La cara fosca de les fusions bancàries
Les operacions comporten acomiadaments, tancaments d'oficines i xocs en la cultura corporativa
BarcelonaEl Banc Central Europeu ha defensat sempre que ha tingut ocasió al llarg de l'última dècada la necessitat de tenir entitats més grans en l'àmbit europeu. Per tant, la gran entitat que resultaria en cas de triomfar l'opa del BBVA sobre el Sabadell seria, vista des d'aquest prisma, una bona notícia per a Europa: "De fusions n'hi ha que van bé i altres que no tant. Si funciona bé, tens una empresa més gran i al continent europeu ja li va bé", explica Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra i president de l'observatori de la pime de la patronal Pimec, que va elaborar un informe sobre el possible impacte de l'adquisició del Sabadell per part del BBVA.
Ara bé, Amat afegeix que aquest no pot ser l'únic element a tenir en compte per autoritzar l'opa i no és el que tindran al cap els accionistes del Sabadell si han d'acabar votant si hi donen suport o no. A més, durant la crisi financera del 2008, "els bancs van anar bé o malament no per la dimensió, sinó per la gestió", recorda Amat sobre aquells anys. L'economista també recorda que actualment el Sabadell és un banc que "funciona amb normalitat" i està "donant molt de dividend".
L'operació tindria "un impacte social molt important", començant pels usuaris dels bancs i els empleats, però també més enllà, indica el catedràtic. "A part dels accionistes, hi ha la resta de stakeholders", és a dir, tots els actors afectats per l'activitat de les dues empreses, des de proveïdors fins a clients. "Cal mirar el bé comú", apunta. És per això que la primera decisió per als reguladors que s'han de pronunciar sobre l'opa serà si donen prioritat als drets dels consumidors o a la creació d'un gegant.
Els precedents de la crisi financera
La hipotètica compra del Sabadell no és la primera operació d'adquisició que du a terme el BBVA sobre una entitat catalana. Precisament amb l'esmentada crisi financera del 2008, el banc avui presidit per Carlos Torres va acabar adquirint CatalunyaCaixa, l'entitat resultant de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Aquell procés d'absorció dona pistes de per on podrien anar les coses.
En el moment de quedar-se amb CatalunyaCaixa, l'entitat d'origen basc va aplicar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per reduir la plantilla de l'entitat catalana a través d'acomiadaments, prejubilacions i baixes voluntàries. "Als treballadors del BBVA no els va afectar gens", rememora Raquel Puig, exsecretària general del Sindicat d'Estalvi de Catalunya (SEC) i membre dels equips negociadors de quatre ERO al BBVA, que han afectat intensament Catalunya.
Les dificultats per als representants sindicals de l'entitat afectada per l'expedient és que negocien "a cegues", apunta Puig. "Ignores totalment com funciona l'altra entitat", diu. "Quan fèiem una proposta, els negociadors del BBVA ens deien que ho havien de consultar. No teníem interlocutors que prenguessin decisions", afegeix sobre el procés negociador.
Igual que el Sabadell, les caixes eren entitats més petites que el BBVA, que és "una macroentitat", comenta l'exdirigent del SEC. "No són entitats paral·leles", rebla. Això va provocar que per als nous treballadors hi hagués "un xoc de cultura" corporativa, que es va afegir a les incerteses pròpies de no saber si finalment es veurien afectats pels acomiadaments (sempre s'anuncia a l'últim moment qui perd la feina), a possibles reubicacions del lloc de treball fruit del tancament d'oficines o a canvis de funcions dintre de l'empresa. Aquestes tensions internes i els plans d'acomiadaments són habituals en processos de compra d'empreses: "L'entitat més gran té dissenyat el seu model", diu Amat.
Els canvis i els acomiadaments no es van limitar als treballadors. En la majoria d'opes, els equips directius de les empreses comprades també acostumen a saltar tard o d'hora. En el cas de CatalunyaCaixa, molts alts càrrecs "van decidir marxar abans i es van buscar la vida de seguida", assenyala Puig. Altres, però, van perdre la feina al ser acomiadats o es van acollir als plans de jubilacions anticipades.