La banca, salvada... però no del tot
El rescat va evitar el col·lapse del sistema, però no va evitar la desaparició de la majoria d'entitats
BarcelonaEra el 2011 i els principals banquers espanyols eren molt conscients de l’estat dels balanços dels seus bancs. “No hi havia ni un banc que no estigués en risc de fallida”, deia anys després un destacat financer català. En efecte, la digestió d’anys de banquet immobiliari estava sent pesada, i bancs i caixes en pagaven el preu.
En l'última dècada, cap sector ha patit com la banca. Es calcula que des del 2008 fins ara s’han perdut prop de 120.000 llocs de treball al sector, respecte als màxims de 276.000 llocs de treball. Una altra dada defineix bé el problema: abans de la Gran Recessió a Espanya hi havia 62 entitats de mida destacable; avui dia en queden 9. I l’any 2012, quan s’acabava de signar el rescat, n’hi havia 24. El rescat va permetre evitar grans fallides i el temut efecte dominó. Però moltes entitats no es van recuperar mai. Aquestes són algunes de les desaparegudes.
CatalunyaCaixa
Aquesta unió d’antigues caixes (Catalunya, Tarragona i Manresa) va passar el 2014 a les mans del BBVA. Amb el temps no només es va perdre la marca, sinó també aspectes més sensibles com la seva obra social. El BBVA la va adquirir en una subhasta i en va acabar pagant uns 600 milions d’euros. El cost total de sanejar CatalunyaCaixa va ser superior als 12.500 milions, una xifra que ja no es pot recuperar.
Bankia
La fusió més gran de la història de la banca espanyola es va produir tot just fa un any: CaixaBank es quedava l’antiga coalició de caixes d’estalvi, en una macrooperació que es va saldar amb gairebé 6.500 acomiadaments. Bankia i la seva caixa principal, Caja Madrid, havien protagonitzat alguns dels escàndols més sonats del sector financer espanyol. Malgrat això, l’Estat encara no s’ha desprès de la seva participació (ara és un 16% de CaixaBank) i, per tant, encara no es pot calcular quant haurà costat. Dels prop de 22.500 milions que va costar se n’han recuperat 3.300 i la participació a CaixaBank val ara 4.400 milions.
CAM
A finals del 2011, el Sabadell es quedava la ruïnosa CAM per un euro. En va assumir el balanç amb un sistema de protecció d’actius per blindar-se de sorpreses. La caixa alacantina figura al capdavant del rànquing d’aportacions de capital públic rebut, amb més de 26.000 milions d’euros, i supera els 22.500 de Bankia.
Banco Popular
Quan ja feia anys que el Banc d’Espanya assegurava que el sistema financer espanyol era sòlid, en ple 2017 va caure el Popular. La desconfiança dels clients el va arrasar; va ser resolt pel BCE i se'l va quedar el Santander, que en va pagar un euro i va assumir un pou de deutes. Aquest banc va ser una excepció: mai va fer ús de diners públics, ni tan sols en la ruïnosa compra del Banco Pastor.
L’última fusió que hi ha hagut al sector ha afectat Unicaja i Liberbank, l’any passat, que han deixat el sector amb nou entitats mitjanes i grans.