"El Banco Popular estava segrestat per l'Opus Dei"
El llibre 'Opus' de l'investigador britànic Gareth Gore arriba a Espanya aquest dimecres
Madrid"Si aquest llibre hagués hagut de sortir primer a Espanya, no s'hauria publicat". Qui fa aquesta reflexió és el periodista i investigador britànic Gareth Gore. Aquest dimecres, la seva obra Opus (Pòrtic, 2024) desembarca a l'Estat traduïda en castellà i català, després de sortir a la venda als Estats Units. "Crec que a Espanya l'Opus Dei hauria utilitzat la seva influència i el seu poder per parar-ne la publicació", reitera Gore, que atén l'ARA a Madrid.
A ulls de l'autor, la influència de la institució religiosa comprèn tres mons: l'empresarial, el polític i l'esfera social i cultural. De fet, les més de 500 pàgines del llibre, de les quals més d'un centenar són notes bibliogràfiques, busquen constatar el pes d'aquesta triangulació a Espanya, i com s'ha estès a altres indrets del món, entre els quals els Estats Units. Com qualsevol història, però, hi ha un inici. I en aquest cas és la caiguda del Banco Popular.
La fallida l'any 2017 d'un dels vaixells insígnia de la banca espanyola és el que ha permès a Gore publicar un llibre que va més enllà de la crònica sobre com el Popular va passar de ser una de les entitats més sòlides d'Europa a estar al caire de la fallida. Gore explica a l'ARA que inicialment no buscava fer un llibre sobre l'Opus Dei. "Havia de ser un llibre sobre el banc, que més tard es va convertir en una biografia de Luis Valls-Taberner [president del Banco Popular entre els anys 1972 i 2004]", detalla l'investigador. És precisament a partir de la figura de Valls Taberner –banquer històricament vinculat a l’Opus Dei– com Gore descobreix que l'entitat financera s'havia convertit ni més ni menys que "en un caixer automàtic per a l'Opus Dei", tal com es descriu al llibre. A partir d'aquí, l'obra desemboca al seu títol secundari: Enginyeria financera, manipulació de persones i l'auge de l'extrema dreta dins l'Església catòlica. Des de la institució religiosa no s'han esperat a la publicació del llibre a l'Estat i ja han emès un comunicat afirmant que transmet una "imatge falsa" de l'Opus Dei.
Un banc "segrestat"
"Durant més de seixanta anys, un grup tenebrós d'homes que havien jurat una vida de celibat i autoflagel·lació va controlar en secret el banc [Popular] i es va aprofitar dels seus càrrecs per desviar milers de milions d'euros", s'explica al llibre. Aquest grup es va batejar com a Sindicatura i va arribar a ser el primer accionista del Popular. De fet, als anys 60, en ple franquisme i poc abans de l'aterratge de Luis Valls-Taberner a la presidència, el Banco Popular "ja s'havia convertit en l'engranatge central d'un extens motor financer de l'Opus Dei que arribava a les profunditats de tota l'economia espanyola", s'explica el llibre.
La Sindicatura va acabar "segrestant" el banc. Gore arriba a aquesta conclusió després d'haver pogut entrevistar a Javier Valls-Taberner, germà de Luis Valls Taberner, abans que morís l'any 2022. Segons es detalla al llibre, a través d'un entramat d'empreses i fundacions vinculades a l'Opus Dei, l'anomenada Sindicatura va anar comprant accions del Banco Popular fins a acumular prou capital i, per tant, poder. "Controlava gairebé el 10% del banc quan aquest va fer fallida [el 2017]", continua el llibre. En el moment de més efervescència a l'entitat, la participació valia més de 2.000 milions d'euros, assegura l'autor.
A través d'aquestes empreses i fundacions, la institució religiosa rebia importants fluxos de diners del Banco Popular. Quan Luis Valls-Taberner va accedir a la presidència, aquesta maquinària va continuar funcionant amb el seu vistiplau. "[El banquer] va arribar a establir una xarxa de societats offshore a llocs com Panamà i Liechtenstein para facilitar la transferència de grans sumes de diners a qualsevol lloc del món on l'Opus Dei pogués necessitar-los", s'explica el llibre.
