famílies cobraven un 1,41% d’interessos pels dipòsits, amb una millora del 7% respecte al mes anterior, però la dada quedava a la cua del que es fa a Europa. Amb dades del març, Espanya quedava un 35% per sota de la remuneració mitjana de la zona euro, a l'altura de països com Grècia i Lituània. Aquest 1,41% es pot comparar amb dues dades: a l’abril, l’Euríbor (al qual es referencien les hipoteques i la majoria de préstecs de tipus variable) tancava al 3,7%. Les hipoteques de tipus fix es feien aquell mes a entre el 2,9% en el cas més barat i el 5,5% en els casos més cars.
“Tenim una remuneració dels dipòsits molt i molt baixa, i com que no hi ha regulació ens hem d’aguantar”, explica Rubén Sánchez, portaveu de l’associació de consumidors Facua. “Una altra cosa és que hi hagi consumidors que es llancin a contractar dipòsits en altres països, però, esclar, hi ha reticències sobretot pel desconeixement de què passa si et sorgeix un problema en una entitat estrangera, i que potser recuperar els estalvis no és tan fàcil”. Sánchez també critica que “la banca espanyola guanya molts més diners” que abans amb la pujada de tipus i que això ho ha aconseguit “sense oferir contrapartides als consumidors”.
La prudència de la banca en aquest camp li ha comportat també retrets del Banc d’Espanya. Segons càlculs de l’organisme, durant el 2022 les entitats espanyoles es van estalviar 3.250 milions d’euros –o 525 milions mensuals– gràcies a no apujar la remuneració dels dipòsits en la línia del que havien fet antigament quan els tipus pujaven. L’informe afirmava que, en contrast amb Alemanya, França, els Països Baixos, Bèlgica, Irlanda, Grècia i Àustria, només Itàlia (que manté certa incertesa sobre la salut de les seves entitats) ha mantingut la línia d’escassa retribució dels bancs espanyols.
La banca espanyola, malgrat l’allau de crítiques dels últims mesos, s’ha defensat assenyalant el govern. L’estiu passat, en plena crisi per la pujada de preus de l’energia, va decidir crear un impost especial a la banca per finançar les ajudes a famílies i empreses que va tirar endavant. El 2022, un any de beneficis històrics per al sector (només el 2007 havia guanyat més), les entitats van haver de pagar per aquest concepte una xifra pròxima als 1.000 milions d’euros.
Un dels dubtes en la qüestió és si el Banc d’Espanya podria fer-hi més. Fonts de l’entitat són clares: “De la política comercial dels bancs, no podem dir-ne res”. No obstant això, l’organisme ha defensat que és desitjable que la política monetària dictada pel BCE amb l’encariment de preus arribi a l’economia, cosa que no passa si no es remuneren els dipòsits. També és cert que en una intervenció recent, Ángel Gavilán, director d’economia i estadística del regulador espanyol, explicava si bé la banca espanyola està sent lenta a aplicar a la remuneració dels dipòsits l’encariment del diner, també està sent lenta a apujar el preu dels préstecs.
I aquesta realitat explica també fenòmens curiosos com el del furor que van causar les lletres del Tresor, que al llarg del febrer va propiciar que es fessin insòlites cues davant les seus del Banc d’Espanya en força ciutats espanyoles. L’explicació? Aquesta opció de renda fixa donava aleshores un retorn del 2,9%. Ara com ara, els dipòsits continuen ancorats en una rendibilitat de menys de la meitat d’aquesta xifra.
