CaixaBank renova el seu consell i completa la digestió de Bankia
El banc català anuncia la sortida de cinc consellers mes i mig després de la sortida de Goirigolzarri
BarcelonaUn mantra econòmic resa que les fusions entre iguals no existeixen: hi ha compradors i comprats. Aquesta realitat, a què ara s'enfronta el Banc Sabadell amb l'amenaça de l'opa per part del BBVA, s'ha fet palesa aquest dijous al gran banc català. CaixaBank ha anunciat la renovació del seu consell, on cinc consellers són baixa. Aquests últims són l'expresident José Ignacio Goirigolzarri i els independents Joaquín Ayuso, Francisco Javier Campo i Eva Castillo, que es van incorporar després de la fusió amb Bankia. També plega José Serna, conseller en representació de La Caixa.
Ayuso, Campo i Castillo havien entrat al consell l'any 2020 després que CaixaBank absorbís l'antiga fusió de caixes nacionalitzada. En aquell moment ho feien amb José Ignacio Goirigolzarri, flamant president de la nova entitat, com a gran valedor. Menys de quatre anys després, els seus dies a CaixaBank han arribat a la seva fi.
CaixaBank ha anunciat que mantindrà un 60% d'independents al consell, amb nou consellers d'un total de quinze. Les novetats són Rosa María García, Luis Álvarez, Bernardo Sánchez, Pablo Forero i José María Méndez. També han estat reelegits Koro Usarraga, Fernando Maria Costa i Teresa Santero.
El fet és que aquest moviment a la cúpula del banc que presideix des de fa quasi dos mesos Tomàs Muniesa i que dirigeix Gonzalo Gortázar suposa un punt final al període de digestió de Bankia, que en el seu moment va suposar un gran salt de magnitud per a l'entitat catalana amb seu a València. Amb la compra de Bankia, l'entitat de l'estrella va arribar als 20 milions de clients, que suposaven aleshores el 25% del mercat espanyol, als 50.000 empleats i als 640.000 milions en actius. D'aquells 50.000 empleats, 16.000 venien de Bankia, i l'equilibri accionarial es va fixar de manera que en la nova entitat, els accionistes de CaixaBank passaven a ser propietaris d'un 74% del banc i els de Bankia fregaven el 26%.
Inici dolç i llunyà
La jugada, una de les més grans que s'han viscut en la història financera d'Espanya i avançada per l'ARA en el seu moment, va comportar un repartiment de poder que deixava Goirigolzarri com a president en detriment de Jordi Gual. Les dues parts van voler escenificar aleshores un projecte compartit entre els directius que venien d'un banc i els de l'altre, i Gortázar i Goirigolzarri van exhibir complicitat públicament. Aquest últim, un dels financers més reconeguts en l'àmbit bancari espanyol, es mostrava exultant en el moment de la fusió: “Avui és un gran dia per a nosaltres”. També defensava que encara que Bankia no recuperés els 22.500 milions d'ajudes públiques que van evitar la seva fallida en els moments més durs de la crisi financera, tot plegat havia estat una bona operació perquè havia donat estabilitat a un sector que va veure de prop l'abisme.
El repartiment de poder a la cúpula entre els directius de CaixaBank i els de Bankia es va saldar amb les pugnes habituals entre aquests casos, però sense estridències. Goirigolzarri es quedava tres àrees sota el seu control, però quedava clar que Gortázar continuaria manant a l'entitat propietat de la Fundació La Caixa a través del seu hòlding inversor, Criteria, que n'era el principal accionista amb prop d'un 31% de títols, gairebé el doble que el 16% que hi tenia l'Estat a través del FROB.
![Les seus de CaixaBank a Barcelona i Bankia a Madrid.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Però al sector financer no van trigar a arribar rumors que la relació entre Goirigolzarri i Gortázar no era la millor. Fonts financeres consultades per l'ARA recorden que el conseller delegat es va sentir envaït en les seves competències pel president, que mantenia un qualificatiu en el seu càrrec –el de president executiu– que no agradava al BCE. Sigui com sigui, el mes d'octubre passat l'entitat va informar de la sortida voluntària de Goirigolzarri de la presidència del banc i de la seva substitució pel veterà de la casa Tomàs Muniesa.
En el seu moment ja es va advertir que els consellers provinents de l'antiga Bankia quedaven en una posició fràgil, que s'ha vist confirmada ara amb els canvis al consell. I un cop més ha quedat clar que en les fusions hi ha una part que ostenta el poder i una part que no.
Aquestes sortides no suposen, ni de bon tros, un deteriorament de les relacions amb l'Estat. En els últims mesos, Criteria s'ha convertit en un aliat estratègic de l'executiu de Pedro Sánchez en operacions com el blindatge de Telefónica davant el desembarcament de STC o en l'intent de Taqa per Naturgy. Aquesta sintonia també s'ha fet palesa en el posicionament d'Adeslas respecte del concurs de Muface.
