Atracaments per recuperar els estalvis i sous en criptomonedes, les fórmules per burlar el 'corralito' libanès
La moneda local ha perdut un 95% dels seu valor des del 2019
BeirutRichard Pharaoun era propietari de la productora d'esdeveniments més gran del Líban, però, des de fa tres anys, la seva fortuna està retinguda en un banc libanès i només pot retirar 100 dòlars a la setmana amb cita prèvia a la seva sucursal bancària. La devastadora crisi financera que afronta el país del cedre, qualificada pel Banc Mundial com una de les pitjors des del 1850, ha arrossegat més del 80% de la població a haver de viure sota el llindar de la pobresa. La desesperació de no poder disposar dels seus estalvis va portar Pharaoun i altres homes de negocis a organitzar-se i formar l'associació Depositors Outcry (El crit dels dipositants) per desafiar les estrictes mesures informals de control de capital imposades pels bancs des del 2019. Els dipositants només poden retirar quantitats limitades en dòlars nord-americans a un canvi 50 vegades més baix que al mercat paral·lel o en lliures libaneses, que ha perdut més del 95% del seu valor des que va començar la crisi financera, mentre que la inflació arriba a més del 200%.
A aquesta associació d'activistes se li reconeixen gestes com ara atracar bancs amb pistola de plàstic a la mà o col·locar branques d'olivera per barrar l'entrada del banc. Els assaltants són libanesos corrents que exigeixen alliberar els seus estalvis per pagar un tractament mèdic. “Els bancs i el govern ens han portat a aquesta situació. Ens afecta a tots, rics i pobres. Simplement, ens hem cansat d'esperar”, diu Pharaoun des de la seva oficina a Beirut, plena de records d'un passat de bonança.
En els últims mesos, el país ha estat testimoni de desenes d'assalts de dipositants a les sucursals bancàries, davant del col·lapse del sistema bancari libanès. “¿Una persona com pot afrontar que li hagin robat tots els diners?”, s'exclama Pharaoun.
La setmana passada, el Banc Mundial va reconèixer que “les pèrdues econòmiques del Líban són massa grans per poder rescatar-lo”. Al seu informe adverteix que "les pèrdues del sector financer pugen a 72.000 milions de dòlars, cosa que equival a tres vegades el PIB del 2021, més del que podria cobrir qualsevol rescat d'actius estatals".
Per a l'advocat i activista Rafik Ghraizi, les autoritats libaneses "deliberadament" han permès l'enfonsament econòmic del país. "Estem governats per un govern de màfies sense visió estratègica, incapaç de treure'ns d'aquest forat on estem ficats", denuncia Ghraizi, que defensa els drets legals dels dipositants libanesos.
Fa mesos que el govern en funcions libanès negocia amb el Fons Monetari Internacional un paquet d'ajudes de 3.000 milions de dòlars per al rescat del sector bancari. Entre els compromisos del Líban hi ha implementar una controvertida llei de control de capitals que ha rebut la desaprovació pública que intenta bloquejar amb protestes l'esborrany en la seva forma actual.
L'alternativa per pagar
Davant l'esfondrament del sistema financer libanès, cada cop són més els libanesos que recorren a les criptomonedes, no per fer-se rics, sinó per poder sobreviure. Si bé oficialment el Líban no permet les transaccions econòmiques amb criptomonedes, només valen les monedes de curs legal, les stablecoins són una bona alternativa per escapar-se de la hiperinflació i poder rebre pagaments sense necessitat d'acudir a entitats bancàries. Les companyies de proveïdors de serveis de blockchain estan en auge, ja que els libanesos han deixat de creure en el sistema bancari. De fet, “el Líban és el segon país, després de Turquia, a la regió de l'Orient Mitjà pel que fa a volum de criptomonedes rebudes”, explica Sam Zoghby, director executiu de l'empresa Cryptoware. “El que passa al país és que la gent va donar la confiança als bancs i va dipositar els seus diners. Amb el temps, els bancs van donar els nostres diners al govern que els ha posat amb clau. Els libanesos han buscat un altre camí, la criptomoneda, que permet més llibertat i descentralització i ens fa responsables dels nostres diners sense haver de dependre dels bancs”, afegeix Zoghby.
Entre altres serveis, la seva empresa ajuda libanesos corrents a poder rebre part del seu salari en stablecoin a través de l'apli Shabakat. El director de Cryptoware assegura que “així han pogut sobreviure” molts libanesos en un país on la moneda local ha perdut més del 95% del seu valor des de l'agost del 2019. I, en conseqüència, el salari mínim ha caigut de 450 dòlars a 17 dòlars per mes.
