Fiscalitat

Tres impostos que han vingut per quedar-se?

El Congrés dels Diputats ha aprovat els nous tributs, que incorporen clàusules per estudiar-ne la permanència

La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero.
4 min

MADRIDEls tres grans nous impostos del govern espanyol –a la banca, a les energètiques i a les grans fortunes– han estat aprovats amb 186 vots favorables pel Congrés de Diputats aquest dijous. A través d'ells l'executiu contempla recaptar un global de 10.000 milions d'euros en dos anys. El fet és que tots tres són "temporals", duraran dos anys (fins al 2024), ha insistit el govern espanyol, però alhora tots tres incorporen clàusules per estudiar-ne la permanència. De fet, entre els sectors afectats hi ha el rum-rum que el que és difícil no és treure impostos, sinó posar-ne de nous, i, un cop aprovats, ¿per què s'ha de tornar enrere?

En el cas de l'impost a la banca i les energètiques, aquesta possibilitat s'obre gràcies a una esmena presentada conjuntament per EH Bildu i ERC, dos dels socis habituals del govern de Pedro Sánchez. En concret, el dictamen que han votat els diputats, i al qual ha tingut accés l'ARA, recull que en l'últim trimestre del 2023 el govern haurà d'elaborar un "informe provisional corresponent al primer exercici d'aplicació del gravamen". Alhora, durant el mateix període de temps, però de l'any 2024, es farà un estudi dels resultats i "s'avaluarà mantenir-los amb caràcter permanent".

Per determinar si es mantenen o no aquests dos impostos es tindrà en compte la situació dels sectors afectats, per exemple, les companyies elèctriques o la gran banca; l'evolució dels preus dels productes energètics, en un cas, i l'evolució dels tipus d'interès i les comissions, en l'altre, i finalment l'efecte acumulatiu del gravamen juntament amb l'impost de societats.

Pel que fa a l'impost a les grans fortunes, ha estat el mateix govern el que, a través del PSOE i Unides Podem, ho ha incorporat. Quan acabi la seva vigència, l'executiu "farà una avaluació per valorar els resultats del tribut i proposar, si escau, el seu manteniment o supressió", diu el dictamen. De fet, en el cas de l'impost a les grans fortunes o "impost de solidaritat" –afecta aquelles rendes de més de 3,7 milions d'euros (hi ha un mínim exempt de 700.000 euros) i es preveu recaptar-ne 3.000 milions d'euros en dos anys–, el govern espanyol i en particular el ministeri d'Hisenda no ha amagat el plantejament de deixar-lo com a estructural. Seria una via per harmonitzar l'impost de patrimoni entre comunitats autònomes. De fet, un dels objectius principals d'aquest tribut és combatre l'efecte de les bonificacions totals o parcials que algunes comunitats estan aplicant sobre l'impost de patrimoni, una decisió que ha entomat Madrid o Andalusia i per la qual es perden milions d'euros a l'any en recaptació.

Amb tot, el nou impost afectarà una desena de comunitats, entre les quals Catalunya, malgrat que estigui recaptant a través de l'impost de patrimoni, segons un informe publicat per Fedea. En el cas català, es veuran afectades aquelles rendes més altes, com ha assenyalat el Registre d'Economistes d'Assessors Fiscals (REAF), que depèn del Consell General d'Economistes, però també de Fedea. El motiu és que Catalunya té un tipus marginal màxim inferior al 3,5%, que és el que marca el tribut del govern espanyol (el tipus màxim català és del 2,75%). Segons Fedea, aquells contribuents que tinguin una fortuna superior als 16,6 milions d'euros hauran de pagar, també, l'impost estatal.

Els tres tributs han estat impulsats pel govern espanyol per sufragar les mesures aprovades per fer front a la crisi energètica i de preus que va començar fa més d'un any i que la guerra a Ucraïna ha accelerat, i entraran en vigor l'1 de gener del 2023. "Contribueixen al conjunt de la societat", ha defensat el diputat socialista, Pedro Casares. Hi han votat a favor el PSOE, Unides Podem, ERC, EH Bildu, Junts, Más País, Compromís, Ciutadans, la CUP i el BNG.

Les energètiques, les més ben parades

Però les tres figures fiscals també han aixecat polseguera. Tant la banca com les energètiques han mostrat el seu rebuig a les noves figures fiscals. De fet, les energètiques no han descartat portar-ho als tribunals, la qual cosa obriria un periple judicial que algunes vegades ha acabat repercutint al consumidor final. A més, la gran crítica del sector és que es gravi l'import net de facturació de les empreses i no només els anomenats "beneficis extraordinaris", en cas de tenir-los, argumenten.

Ara bé, també és cert que les energètiques no ha sortit mal parades de la tramitació. La introducció d'algunes esmenes ha acabat aigualint el seu gravamen. Per exemple, gràcies a una esmena del PNB es permetrà deixar fora de l'impost la facturació de les companyies fora d'Espanya o els ingressos per l'impost als Hidrocarburs. A més, el nou gravamen tampoc afectarà aquelles empreses on l'activitat estigui regulada: PVPC d'electricitat, TUR de gas, GLP envasat i GLP per canalització. El ministeri d'Hisenda estima un impacte positiu de 4.000 milions d'euros en dos anys. Fonts del ministeri apunten a l'ARA que encara no tenen "cap xifra" sobre com aquestes esmenes poden repercutir en la recaptació i afegeixen que encara queda tramitació, en referència a la votació al Senat. Tanmateix, difícilment es modificarà res.

En el cas de la banca, organismes com el Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya han advertit que la mesura pot afectar els clients, perquè se'ls pot traslladar el cost de l'impost. En aquest sentit, la norma s'ha aprovat amb un text igual d'obert que el dia de la seva presentació. Serà la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència l'encarregada de controlar que això no passi, en col·laboració amb el Banc d'Espanya. A través d'aquest impost el govern espanyol espera recaptar fins a 3.000 milions en dos anys. Un dels canvis que s'han introduït al llarg de la tramitació és l'afectació a bancs estrangers amb sucursals a Espanya, com demanava el BCE.

Sense reforma fiscal a la vista

Aquests canvis de tributs, però, no solucionen els problemes que té Espanya en l'àmbit fiscal i que precisament l'executiu volia resoldre a través d'una reforma en profunditat. La guerra, però, ha fet saltar pels aires el document que el comitè d'experts per a aquesta reforma va elaborar. En tot cas, qui recentment s'ha encarregat de recordar aquesta anomalia és el Fons Monetari Internacional. "Aquestes mesures [impost a la banca, a les energètiques i a les grans fortunes] han de ser temporals i no es poden considerar un substitut de la necessària reforma tributària", apuntava aquesta setmana en el seu últim informe sobre la situació econòmica a Espanya. Entre els deures pendents hi ha l'harmonització, tocar l'IVA o més impostos mediambientals.

stats