La banca guanya, la borsa castiga

MadridEl 2015 va ser, en línies generals, l’any que els bancs espanyols van deixar enrere les males notícies. En alguns casos, com el Sabadell, van incrementar els beneficis de manera espectacular -gairebé el doble que un any abans-. Altres, com CaixaBank, van experimentar augments dels guanys per sobre del 30%, mentre que el Santander i el BBVA (els dos bancs que més beneficis van tenir fa dos anys per la seva menor dependència d’Espanya) van seguir incrementant els guanys, però en menor mesura: un 13% i un 0,9%, respectivament.

El banc d’origen basc va ser l’últim dels grans bancs de l’Estat a presentar resultats. Ho va fer ahir. I va triar un mal dia, perquè el pessimisme per la situació econòmica mundial va provocar caigudes generalitzades a les borses europees (un -2,51% a l’Íbex-35), i l’entitat presidida per Francisco González no se’n va salvar. De fet, malgrat les bones notícies pel que fa al compte de resultats, el sector financer espanyol no s’està veient premiat pels inversors en aquesta arrencada d’any. Al contrari: els bancs han sucumbit al pessimisme dels parquets i estan encapçalant les fortes caigudes que la borsa espanyola acumula des de l’1 de gener.

Tant és així, que de tots els bancs cotitzats de l’Íbex-35, només el Sabadell i Bankinter s’han comportat millor que la mitjana de valors del selectiu des de l’inici de l’any. El Popular ha sigut l’entitat que ha pagat un preu més car. En un mes i tres dies s’ha deixat gairebé un terç del seu valor a borsa. I el segueix de prop CaixaBank, que ha perdut gairebé una quarta part de la capitalització borsària. L’exposició de l’entitat catalana a Repsol la penalitza especialment a ulls dels inversors pels baixos preus del cru, que dibuixen un futur delicat per a la companyia petroliera. Però les altres entitats no n’han sortit gaire més ben parades. Tant el Santander com Bankia han caigut més d’un 20% en aquest mes fatídic, mentre que el BBVA s’hi ha deixat un 18%.

Les pèrdues per sobre de la mitjana s’expliquen per l’exposició, directa o indirecta, dels bancs a les petrolieres, segons Jesús Palau, professor de finances d’Esade. Com a sector, la majoria de bancs (sobretot als EUA) han donat crèdits a petrolieres, i el mercat comença a anticipar problemes d’aquestes empreses per pagar-los. “La banca està molt interrelacionada i les baixades d’uns afecten els altres”, explica Palau, que afegeix un segon factor que explica la caiguda dels bancs espanyols a borsa: la seva exposició a l’Amèrica Llatina, especialment en el cas del BBVA i el Santander.

A més, a les entitats les penalitza el context de tipus d’interès baixos, amb l’Euríbor -índex de referència per a les hipoteques- a punt d’entrar en terreny negatiu, la qual cosa dificulta que puguin fer diners amb el seu negoci bàsic: prestar crèdit. I també perquè dificulta que puguin fer diners amb els actius del seus clients: “Estem en un ambient de tipus molt baixos i això no és una bona notícia, perquè un dels actius més importants que tenim són els dipòsits, i ara no valen res”, va resumir de manera contundent ahir Francisco González.

Les males dades a la borsa s’expliquen més, doncs, per una qüestió d’expectativa que no pas pels comptes de resultats dels bancs. De fet, a més de l’increment de beneficis, la majoria d’entitats espanyoles van signar un bon 2015 en altres magnituds. Totes van reduir la morositat i van incrementar el crèdit nou (tot i que les catalanes i Bankia encara van reduir l’estoc total de crèdit). El marge d’interessos també es va elevar, en termes generals, mentre que els ingressos per comissions van pujar de manera notable.

Sense fusions a la vista

De cara als pròxims anys, les entitats espanyoles no esperen grans fusions a l’Estat, segons va explicar ahir González. El BBVA encara està paint la compra de CatalunyaCaixa, que explica en part l’estancament dels beneficis de l’entitat (sense les operacions extraordinàries, especialment la compra del banc turc Garanti, hauria incrementat els guanys més d’un 40%). L’entitat seguirà treballant en la integració de CatalunyaCaixa i a afinar les sinergies, perquè l’entitat catalana encara li fa apujar els costos, va explicar González, que tot i això va descartar més retallades.

El Suprem sentencia contra els grans inversors de Bankia

Només el petit inversor, i no el gran, va ser enganyat en la sortida a borsa de Bankia. És la conclusió a la qual va arribar ahir el Tribunal Suprem, que va fer públiques les dues sentències sobre la compra d’accions d’aquesta entitat, que el mateix tribunal ja havia avançat la setmana passada. L’argument de l’alt tribunal és que els petits inversors, els minoristes, no tenien prou mitjans per conèixer el fons de la situació de l’entitat que va acabar sent rescatada amb 22.000 milions de diners públics, cosa que va deixar el valor de cada acció a pràcticament zero. Els accionistes institucionals, en canvi, sí que disposaven dels mitjans per tenir una imatge més fidel de la realitat del banc presidit aleshores per Rodrigo Rato.

La sentència permet respirar més tranquils als actuals gestors de l’entitat, capitanejats per José Ignacio Goirigolzarri, perquè barra el pas a les possibles demandes dels inversors institucionals, que van comprar accions per valor de 1.200 milions. Els petits accionistes, amb 1.800 milions en accions, sí que hauran de ser, previsiblement, indemnitzats, però el banc ja té aprovisionada aquesta xifra.