El Sabadell aconsegueix elevar el benefici un 82% gràcies a la filial britànica TSB
El banc no nota el Brexit: sense la divisió del Regne Unit, els guanys haurien caigut un 20% fins al setembre
BarcelonaEl Banc Sabadell va guanyar 370 milions d’euros en els nou primers mesos de l’any, un augment del 82% que es va produir gràcies a la bona marxa del TSB. Aquesta divisió britànica, una gran font de maldecaps per al Sabadell des que la va adquirir el 2015, va aportar una cinquena part del benefici en el que portem del 2021. En el mateix període de l’any passat, en canvi, aquesta filial tenia pèrdues. Els resultats han estat ben acollits pels mercats financers: el Sabadell ha tancat la jornada pujant un 4,5% a la borsa.
Tant el conseller delegat, César González-Bueno, com el director financer, Leopoldo Alvear, han assegurat que "el Brexit no l’estem notant" i que l’economia britànica està "tirant molt". Tant és així que l’entitat pronostica pujades de tipus al Regne Unit molt aviat, mentre que a Europa encara creuen que es tardarà bastant.
Potser precisament per aquesta bona marxa del TSB, González-Bueno ha negat diverses vegades que el Sabadell es plantegi vendre la seva filial britànica. I això malgrat que fa un any, quan el banc català va descartar fusionar-se amb el BBVA, va anunciar que es desprendria del TSB. La setmana passada van descartar una oferta de 1.200 milions per l’entitat.
Sense el banc britànic, la majoria d’indicadors del Sabadell empitjoraven respecte a un any enrere. Per exemple, els interessos van baixar un 3,6% (però van augmentar un 0,7% amb el TSB), els ingressos del negoci bancari van perdre un 0,5% (però van elevar-se un 2,5% en el conjunt del grup). I el benefici net hauria caigut un 20% sense el TSB. Amb la seva aportació, va créixer l’esmentat 82%.
El pes dels crèdits ICO
Els préstecs a empreses van augmentar en 9.000 milions, enfront dels 16.000 milions de fa un any. Però això té una explicació, segons González-Bueno: l’enorme creixement del crèdit degut als ICO que es van entregar durant els primers mesos de la pandèmia del covid. "Si ens fixem només en el crèdit que no ve de l’ICO, creix un 6,5%", ha dit.
A més, el conseller delegat també ha dit que hi ha una certa caiguda de l’activitat degut precisament a aquests préstecs amb aval públic. "Les empreses van demanar molta liquiditat per a un covid encara més dur del que ha sigut", ha apuntat. Aquesta abundància de diners ha provocat que ara no hi hagi tanta pressa per tornar a demanar crèdit.
En aquest període el Sabadell també ha posat en marxa un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que, segons el conseller delegat, "s’ha fet molt bé, i la prova és que ha tingut el suport del 100% de la representació sindical". Amb aquests ajustos l’entitat preveu estalviar un 20% en despeses de personal i prescindirà d’un 25% de les oficines que tenia.
"Abans d’apujar els tipus d’interès, el BCE farà altres coses", ha explicat el director financer en referència a una possible pujada a Europa. En altres paraules, abans d'una possible pujada (un moviment que als bancs els facilita ser més rendibles) el BCE té assignatures pendents, com acabar amb les compres de deute. Tot i així, les expectatives han canviat bastant. "Fa uns mesos es pensava que l’euríbor començaria a pujar d'aquí sis anys, i ara d'aquí dos o tres anys", ha afegit Alvear. Ja fa cinc anys que l’euríbor, l’indicador més usat per calcular els interessos de les hipoteques, està amb tipus negatius, cosa que als bancs els obliga a oferir condicions molt avantatjoses als clients.
