El Banc d'Espanya nega que la rendibilitat dels bancs sigui baixa

Madrid19.476 milions d’euros. Són els guanys que han registrat els sis grans bancs espanyols entre els mesos de gener i setembre d’aquest any. La pujada dels tipus d'interès per part dels bancs centrals –en el cas europeu, deu pujades consecutives fins a deixar-los, per ara, en el 4,5%– provoca que el marge d'interessos de les entitats es dispari, sobretot quan encara no estan remunerant del tot els dipòsits dels seus clients. I no és l’única xifra que ha alimentat la seva felicitat. N’hi ha una altra que també ha crescut amb comptagotes: la del ROTE (rendibilitat sobre el capital tangible), que ajuda analistes i inversors a mesurar la bona gestió d'un banc.

De mitjana, totes les grans entitats financeres han registrat un ROTE per sobre de l’11% (només Unicaja, amb un 5,7%, té la rendibilitat com a assignatura pendent). Destaquen, en especial, el ROTE del BBVA (17%) i el de Bankinter (18,2%), uns dobles dígits que no tenen res a veure amb els registrats després de la Gran Recessió. "[Durant anys] hem estat per sota del 5%", recordava el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, durant la presentació dels resultats del tercer trimestre. Tanmateix, el gust és agredolç perquè gairebé tots els bancs, excepte el BBVA, mantenen que els seus nivells de rendibilitat encara estan per sota del cost de capital que els accionistes consideren suficient. El Banc d’Espanya, però, els contradiu. 

Pam a pam. Rendibilitat i cost de capital van de bracet. Aquest últim és el retorn que un accionista espera obtenir pels diners que li ha deixat al banc. Es tracta d’una expectativa que marca la rendibilitat de l'entitat financera: com són de rendibles els ingressos que s'aconsegueixen. Quan un banc sosté que la rendibilitat que té no cobreix el cost de capital, ve a dir que els seus accionistes esperen rebre molt més del que se’ls està retornant. Un impacte d’això se sol veure a la borsa si la cotització és favorable o no.

Disparitat sobre el cost de capital

El Banc Sabadell, CaixaBank o el Banco Santander han dit obertament que la seva rendibilitat no assoleix el cost de capital. A tall d'exemple, tant l'entitat que presideix Josep Oliu com la que presideix Ana Botín situen aquest cost entre el 18 i el 19%.

Per què diu el contrari el Banc d'Espanya? El cost de capital és difícil de quantificar perquè no és directament observable, però el Banc d’Espanya ha fet l’exercici i, segons les seves estimacions, se situa entorn del 6,5% fins al primer semestre de l'any, tot i que anticipa que podria créixer fins al 8,5% si es tenen en compte els costos de la inflació, segons es desprèn de l’Informe d’Estabilitat Financera 2023 publicat aquesta setmana. Amb aquesta xifra a la mà, els arguments de les entitats financeres quedarien en paper mullat i només Unicaja tindria una rendibilitat per sota del cost de capital. Les dades del regulador venen a dir que els bancs espanyols estan sent molt més rendibles del que admeten en públic.

Amb tot, cal tenir en compte que el Banc d'Espanya compara el cost de capital amb el ROE (rendibilitat sobre els recursos propis) i no amb el ROTE. Tanmateix, la diferència entre un indicador i l'altre és minsa. De fet, l'organisme supervisor situava en el 12,1% la mitjana del ROE de les entitats espanyoles al juny. El ROTE es va començar a utilitzar arran dels estralls de la crisi financera en els resultats dels bancs, perquè a diferència del ROE no inclou tots els actius en el seu càlcul: s'observa un pastís més petit, fet que ajuda a dibuixar una rendibilitat més alta.

"El cost de capital l'estimem a través de determinats models, però el ROE queda clarament per sobre", reiterava el director financer del Banc d'Espanya, Ángel Estrada, aquesta setmana. Estrada arribava a afirmar que la rendibilitat de la banca supera "amb folgança" el cost de capital.

Adeu a oficines i treballadors

Durant anys, la banca espanyola va fer mans i mànigues per millorar la rendibilitat. I ho va intentar, entre altres estratègies, reduint la seva estructura a còpia d'aprimar la plantilla i tancar oficines. La millora actual, però, no està precisament vinculada a un sobreesforç. Gran part de l'increment de la rendibilitat és fruit simplement de la política monetària que ha aplicat el Banc Central Europeu amb les pujades d'interès.

En tot cas, el Banc d'Espanya anticipa que l'escenari actual de rendibilitat no serà permanent: "Una part de l'increment de la rendibilitat dels bancs s'espera que vagi minorant en els pròxims trimestres a conseqüència del cost del passiu per la pujada dels tipus d'interès". És a dir, fruit de remunerar els dipòsits. De moment, però, els gestos de les entitats en aquesta direcció encara són tímids.