Expansió internacional
Aquests ingressos, però també altres, van ser els que van permetre a l'Opus Dei fer el salt fora d'Espanya, on la institució religiosa va néixer fa gairebé cent anys de bracet de Josemaría Escrivá de Balaguer. La intenció era propagar la seva influència a altres parts del món i penetrar en la societat. Aquí van ser claus les residències per a numeraris, un cos d'elit de l'Opus Dei on es "reclutaven" joves estudiants –tots homes– amb la idea que fossin alts càrrecs de l'administració i empresaris.
"L'Opus Dei sempre ha buscat persones que ja estan en el poder o que estan a punt de tenir-lo. Sempre s'ha fixat en els estudiants més intel·ligents", assegura Gore a l'ARA. Avui, aquesta estratègia es plasma en el centenar de centres educatius, universitats i escoles de negoci vinculades a la institució religiosa i repartides per tot el món, també presents a Espanya: "No em sorprèn que hi hagi molts empresaris de l'Íbex-35 que estiguin vinculats a l'Opus Dei. Això no vol dir que estiguin donant diners a la institució, crec que ara té més a veure amb la influència", reflexiona el periodista.
El desembarcament a altres països, però, ha anat de bracet d'escàndols que Gore també recull al llibre. Destaquen aquells que afecten dones pobres, moltes d'elles menors d'edat, que l'Opus Dei va reclutar com a numeràries perquè fossin les "minyones" dels homes. Un fet que també va passar a Espanya. Actualment, Argentina té un procés judicial obert contra la institució religiosa per tràfic de dones i explotació laboral. "[Aquestes dones] tenien condicions de vida equiparables a la servitud", s'explica al llibre
La influència d'Escrivá sobre Valls-Taberner
Amb tot, el paper de Luis Valls-Taberner no es pot entendre sense la influència que Escrivá i la seva ambició van tenir damunt seu: "Formava part d'un grup que havia decidit consagrar la seva vida a l'Opus Dei i que havia fet vots de pobresa, castedat i obediència al moviment". En el mateix llibre s'explica com el qui fou president del Banco Popular passava nits en una residència de l'Opus Dei als afores de Madrid on "es lligava una cadena amb punxes a la cuixa com a càstig, per mantenir el cos en estat de servitud i recordar el patiment de Crist". "Crec que l'Opus Dei va abusar d'ell [de Luis Valls-Taberner] i d'alguna manera va ser una víctima seva", reflexiona l'investigador. "Ell era un catòlic creient i volia fer coses bones amb la seva influència i el banc, però hi ha moments en què té una batalla moral interna [...]. Ha ajudat l'organització a crear un sistema d'abús i manipulació i, alhora, ha sigut víctima del mateix sistema", afegeix Gore.
La vinculació amb l'Opus Dei va seguir durant l'època d'Ángel Ron, que va arribar al tron del Banco Popular el 2006, després de la mort de Luis Valls-Taberner. Dos anys abans, però, ja havia estat nomenat copresident de l'entitat juntament amb Javier. "El que va passar al Popular durant aquells anys de creixement insòlit també va passar a altres entitats. La diferència va ser la reacció un cop va arribar la crisi [financera]. El fet de no posar fre, però, crec que va ser més una decisió de Ron, i no tant de l'Opus Dei, tot i que la institució se'n va beneficiar", reflexiona Gore.
¿Ningú no ho va veure? ¿Cap organisme supervisor?
— La influència de l'Opus és molt discreta. No em sorprèn que a ningú li crides l'atenció, tot i que sé que, per exemple, que dins el Banc d'Espanya, quan va esclatar la crisi al Popular, els estranyava la forma de govern corporatiu de l'entitat. Els feia mala espina, però mai van arribar a denunciar-ho.
"Potser sense el poder de l'Opus Dei dins el banc i, per tant, sense una obsessió per a la independència [de l'entitat] i el control, s'haurien obert les portes a altres accionistes abans de fer fallida del tot i avui encara veuríem el famós logo del Popular pels carrers, però és difícil de saber", reflexiona Gore. Si bé tenir totes les respostes no sempre és fàcil, l'investigador britànic confia que, com a mínim, sí que arribin les preguntes: "Confio en el fet que aquest llibre només sigui el principi".