La banca ja no té excusa per no donar crèdit

Barcelona / Brussel·lesNo hi va haver sorpreses en els resultats de les proves de solvència que s’han fet als bancs europeus. De les 130 entitats analitzades, només 25 van suspendre, amb unes necessitats de capital de 24.600 milions d’euros. Però, dels suspesos, una dotzena de bancs ja han fet els deures durant l’any 2014, entre els quals l’espanyol Liberbank, que presentava un dèficit de capital de 32 milions però que n’ha aconseguit 640 aquest any. És a dir, a Europa hi ha tretze bancs -entre els importants- que necessiten més capital, prop de 9.500 milions d’euros.

Tots els bancs catalans -CaixaBank, el Sabadell i CatalunyaCaixa- van aprovar amb bona nota. I en general la banca espanyola va quedar bé. “La millor nota d’Europa”, segons el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, si bé va haver de reconèixer que els bancs espanyols superen l’examen amb nota perquè han fet els deures, perquè s’han desprès dels actius tòxics, agrupats al FROB -el banc dolent - i perquè van ser rescatats amb diners europeus. També el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va treure pit dient que el sistema financer espanyol “està molt bé” després de l’esforç que ha fet.

Però després de les notes vénen els mercats. Avui es veurà com reben les borses les notes de la banca europea. En joc hi ha alguna cosa més que la seva recapitalització. Hi ha el futur de l’economia europea, molt estancada i en risc de caure en una tercera recessió. D’aquí que tant el Banc d’Espanya com el Banc Central Europeu (BCE) s’afanyessin ahir a destacar que no hi ha cap excusa perquè els bancs no donin crèdit, que és un aspecte clau perquè hi hagi recuperació.

Més bona posició per al crèdit

Luis María Linde va afirmar que l’examen de solvència del BCE col·loca la banca “en més bona posició” que abans per concedir “més crèdit”, si bé va matisar que dependrà d’altres condicions com l’evolució macroeconòmica o l’atur. Per la seva banda, el subgovernador del Banc d’Espanya, Fernando Restoy, va expressar que confia que el test d’estrès, com a pas per reforçar la Unió Bancària, servirà per normalitzar les condicions al mercat de crèdit, ja que contribueix a la confiança en el sector.

En una línia similar es va pronunciar el vicepresident del BCE, Vítor Constâncio, quan va presentar ahir al migdia els resultats a nivell europeu. “El sanejament que seguirà els resultats i la resiliència demostrada garanteixen que la recuperació econòmica no es veurà danyada per restriccions en el crèdit”, va indicar el vicepresident del BCE, que va advertir de la importància que tindrà la demanda perquè l’economia tiri endavant. Constâncio va destacar la importància de les proves -que han tingut uns resultats acceptables- i del fet de que a partir del 4 de novembre el BCE sigui el supervisor únic de la banca europea, que posarà tot el sector del continent en igualtat.

El bons resultats de la banca espanyola en els tests d’estrès són evidents. Un excés de capital de 56.000 milions d’euros en el pitjor escenari ho avalen. Kutxabank seria el més solvent (vegeu el quadre adjunt) mentre que Liberbank, que hauria suspès al tancament de l’exercici del 2013 en faltar-li 32 milions, ja ha corregit la situació durant el 2014 amb 640 milions de coixí.

Entre els grans bancs d’Europa cap suspèn. Però destaca el capital per sobre de les exigències de la banca espanyola. El Santander se situa com a primer d’Europa, amb un coixí de 19.442 milions. El BBVA té un coixí de 13.223 milions, CaixaBank 6.780 milions, Bankia 4.763 milions i el Sabadell 2.265 milions. Els representants dels principals bancs catalans van expressar la seva satisfacció. Isidre Fainé, president de CaixaBank, va afirmar: “[El resultat confirma] la nostra excel·lent solidesa financera, fins i tot en els escenaris més adversos, gràcies a una gestió prudent que ens ha permès assolir uns alts nivells de solvència i impulsar el nostre creixement orgànic i inorgànic”.

En el cas de La Caixa, la ràtio de capital de tot el grup és del 9,3%, però és molt millor fins i tot la de CaixaBank, el banc cotitzat, que puja al 10,3%, i se situaria com el primer entre els deu primers bancs europeus per capitalització borsària. Josep Oliu, president del Sabadell, va destacar que l’entitat se situa entre les més sòlides d’Europa just en el moment que entrarà en vigor la Unió Bancària Europea.

Risc de deflació

En la seva compareixença el vicepresident del BCE va haver de fer front a una de les principals crítiques a les proves. El risc de deflació plana sobre l’economia europea, però els tests d’estrès no l’han previst. El vicepresident del supervisor europeu va excusar-se dient que l’organisme no espera que la UE entri en deflació, tot i que va admetre que s’ha previst una situació de mínima pujada de preus.

Per països, Itàlia, amb nou suspensos, i la rescatada Grècia, que no aconsegueix remuntar, amb tres, són els que han sortit més malparats d’aquestes terceres proves de resistència del BCE. Les més dures fins ara, després que les del 2010 i 2011 donessin per bons bancs que van fer fallida poc després d’haver passat l’examen.

Els pitjors

L’italià Monte dei Paschi di Siena (amb un dèficit de capital de 2.100 milions), el grec Eurobank (1.760 milions) i el BCP portuguès (1.150 milions), participat pel Banc Sabadell amb un 5,5%, són els bancs amb més necessitats de capital. En canvi, l’austríac Erste Bank, participat per CaixaBank i que els rumors apuntaven com una de les entitats amb necessitats de capital, aprova les proves de resistència.