La banca força Copisa a aprimar-se
Les entitats creditores refinancen el deute de la constructora però l’obliguen a vendre’s concessions
BarcelonaCopisa podrà millorar les condicions per pagar el seu deute però, a canvi, s’haurà d’aprimar. La constructora de la família Cornadó ja té a punt l’acord amb la banca creditora -Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankia- que li ha de permetre refinançar el seu deute, d’uns 270 milions d’euros, segons han explicat fonts coneixedores de la negociació. L’exigència de la banca passa perquè Copisa se centri en el seu negoci principal, el de la construcció, i es vengui altres negocis, com les concessions, entre les quals hi ha la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro, per exemple.
Un acord molt semblant al que va arribar fa un any l’altra gran constructora catalana, Comsa, amb la banca creditora. Un portaveu de Copisa va assegurar ahir que les concessions s’agrupen en la filial Copisa Concesiones i que els guanys d’aquesta societat aniran íntegrament a reduir deute. A més, a mesura que es vagin venent aquestes concessions -cosa que es farà a un preu mínim pactat amb la banca creditora- també es destinaran aquests diners a la reducció del deute.
De fet, Copisa ja va tancar un primer acord amb la banca l’estiu de l’any passat. Un pacte que era molt favorable per a la companyia, perquè preveia constituir un vehicle en el qual agrupar les diverses concessions. Així, la companyia aconseguia deixar el seu deute en només uns 40 milions d’euros. Però aquest pacte va topar amb la Generalitat, que l’havia d’autoritzar.
Com que no va arribar el vistiplau de l’administració, es va obrir una nova negociació amb la banca per trobar una sortida que, segons expliquen ara fonts pròximes a les converses, finalment arribarà a bon port. La banca refinança Copisa a canvi que aquesta es vengui les concessions. Un acord a tres anys que, depenent de com s’hagin desenvolupat aquestes desinversions, podria acabar amb una quitança o la capitalització del crèdit bancari, és a dir, amb l’entrada dels bancs al capital de la constructora.
Quan va naufragar el primer acord, Copisa va explicar que els tràmits burocràtics s’havien endarrerit i que esperava resoldre’ls durant els pròxims mesos. Això va ser el gener passat.
Concessions de la Generalitat
El primer acord de refinançament, el de l’agost de l’any passat, havia de ser autoritzat per la Generalitat, i tenia una clàusula suspensiva si no rebia el vistiplau abans de finals d’octubre. Arribada la data, i amb l’aplicació del 155, el permís no es va aconseguir i la banca va entendre que s’havia d’obrir una nova negociació.
Les autoritzacions necessàries són diverses, per exemple de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). Però la de la Generalitat és clau, perquè les concessions en venda són de l’administració catalana. Copisa té un 22% de la concessionària d’autopistes de peatge a l’ombra Cedinsa, a més de les concessionàries 4Camins (hospital penitenciari de Terrassa), Urbiqsa (Ciutat de la Justícia) i Ceal9 (línia 9 del metro).
El compromís amb els bancs preveu directament la venda, com més aviat millor, d’aquestes concessions per reduir deute en un màxim de tres anys, expliquen fonts pròximes a la negociació. Un acord que ara haurà de ser homologat i rebre el vistiplau de les administracions.
Copisa, de fet, ja té pretendent per a alguna de les concessions, com és el cas del seu 22% a Cedinsa, la concessionària que gestiona l’Eix Transversal, l’Eix d’Aro, l’Eix Ter i l’Eix del Llobregat. El fons Meridiam està disposat a comprar el 22% de Copisa en l’empresa de peatges a l’ombra, juntament amb el 34% que té FCC, amb la qual cosa es convertiria en el primer accionista. Però les diferències entre els socis de Cedinsa tenen paralitzada aquesta desinversió.
Una venda de la qual està pendent la constructora Comsa, que també té un 22% de Cedinsa, i que en té pactada la venda juntament amb altres concessions.
LES CLAUS
1. Per què necessita refinançar el deute?
Com moltes constructores espanyoles, Copisa encara pateix les conseqüències de la crisi. La caiguda espectacular de la cartera d’obra va portar a un elevat endeutament bancari i cost financer. Això mentre els ingressos queien, per la falta tant de projectes privats com, sobretot, de l’obra pública.
2. Què aporta el negoci de les concessions?
El negoci de les concessions és molt segur i aporta uns ingressos recurrents i una rendibilitat acurada. Per això els bancs en proposen la venda, perquè són atractives per a molts fons d’inversió, als quals els agrada posar diners en un negoci que assegura una rendibilitat. I així Copisa reduirà deute.
3. Per què no va arribar a bon port el primer acord?
Perquè no va arribar mai l’autorització de la Generalitat, que és l’administració que fa les concessions i, per tant, hi havia de donar el vistiplau. L’aplicació de l’article 155 va acabar d’impossibilitar l’autorització que havia de fer viable el refinançament pactat l’agost del 2017.
4. Quines són les condicions actuals?
La banca vol que la companyia es vengui les concessions per amortitzar el deute. Després dels tres anys de vigència de l’acord es veurà quina és la situació, la quitança i la part pendent de deute, però els bancs es reserven la possibilitat de capitalitzar el deute pendent d’amortització i passar a ser accionistes.
5. Hi ha precedents d’un acord semblant?
El també grup constructor català Comsa -que és accionista de la concessionària Cedinsa, igual que Copisa- va arribar a un acord semblant amb la banca creditora: vendre les concessions i actius no estratègics a canvi de crèdits que, si no s’amortitzen, es podran capitalitzar.