La banca espanyola perd el patró

BarcelonaEl Banco Santander, la primera entitat financera espanyola, ha perdut el seu patró. Emilio Botín va morir d’un infart dimarts a la nit a l’edat de 79 anys. I l’entitat càntabra, 18a del món per actius i desena per capitalització borsària, va executar ahir una fulminant recomposició de la cúpula: el primer banquer d’Espanya serà substituït per la seva filla, Ana Patricia Botín, designada ahir mateix presidenta.

La rapidesa en la successió en un dia de dol familiar no és cap sorpresa: Botín vivia per al seu banc, fundat l’any 1857, des del 1909 ja era presidit per un Botín, cosa que el converteix en un dels casos més extrems de vinculació entre una família i un banc. La seva mort tanca una època que es pot explicar amb la seva trajectòria al banc: quan ell va arribar a la presidència, l’any 1986, el Santander era poc més que una entitat de província que veia lluny la possibilitat d’entrar al top 5 espanyol. Avui dia és una de les entitats més rendibles del món i exerceix la seva força a escala global. Pel camí, Botín va completar una trajectòria plena d’èxits i polèmiques, en un ascens fins al cim mundial que explica alguns dels grans terratrèmols que ha viscut el sistema financer espanyol en els últims anys.

“El principi del final va ser quan Botín va llançar la Supercuenta 10% -rememora el directiu d’una desapareguda caixa catalana-, “perquè els clients van començar a preguntar quant els donaríem pels seus diners”. L’agressivitat comercial que va mostrar Botín des del seu aterratge es va encomanar a tot el sector. Il·luminades, les caixes van començar a fer de bancs, els bancs van adoptar actituds poc prudents i, en últim terme, tot plegat va servir de ferment per a la crisi actual, en la qual s’han destapat pràctiques poc ètiques i, en algun cas, il·legals.

Però quan Botín va obrir aquella batalla sabia què es feia: lector obsessiu de L’art de la guerra de Sun Tzu, se sabia un bon general. Fill i nét de banquers, va aprendre l’ofici des del bressol i va entrar formalment a l’empresa als 24 anys. Dotat d’un nas privilegiat per al negoci bancari, sabia que ell sobreviuria. El que potser no preveia és la magnitud de l’èxit que assoliria: “En només una dècada va situar el Santander com una de les deu entitats més importants de tot el món i l’any 2007 va arribar a ser el banc més rendible del món”, recorda el professor de l’Iese Eduardo Martínez Abascal.“Fer-ho des d’Espanya, un país discret, és dificilíssim. Un sol home, aixecar una empresa i portar-la a nivell mundial, això només ho han fet Botín i Amancio Ortega [el fundador d’Inditex]”, afegeix.

Compres i sortida al món

Quan el tercer Emilio Botín que ha presidit l’entitat va arribar al poder, no només va encetar una política agressiva per captar els clients, sinó que va iniciar el camí de les adquisicions. Primer el Banesto i després el Central Hispano van caure a les seves mans. Però Botín tenia objectius més ambiciosos i que superaven les fronteres espanyoles.

Amic dels grans reptes, Botín es va llançar al mercat britànic, bressol de les finances mundials. A partir del 2004 va adquirir Abbey, Sovereign Bank i part del Royal Bank of Scotland. Les adquisicions arreu es van succeir i avui té filials en 30 països. Botín mirava a l’exterior quan a Espanya es gestava la bombolla immobiliària, que el Santander també va patir. Martínez Abascal recorda, però, que el Santander no va caure en productes tòxics com els bons de titulització: “L’altre gran mèrit seu, a més d’anticipar-se, és que va deixar passar oportunitats que no ho eren”.

Dos moviments retraten l’instint de Botín: d’una banda, la compra (l’any 2006) d’Antonveneta per 6.300 milions per vendre’l setmanes després a Monte dei Paschi per 9.300 milions, en uns fets investigats per la justícia italiana que van portar a la ruïna aquest últim banc i van permetre a Botín adquirir el brasiler Banco Real sense ampliar capital. I segon, la manera com ha ignorat el mercat espanyol durant la crisi: tot i ser un entusiasta representant de la marca Espanya, és l’única gran entitat que no ha fet ni una sola adquisició a l’Estat en els últims anys. Però també va cometre errors, com l’exposició de Banif, una de les seves marques de banca privada, a l’estafa de Madoff, que va resoldre pagant 3.000 milions. Potser va ser l’únic cop que es va trencar una màxima del sector: “A Botín és impossible colar-li un gol”.

El seu estil “obsessiu, dur i directe” el va portar a anar al límit amb la llei, i ha sigut investigat per diferents qüestions (vegeu pàgina 34). Amb tot plegat va arribar a pilotar el primer banc europeu i a ser considerat tot un poder a l’ombra. “Manava molt més que Montoro, però de vegades exercia aquest poder i de vegades no”, diuen al sector.

Una successió mil·limetrada

Ana Patricia Botín, la filla gran del banquer, serà l’encarregada de blindar l’imperi aixecat per Botín. Segons fonts de l’entitat, ahir va ser triada “per unanimitat i amb grans lloances” nova presidenta en un consell marcat per les emocions.

La nova mandatària té un repte imminent: mantenir els Botín al capdavant d’un banc mundial tot i controlar menys d’un 1% de les accions. BNP (2,65%), BlackRock (2,24%) o Vanguard Group (1,75%) tenen més pes i podrien desplaçar-la. Ahir el Financial Times recordava que el banc no pertany a la família, qüestionava el nomenament i lamentava que la banca espanyola “sembla ancorada en una altra era”.

Des de l’entitat, però, recorden que el 1986 la situació que va heretar Emilio Botín també despertava dubtes. I afegeixen un detall: “No improvisem res, la successió estava planificada al detall”. No es podia imaginar altra cosa d’Emilio Botín, que a L’art de la guerra va aprendre que “el cap expert planifica i avalua com un home famolenc”.

L’entitat es deixa un 0,65% en borsa el dia de la mort del banquer

El Banco Santander va cedir el 0,65% del seu valor en l’Íbex-35 en el dia de la mort del seu president. Les accions de l’entitat van acabar el dia en 7,70 euros, una xifra que malgrat la caiguda continua sent substancialment superior a la d’ara fa un any.

El conjunt de la borsa espanyola va patir ahir una lleu caiguda del 0,13% per sumar la tercera jornada consecutiva a la baixa. La notícia de la mort de Botín -que es va conèixer a primera hora del matí-, juntament amb la caiguda amb què va tancar Wall Street un dia abans, va fer que l’Íbex-35 obrís amb unes caigudes que ja no es van poder remuntar. Les borses europees també van tenir pèrdues: a Alemanya va caure un 0,4%, a França un 0,3%, a Itàlia un 0,1% i al Regne Unit un 0,4%.