La banca italiana conté la respiració i mira a Europa

BarcelonaEl juny del 2009, davant les evidències d’un forat enorme en els seus bancs, el govern espanyol pactava la creació del FROB, el fons públic que havia de servir per rescatar els bancs (o els seus clients) en cas de fallida. Tres anys després, el juny del 2012, l’evidència es convertia en realitat i Espanya demanava formalment el rescat del seu sector financer. I cinc mesos més tard, es creava a l’Estat la Sareb, el banc dolent que havia de quedar-se els actius tòxics de les entitats. Hi ha cert consens: tot plegat va servir per salvar un sector que va començar la crisi molt tocat.

Un dels països europeus que han viscut la crisi més en paral·lel a Espanya, la també perifèrica Itàlia, viu aquest primer semestre de l’any un veritable viacrucis bancari que des de la perspectiva espanyola és tot un revival. La situació del primer i el tercer banc italià (UniCredit i Monte dei Paschi di Siena) ha suposat un cop els últims dies per a la cotització de totes dues entitats i ha arrossegat els mercats europeus enmig d’una nova onada de sospites sobre l’estat del sector financer.

Els problemes d’aquestes entitats sonen familiars a Espanya: excessiva exposició immobiliària, caiguda a la borsa i falta de rendibilitats per fer-hi front. De fet, des de començaments d’any ja es parla obertament de diferents formes de rescat per ajudar els bancs a garantir una solvència que ara és molt dubtosa. El què sembla clar, però la clau és el com.

La normativa bancària europea (que no era vigent quan es va fer el rescat a la banca espanyola) preveu que els rescats es carreguin ara sobre les espatlles dels accionistes, els creditors, els bonistes i els grans dipositaris dels bancs. A l’horitzó del sector financer italià apareix un núvol anomenat Margrethe Vestager, comissària de Competència europea i responsable última d’evitar conductes que es puguin interpretar com una ajuda d’estat.

A les autoritats italianes no els ha faltat imaginació: a l’abril van crear Atlante, un fons d’inversió alternatiu dotat amb més de 5.000 milions amb les aportacions de companyies asseguradores, les fundacions de les caixes i els mateixos bancs, a més d’entitats financeres participades pel govern. També va crear, al gener, un esquema de garanties que permetia traslladar els seus crèdits impagats dels seus balanços als d’altres entitats, que farien el rol de banc dolent. La Comissió va aprovar aquest mecanisme defensant que no es tractava d’una ajuda d’estat, sinó de “garanties estatals”. El problema és que amb això no n’hi ha prou, ja que la cartera de crèdits dubtosos arriba als 350.000 milions d’euros. Dit d’una altra manera: de cada 100 euros que han prestat els bancs italians, 17 són de molt improbable recuperació.

Els esdeveniments s’han accelerat aquesta setmana en ple ensorrament borsari. UniCredit havia perdut aquest any un 63% del seu valor i Monte dei Paschi di Siena un 77% quan el Banc Central Europeu li va demanar dilluns a aquesta última entitat que reduís el seu percentatge de crèdits morosos fins al 20% del total abans del 2018. Aquesta reducció equival a la sortida del seu balanç d’uns 10.000 milions d’euros de passius.

Injeccions de diner públic

Això ha fet que el govern del socialdemòcrata Matteo Renzi hagi pensat en mesures més dràstiques de les que preveia fins ara. Segons Il Sole 24 Ore, l’executiu estudia fer una injecció d’entre 2.000 i 3.000 milions d’euros al banc per compensar aquesta petició europea. La idea seria fer-ho mitjançant una ampliació de capital amb fons públics. És a dir, mitjançant una injecció de diners pura i dura (com la que van tenir Bankia o CatalunyaCaixa), que contravindria la normativa europea.

Aquesta opció confirma el que va avançar el Financial Times en la mateixa línia: que Renzi demanaria una mesura d’excepcionalitat una vegada s’ha produït el Brexit i davant el risc de caiguda del sistema financer per poder injectar diners a les entitats sense imposar pèrdues als seus accionistes.

La resposta de Brussel·les és una incògnita. Si es dóna llum verda a aquests plans es podria saber el pròxim 29 de juliol, data en què l’Autoritat Bancària Europea farà públics els resultats dels tests d’estrès a 51 entitats. La decisió serà clau per a la banca italiana, per al tercer país de la Unió i per a la resta d’Europa.

Tres nous fons britànics decreten el ‘corralito’ pel Brexit

Henderson, Canada Life i Columbia Threadneedle van anunciar ahir el bloqueig dels seus fons al Regne Unit per evitar que els inversors en treguin els seus diners. En total ja són sis els fons que han aplicat el corralito i en només un dia s’han bloquejat la meitat dels fons immobiliaris del país, que sumen 25.000 milions de lliures. La mesura arriba amb la lliura de nou mínims històrics: ahir va cotitzar per sota dels 1,28 dòlars, el seu nivell més baix des del 1985.