El Deutsche Bank s'enfonsa a la borsa: ¿què passa a la banca europea i qui s'ha de preocupar?

BarcelonaEl Deutsche Bank ha caigut aquest divendres un 8%, després de viure moments en què es deixava més del 14% del seu valor a les borses. Conseqüència directa: totes les borses europees cauen, i especialment els bancs. Els valors que més han caigut a l'Íbex-35 han estat Bankinter, BBVA, Sabadell i Unicaja, amb baixades del preu de l'acció d'entre el 4% i el 5%.

El cert és que Deutsche Bank, a Alemanya, i BNP –que queia un 5,2%–, a França, estan en el punt de mira dels inversors des de fa dues setmanes. En aquest període de temps, amb les turbulències bancàries originades amb la caiguda de tres bancs als Estats Units i el posterior col·lapse de Credit Suisse, són dos dels bancs sistèmics que més han patit els episodis de pànic que s'han viscut a les borses.

El conjunt de borses europees també vivien una nova jornada de vendes massives: la caiguda conjunta de l'Íbex-35 espanyol vorejava el 2%, la del DAX-30 alemany era de l'1,6%, el FTSE MIB italià baixava un 0,1%, i el CAC-40 francès remuntava un 0,1%. ¿És veritablement preocupant la situació viscuda avui? Aquestes són algunes de les qüestions que cal tenir en compte davant aquest nou episodi.

Per què cau el Deutsche Bank?

Els inversors institucionals, com els hedge funds, creuen que pot tenir part del seu balanç contaminat amb productes financers relacionats amb el Credit Suisse i que, per tant, ara no valen res. La por d'aquest impacte en els actius de l'entitat alemanya explica la caiguda.

Hi ha una base real per a la caiguda?

Xavier Brun, professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF), assegura que encara ens movem en el terreny "del rumor i l'especulació", perquè no hi ha evidències que els Deutsche o BNP tinguin veritablement un problema real relacionat amb Credit Suisse.

Com es podria haver evitat el pànic?

Suïssa va gestionar la caiguda de Credit Suisse introduint una novetat insòlita: els accionistes van cobrar part dels 3.000 milions que UBS va pagar pel banc, mentre que els bonistes van perdre tota la seva inversió. Normalment, són els accionistes els que es queden sense res en cas d'un col·lapse empresarial, i els bonistes els passen per davant a l'hora de recuperar els diners invertits. Qualsevol banc europeu o de la resta del món que tingués bons del Credit Suisse ha vist com ara no valen res. El BCE es va afanyar a aclarir dilluns que la fórmula triada pel govern suís no s'aplica sota la seva jurisdicció financera.

Quins bancs s'han de preocupar més?

Segons Brun, els bancs tradicionals no han de patir gens per la situació de Credit Suisse, però sí que ho ha de fer la banca d'inversió. Aquest model de negoci, basat en compres d'empreses i grans operacions financeres de més risc, és el que sí que té més possibilitats de tenir relació amb Credit Suisse.

Quin és el veritable risc de la situació?

El que passa aquest divendres, com en qualsevol altra crisi bancària puntual, no és preocupant fins que no afecta la conducta dels clients. En el moment en què un client d'un banc sent que els seus estalvis estan en perill, i per tant decideix retirar-los, és quan la situació pot esdevenir preocupant molt ràpidament. Un banc que es descapitalitza per un pànic financer pot caure en poques hores (com li va passar al Popular el 2016), i això pot arrossegar altres entitats en l'estampida.

Què podria fer el BCE per frenar l'espiral?

El professor Brun defensa que una compareixença pública de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, reiterant que els bancs europeus estan ben capitalitzats i són segurs, frenaria l'espiral. I especialment si ho fes en termes de "whatever it takes", en referència al seu predecessor, Mario Draghi, quan va garantir que el BCE prendria totes les mesures possibles per salvar els països més afectats per la crisi del deute durant el 2012.

A primera hora de la tarda, Lagarde ha enviat un nou missatge de tranquil·litat, sense donar-li la força representativa d'una roda de premsa, a través de Twitter, on recordava que el sector bancari europeu "és resilient" i cridava de nou a seguir avançant en la unió bancària.