CaixaBank recorre l'impost a la banca tot i els seus beneficis rècord

BarcelonaQuan la banca va presentar resultats a finals del mes de gener, al sector hi havia una consigna: evitar respondre a la pregunta de si recorrerien l'impost a la banca. No era el millor moment: les quatre grans entitats d'Espanya (el Santander, el BBVA, CaixaBank i el Sabadell) havien aconseguit el segon millor any de la seva història pel que fa a beneficis, amb més de 20.000 milions, xifra que només van superar el 2007, amb més de 22.000 milions de guanys. Però aquest dilluns, segons han anunciat diversos mitjans i ha pogut confirmar l'ARA, CaixaBank ha anunciat que presentarà el recurs. La mesura no està exempta de polèmica. Aquests en són els motius:

Per què va crear l'impost a la banca el govern?

Per guanyar espai fiscal (recaptar més) per poder desplegar mesures de suport a les famílies. Igual que va passar amb la crisi del covid, quan les administracions es van bolcar per ajudar ciutadans i empreses, l'actual crisi de preus –amb l'alimentació i l'energia pels núvols– ha tingut un fort impacte en la ciutadania, i el govern espanyol hi vol fer front. És per això que l'executiu, amb el PSOE i Podem, va crear dos impostos a finals del 2022, un per a les energètiques i l'altre per als bancs.

Què esperava recaptar el govern?

El govern espanyol aspirava a recaptar 3.000 milions en dos anys (l'impost només s'aplicarà el 2022 i el 2023) imposant una taxa del 4,8% a les principals fonts d'ingressos dels bancs, que són els interessos i les comissions. Per posar-ho en context, el pla de xoc de mesures per fer front a la crisi energètica i de preus que es va anunciar al desembre i va entrar en vigor al gener tenia un cost d'uns 10.000 milions d'euros. Com s'arriba d'aquests 3.000 als 10.000? Amb els altres dos impostos puntuals aprovats pel govern: el destinat a les grans fortunes (1.500 milions anuals) i el que impacta els resultats, també disparats, de les energètiques (uns 4.000 milions més en dos anys).

Quant li tocava pagar a CaixaBank?

CaixaBank era el banc més impactat per aquest impost, amb uns 400 milions anuals, tot i no ser l'entitat més gran amb seu a Espanya. El banc català amb seu a València és qui més paga perquè és qui té més negoci a Espanya (Santander i BBVA tenen enormes filials en països com el Regne Unit, el Brasil, Mèxic o Turquia). També s'ha de dir que l'impost afecta més les entitats amb més presència a peu de carrer, el que es coneix com la banca minorista, i el lideratge de CaixaBank en aquest àmbit és molt destacat.

Per què recorre CaixaBank?

CaixaBank creu que l'impost és confiscatori, discriminatori i que distorsiona la lliure competència. Entre els arguments del sector financer hi ha el fet que els beneficis de la banca no són alts (Josep Oliu, president del Sabadell, ha afirmat aquest mateix dimarts que els guanys són "extraordinàriament baixos") i que la taxa suposa una doble imposició, perquè els bancs ja paguen l'impost de societats.

Quines previsions té CaixaBank per al 2023?

Si CaixaBank va culminar un gran 2022 amb beneficis de més de 3.000 milions, xifra que mai havia assolit, la seva perspectiva per a aquest 2023 és encara millor. Això respon a la pujada del preu del diner que ha dictat el Banc Central Europeu en els últims mesos. Tot i que es va iniciar el març de l'any passat, serà aquest any quan totes les hipoteques i crèdits ja hagin viscut la revisió anual i quan de veritat s'encariran les quotes de les hipoteques. Els experts vaticinen que CaixaBank tindrà uns resultats netament superiors als 3.145 milions de guanys de l'any passat. Aquest any, la seva evolució en borsa ha millorat més d'un 10%.

Qui són els principals accionistes de CaixaBank?

La decisió de CaixaBank de recórrer l'impost a la banca crida l'atenció per diferents raons. Al marge dels importants guanys que tindrà aquest any, cal tenir en compte que l'Associació Espanyola de la Banca ja va presentar recurs a aquest impost fa unes setmanes i, sobretot, la particular estructura accionarial del banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri.

Tot i que CaixaBank recorda que té més de 600.000 accionistes (i que en els últims anys, amb els tipus d'interès a mínims, han patit per l'escassa rendibilitat del banc), el cert és que els dos principals accionistes són la Fundació La Caixa i l'estat espanyol, a través del Frob. La Caixa (amb un 32% del banc) és una de les fundacions socials més grans del món i fa bandera de la seva activitat en favor de col·lectius vulnerables i de la seva tasca cultural i de la inversió en matèria educativa. L'Estat, per la seva banda, té prop del 17% de les accions del banc un cop CaixaBank es va empassar Bankia. Que un banc on està present el Frob qüestioni un impost aprovat pel mateix govern espanyol és atípic. I el recurs, en última instància, perjudica el govern en el seu intent de finançar el paquet d'ajudes a col·lectius afectats per la crisi de preus.