Botín, la banquera més ben pagada d'Europa, reclama que no hi hagi límit a les primes

Barcelona"És un negoci on hauries de ser compensat de manera variable, així que crec que són bones notícies per al sector, té molt de sentit". És la valoració de la presidenta del Banco Santander, Ana Botín, respecte a la decisió adoptada recentment al Regne Unit de desregular els límits a la remuneració variable dels banquers. Les seves paraules, pronunciades en una entrevista al britànic Financial Times, deixen entreveure la petició que fa a la Unió Europea, on aquests topalls a les primes dels grans financers continuen vigents.

L'Autoritat Bancària Europa (EBA) estableix que la retribució variable per assoliment d'objectius dels banquers o primes no pot excedir el 200% de la remuneració fixa. Així, si un banquer guanya 500.000 euros de sou fix, a la Unió Europea no pot cobrar de prima més d'un milió d'euros. Per fer-ho possible, s'ha de consultar els accionistes.

Segons Botín, permetre que el topall del variable desaparegui és "positiu" i suposa un millor alineament entre els interessos dels gestors i els dels accionistes. Per què aquesta opinió és polèmica? Per què s'havia situat el topall? Per entendre-ho, cal anar a veure les últimes crisis.

La Gran Recessió del 2008, propiciada per la imprudència amb què el sector financer es va llançar a finançar hipoteques i promocions immobiliàries, va estar a punt de posar fi al conjunt del sector bancari espanyol. De fet, va escombrar les caixes d'estalvis, que no tenien possibilitat de fer ampliacions de capital. En aquella època es van cometre disfuncions de tota mena a l'hora de gestionar les entitats; una de les més habituals era que els responsables de riscos (els que determinen si un crèdit es pot donar o no) eren subordinats dels responsables comercials.

Per entendre la imprudència de les entitats cal pensar, en primer lloc, que tot el sector en ple transitava aquell camí que acabaria al barranc, però que donava sucosos beneficis. De fet, l'any 2007 continua sent el millor any de la història de la banca espanyola en guanys. Però, en segon lloc, hi ha un altre factor que els reguladors van detectar més tard: que molts directius bancaris tenien incentius salarials per actuar de manera arriscada, menystenint fins i tot la possibilitat d'entrar en crisis bancàries, i a actuar pensant en el curt termini. Allà va propiciar una primera retallada a les primes dels banquers i es va insistir molt en la possibilitat que els variables s'atorguessin en funció de la situació dels bancs diversos anys després de les decisions que s'havien pres.

El segon factor que va posar les primes en el punt de mira dels reguladors va ser la crisi de la pandèmia. L'any 2020 el Banc Central Europeu, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i diversos inversors van demanar als directius que fossin prudents en les seves retribucions (a més de, durant un temps, tallar els dividends).

Els sous dels banquers han propiciat fins i tot crítiques de sectors d'ordre dins el govern espanyol, com és el cas de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que al gener, en la seva campanya per defensar l'impost a la banca, va qüestionar els sous dels grans directius del sector. En el cas concret d'Ana Botín, la informació del Santander és explícita: va guanyar 11,7 milions d'euros i va repetir com la financera més ben pagada d'Espanya i també del conjunt de la banca europea.