Quin és el risc de contagi financer? Així ha fet fallida el Silicon Valley Bank

BarcelonaLa caiguda del Silicon Valley Bank (SVB) ha tornat a despertar els temors a una crisi bancària. Les borses europees i asiàtiques han castigat una jornada més els bancs pel risc de contagi a altres entitats. A més, les autoritats nord-americanes també han anunciat aquest dilluns el tancament d'un altre banc, Signature Bank, per problemes similars als de l'SVB.

Per què han intervingut l'SVB? Quins problemes tenia? A continuació responem algunes de les preguntes sobre la fallida d'aquesta entitat, que està fent renéixer temors als mercats financers.

Què era l'SVB?

L'SVB era un banc californià que s'havia especialitzat en oferir els seus serveis a start-ups de Silicon Valley i a fons de venture capital, és a dir, a empreses tecnològiques de nova creació i a les companyies financeres que hi inverteixen.

Per què tenia tants clients en aquest sector?

Perquè era un sector que necessitava bancs especialitzats i l'SVB va trobar-hi un bon nínxol de negoci. Durant els últims anys, els bancs centrals de la majoria del món han mantingut molt baixos els tipus d'interès. Això vol dir que endeutar-se era molt barat i que, per contra, deixar els diners al banc donava un rendiment molt petit. A més, els bancs centrals també van injectar molts diners per estimular l'economia després de la crisi financera del 2008 i la crisi europea del deute.

Amb tants diners a l'economia, però poca rendibilitat dels estalvis, molts inversors van optar pel venture capital com a opció d'inversions amb risc elevat, però alhora la possibilitat de fer beneficis alts. Això explica part del boom de les start-ups dels últims anys: el sector va rebre "quantitats ingents" d'inversions durant els últims anys, explica Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF.

Per què té problemes si la indústria tecnològica creix?

La reactivació de l'economia després de la pandèmia va ocasionar una pujada de la demanda a la majoria d'economies del món, però sobretot als EUA, que es va traduir en escassetat de primeres matèries i colls d'ampolla en les cadenes de subministrament de la indústria. L'excés de demanda i la baixa oferta per l'escassetat van començar a fer créixer els preus, que encara van augmentar més amb la invasió russa d'Ucraïna. Davant de la creixent inflació, els bancs centrals han anat augmentant els tipus d'interès de manera ràpida per encarir el crèdit a famílies i empreses i així reduir la demanda, a fi d'aconseguir frenar l'escalada de preus.

Aquest increment dels tipus, però, ha arrossegat a l'alça tots els tipus d'interès, inclosos els que les empreses i els governs paguen pel seu deute cada vegada que emeten bons. Per exemple, un bo a 10 anys emès pel Tresor dels EUA pagava un interès del 0,6% l'estiu del 2020, mentre que a finals de febrer l'interès havia incrementat fins a gairebé el 4%.

Com els bons causen problemes a l'SVB?

L'entrada de diners de nous clients dels últims anys va dotar l'SVB de molta liquiditat. Per exemple, el juny del 2020 els dipòsits dels clients de l'SVB sumaven 70.000 milions de dòlars, mentre que el març de l'any passat la xifra era de 198.000 milions, segons la companyia financera Morningstar. Com qualsevol banc, l'SVB va invertir aquests diners dels dipòsits dels clients en altres actius.

Una part important d'aquests diners (més del 52% dels actius de la companyia, segons la revista financera Barron's) va anar destinat a comprar deute públic –directament bons del govern nord-americà o derivats hipotecaris (en anglès mortgage-backed securities o MBS) amb garantia del govern– amb venciments a llarg termini, per exemple a deu anys o més. Per altra banda, els dipòsits dels clients de l'SVB es comptabilitzen com un deute per al banc, ja que són diners que l'entitat ha de retornar quan els clients l'hi demanin.

És a dir, l'SVB tenia uns diners prestats pels seus clients –que aquests li podien demanar en qualsevol moment– invertits en uns productes a llarg termini. Aquesta diferència entre dipòsits sostinguts per actius a llarg termini es coneix comptablement com un mismatch, un desequilibri entre el que deu l'empresa i el que té per pagar el deute.

A més, els bons i MBS que tenia el banc donaven un rendiment molt baix, ja que l'SVB els havia comprat durant uns anys en què els tipus d'interès encara estaven a mínims. Actualment, un bo de nova creació dona un rendiment molt més elevat, per la qual cosa els bons en mans del banc perdien valor amb cada nou increment dels tipus.

