La banca nord-americana pressiona per reduir el cost d'acomiadar a França
Les entitats més grans de Wall Street han traslladat més de 1.600 persones a la capital francesa i tenen desenes de contractacions previstes
BarcelonaEl malestar amb la legislació laboral francesa arriba als Estats Units. Els bancs de Wall Street han advertit que la seva pròxima onada de contractació a França es podria frenar si no afluixen els costos d'acomiadament dels comercials amb sous molt alts, una mesura insígnia que s'ha deixat fora d'un paquet de reformes destinat a reforçar París com a centre financer.
Segons explica el Financial Times, París s'ha convertit en la principal guanyadora entre les ciutats europees que competeixen per convertir-se en el principal centre financer d'Europa després del Brexit, i els límits havien de formar part d'un "projecte de llei atractiu" que s'havia de debatre al Parlament aquesta setmana. Amb tot, de moment encara no s'han inclòs, ja que el govern francès i els legisladors busquen la manera d'implementar-les en el context de les lleis laborals que existeixen al país.
Alhora, bancs d'inversió nord-americans com JPMorgan, Morgan Stanley, Citi, Goldman Sachs i Bank of America, entre d'altres, que han contractat o traslladat centenars de persones a París des que el Regne Unit va abandonar la Unió Europea, han liderat el lobi per assolir aquests canvis en els últims mesos, tot i que els bancs francesos també se'n veurien beneficiats. De fet, alguns d'aquests bancs asseguren que la seva futura expansió depèn, en part, d'un relaxament addicional de les lleis laborals.
Alts costos d'acomiadament
Els pagaments per acomiadament als treballadors que guanyen més d'1 milió d'euros anuals a París poden arribar a ser més de cinc vegades els costos d'acomiadament de Londres, per exemple, tot i que hi ha menys diferència entre França i la resta d'Europa. "Aquesta és una mesura impulsada principalment pels bancs d'inversió nord-americans i és una guerra París-Londres", assegura al FT Jean-Charles Simon, conseller delegat de Paris Europlace, que promou la capital francesa com a centre financer. Fins i tot amb un límit més ampli existent als pagaments per acomiadament introduït pel president francès Emmanuel Macron, "quan s'aplica a persones amb sous de set xifres, crea quantitats importants", assegura Simon.
La posició de París com a centre financer s'ha recolzat en arguments d'estil de vida a favor seu, així com en un règim fiscal favorable per als nouvinguts. No obstant això, alguns banquers han argumentat que les regles s'havien de flexibilitzar encara més perquè poguessin fitxar persones en bancs rivals a França i no perdre el benefici fiscal.
Fins avui, els bancs més grans de Wall Street han traslladat més de 1.600 persones a la capital francesa i encara continuen desenvolupant les seves operacions amb desenes de contractacions previstes, de manera que encapçalen el nombre de moviments al sector financer, per sobre d'altres ciutats com Frankfurt o Dublín.
La idea que es revisa seria posar límits més específics als pagaments als empleats perquè no superin un llindar d'aproximadament mig milió d'euros. No obstant això, incorporar aquests límits al paquet de reformes és legalment difícil, per una qüestió d'identificació personal.
