Els bancs a Espanya: culpables o innocents?

BarcelonaFa poc més d'un any, amb tipus d'interès al 0%, la millor forma d'inversió per als nostres estalvis a curt termini eren els dipòsits bancaris. La cosa ha canviat, i amb els tipus al 4,5% he de deixar de veure la meva sèrie preferida per cercar una remuneració millor que el 0%. Em truca el banc. Em proposen un 2,25% (menys si descomptem l'IRPF que en pagaré) en un dipòsit a un any que es converteix en un 0,5% si el cancel·lo abans del venciment.

A internet veig que un banc italià, Banca Sistema, dona un 4,4% al dipòsit d'un any. Descobreixo que, segons les dades del Banc Central Europeu, la remuneració mitjana dels dipòsits a Espanya és de 2,3%, davant de la mitjana europea del 3,35%. Un sentiment d'indignació s'apodera de mi. Els bancs espanyols s'estan apropiant així d'aquesta renda addicional, quan durant la crisi bancària els contribuents van haver d'aportar 65.725 milions d'euros, uns 1.400 euros per a cada espanyol. No és sorprenent que el "gravamen extraordinari temporal sobre els resultats del sector bancari" sigui molt popular entre els electors. La teoria econòmica ens diu que, en informació perfecta, una economia competitiva duu a assignació òptima de recursos. Així, si el mercat bancari no és competitiu, hem d'exonerar el sistema bancari espanyol de tota responsabilitat, ja que vetllar per la competència és responsabilitat de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, mentre els bancs compleixen les seves obligacions de maximitzar els seus beneficis.

Si la informació és imperfecta o si hi ha costos de canviar a un altre banc, el mercat no funciona correctament. El meu desconeixement sobre el tractament fiscal dels dipòsits a Itàlia redueix l'atractiu del 4,4% que em dona Banca Sistema. Torno a trucar al meu banc per preguntar què obtindria amb un fons d'inversió d'actius del mercat monetari (els FIAMM, dedicats a renda fixa, com ara lletres del Tresor o bons de l'estat). Em comenten que l'any passat s'hi va obtenir un 2,3%, al qual cal restar la comissió de dipòsit, no gaire diferent del dipòsit a un any. En penjar recordo la frase que apareix en qualsevol fullet informatiu: "Rendibilitats històriques no garanteixen rendibilitats futures" i calculo quina pot ser la rendibilitat d'un FIAMM a un any. Invertint al tipus bàsic s'obté un 4,5%. Amb una inflació mitjana del 5,6% a la zona de l'euro, la probabilitat d'una disminució de tipus és menyspreable. Això significa que, sense canviar d'entitat, qualsevol client pot obtenir una remuneració propera al 4% en passar del dipòsit al FIAMM, sense penalització per cancel·lació anticipada i amb una fiscalitat més interessant per a rendes superiors als 12.450 euros anuals.

Aquí, sí, la banca és culpable de no proporcionar prou informació i de no formar prou els seus empleats; i el país és còmplice per no proporcionar prou educació financera al ciutadà.