Malgrat això, comptablement el valor dels bons no es movia, ja que la llei no obliga les empreses a anar actualitzant amb el preu de mercat el valor dels bons que han adquirit. Si els haguessin actualitzat, l'any 2021 el valor dels bons hauria caigut en uns 1.000 milions de dòlars, però el 2022 hauria suposat unes pèrdues de 16.000 milions.

Si l'SVB no havia d'actualitzar a la baixa el valor dels bons, per què ha patit problemes?

La pujada de tipus va fer que molts clients de l'SVB comencessin a treure els diners que tenien al banc per invertir-los en altres actius que donin rendiments més alts que els interessos baixos que paga la banca pels dipòsits. A més, l'esclat de la bombolla de les criptomonedes va deixar moltes start-ups amb problemes, cosa que va accelerar la retirada de dipòsits dels clients.

Inicialment, els inversors no van notar gaire els problemes de pèrdua de valor de la cartera de bons de l'SVB, però com que la sortida de diners de l'entitat no s'aturava, l'entitat es va trobar sense líquid i va haver de vendre una part de la seva cartera de bons per obtenir diners per entregar als clients. Aquesta venda dels bons va fer real la pèrdua de valor dels bons de l'entitat, que els va vendre a un preu molt inferior al qual els havia comprat: dimecres la direcció de l'SVB va anunciar la venda de 21.000 milions de dòlars en títols de deute, amb unes pèrdues de 1.800 milions d'euros que van impactar directament en el balanç de la companyia.

Això va provocar un exemple clàssic de pànic bancari que deriva en una crisi de liquiditat: els clients van córrer a treure els diners per por que, amb les pèrdues, el banc fes fallida i perdessin els seus estalvis, i el banc es va quedar sense liquiditat. No és que fos insolvent, simplement no tenia capacitat de generar diners dels seus actius. A més, la majoria de clients eren start-ups i empreses amb més de 250.000 euros dipositats al banc, per la qual cosa cada client que retirava els diners ho feia amb xifres notables.

"L'SVB es va fer una ferida, però com que no tenia plaquetes, es va convertir en una hemorràgia", explica Brun. Per tallar l'hemorràgia, el conseller delegat del banc, Greg Becker, va intentar aconseguir una ampliació de capital de 2.250 milions de dòlars, però no se'n va sortir. Per evitar el contagi del pànic a altres entitats, la Federal Deposit Insurance Corporation (FDIC) va intervenir el banc divendres i en va anunciar el tancament, tot deixant clar als ciutadans que garantia als clients de l'SVB que recuperarien el 100% dels seus dipòsits.

És possible el contagi a altres bancs?

Les autoritats nord-americanes, europees i britàniques insisteixen que no hi ha perill de contagi. La situació de l'SVB es deu sobretot al fet que va invertir molts diners en bons i MBS a llarg termini en un moment en què aquest tipus de bons donen rendiments més baixos que els de curt termini, un fet inusual conegut pels economistes com a inversió de la corba de tipus. És a dir, en altres condicions, la inversió en deute a 10 anys o més hauria estat millor. En el moment actual, però, hauria sigut millor per al banc tenir el deute a curt termini.

Segons Brun, però, la majoria d'entitats financeres fan "millor hedging" de la seva cartera de bons, és a dir, tenen més cobertura en cas que els bons perdin valor, el principal problema que va patir l'SVB. A més, la majoria de clients dels grans bancs són empreses de tota mena i famílies, que no tenen la necessitat de recollir els seus estalvis immediatament.

Aleshores, per què cauen els bancs a la borsa?

Una part és temor que, en realitat, la banca estigui en una situació pitjor a l'esperada. En segon lloc, és per pressions d'inversors baixistes que aprofiten les caigudes per fer diners. I en tercer, perquè els inversors veuen que els bancs hauran d'augmentar la rendibilitat que ofereixen pels dipòsits. Fins ara, amb les pujades de tipus, la banca ha obtingut molt bons resultats cobrant més interessos als préstecs que donen i amb altres inversions, però no ha retribuït de la mateixa manera els estalvis que hi tenen els seus clients. Si volen evitar sortides de diners com la patida per l'SVB, hauran d'augmentar els interessos que atorguen als dipòsits i, per tant, retallar els marges de beneficis.