Un any sense quota catalana al Banc d'Espanya
La Generalitat i el govern espanyol no han pactat representant per al consell de la institució monetària des de la sortida de Núria Mas el març del 2023
BarcelonaL'anomenada quota catalana del Banc d'Espanya fa més d'un any que està vacant. El seient del consell de govern d'aquesta institució, que va estar ocupat durant sis anys per la professora de l'Iese Núria Mas, està vacant des del març del 2023, sense que ni el govern espanyol ni la Generalitat hagin proposat públicament cap nom per ocupar-lo.
Tot i que formalment és potestat del govern nomenar els membres del consell, hi ha un pacte no escrit de repartiment entre els dos principals partits de l'Estat, el PP i el PSOE, per assegurar que tenen una representació equitativa de persones que defensen postulats similars als seus dins de la institució. Així, dels dos partits, el que ocupa el govern nomena el governador –el màxim càrrec de la institució– i tres consellers, mentre que el partit que està a l'oposició proposa el sotsgovernador i dos consellers.
Segons aquesta mateixa tradició, un sisè conseller surt a proposta de la Generalitat, per assegurar que el govern de la comunitat amb més pes econòmic també hi tingui representació. Mas era l'última representant pactada pels executius català i espanyol per cobrir aquesta quota catalana, i ara la plaça està buida.
També formen part per defecte del consell la secretària general del Tresor i la vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Aquesta última plaça l'ocupa actualment una catalana, Montserrat Martínez, que no ocupa el que es considera la quota catalana.
Les eleccions i la investidura compliquen el procés
Mas va deixar el consell del Banc d'Espanya el març de l'any passat, quan va expirar el seu mandat de sis anys. Tot i que els consellers poden ser renovats una vegada per a un segon mandat també de sis anys, la política del govern de Pedro Sánchez ha sigut buscar candidats nous i no renovar els que hi havia.
Les raons que expliquen que no hi hagi un nou nomenament són purament polítiques. Hi ha hagut converses entre les dues administracions, i algunes fonts consultades per l'ARA apunten que hi va arribar a haver un acord per anunciar un nou conseller acordat entre la Generalitat i el ministeri d'Economia. L'anunci, però, va quedar frustrat per les eleccions. Altres fonts neguen aquest fet i assenyalen que el govern espanyol no ha arribat a donar el vistiplau a cap candidat proposat per l'executiu català.
Cap dels dos governs ha volgut donar noms de possibles candidats a l'ARA.
Tampoc hi ha ajudat que la sortida de Mas el març del 2023 anés seguida, només dos mesos més tard, d'unes eleccions autonòmiques i municipals que van deixar un mal resultat al PSOE i que van forçar Pedro Sánchez a convocar unes eleccions generals que van anar seguides de diversos mesos de negociacions per a la seva investidura. En aquell context, la vacant al Banc d'Espanya va passar a segon pla polític. Posteriorment, hi ha hagut el relleu de Nadia Calviño per Carlos Cuerpo al capdavant del ministeri d'Economia.
Els nomenaments depenen completament de l'executiu i la llei obliga el Banc d'Espanya a ser totalment independent del govern, cosa que impedeix a la institució activar-los. A més, el Banc ja té prou consellers per complir el quòrum necessari a les reunions, segons expliquen fonts coneixedores del funcionament intern del banc.
Cal afegir-hi un altre element. El consell de govern és l'òrgan que pren decisions importants, com ara debatre les decisions de política monetària que arriben del Banc Central Europeu, aprovar circulars o adoptar sancions. Però el dia a dia de la institució es decideix a la comissió executiva, de la qual formen part només el governador, Pablo Hernández de Cos; la sotsgovernadora, Margarita Delgado, i dos consellers, Soledad Núñez i Fernando Fernández. Tradicionalment, s'havia acordat que el representant de la quota catalana ocuparia un seient al consell però no formaria part de la comissió executiva, cosa que limita el seu àmbit d'acció i fa el càrrec menys atractiu per a candidats potencials.
El governador i la sotsgovernadora esgoten el seu mandat aquest juny i setembre vinents, respectivament, per la qual cosa el govern espanyol haurà de buscar tres relleus per a la institució.
El Procés força una dimissió
Abans que Mas acabés el seu termini a la institució monetària, el febrer del 2023, el govern espanyol va nomenar dos nous consellers, Judith Arnal, proposada pel PSOE, i Antonio Cabrales, proposat pel PP. Tots dos havien de substituir dos consellers a qui els expirava el mandat: Carmen Alonso, proposada en el seu dia pel PSOE, i Fernando Eguidazu, designat pel PP. Poques hores després del seu nomenament, però, Cabrales va dimitir sense donar explicacions. Segons va informar aleshores el diari El Mundo, la raó d'aquesta marxa enrere va ser que va transcendir que havia signat dos manifestos de suport als exconsellers de la Generalitat Andreu Mas-Colell, acusat de malversació pel Tribunal de Comptes Pel procés, i l'avui eurodiputada Clara Ponsatí, acusada pel Suprem pel referèndum de l'1-O i exiliada a Escòcia. Cabrales havia coincidit amb Mas-Colell durant el seu pas per la Universitat Pompeu Fabra, on va ser professor entre el 1993 i el 2006. Poc després va ser substituït al Banc d'Espanya per l'esmentat Fernando Fernández.