El Banc d'Espanya apunta que tornar a vincular les pensions a l'IPC augmentaria la despesa

MadridEls plans del ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luís Escrivá, de lligar aquest any per llei les pensions a l'IPC no reben la confiança de tothom. El director general d'economia i estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, ha apuntat que optar per aquesta via significarà un augment de la despesa de la seguretat social de dos punts percentuals del PIB el 2030 i fins a quatre punts el 2050. "Aniria contra la solvència financera", ha assegurat Arce en un 'webinar' sobre perspectives econòmiques, envelliment i pensions, organitzat per la Fundació Edat i Vida aquest dilluns.

Quan Escrivá va assumir la cartera de la Seguretat Social ja va anunciar que volia "blindar per llei la revalorització de les pensions per assegurar el poder adquisitiu" i fer-ho a través de l'IPC, una mesura que també agrada a sindicats com la UGT. Si bé des del Banc d'Espanya han puntualitzat que no estan "en contra" de mantenir el poder adquisitiu, també han matisat que això significarà un "increment" de la despesa i que, per tant, caldrà que l'executiu espanyol compti amb una inversió "creïble i estable", segons Arce. El director general d'economia del Banc d'Espanya també ha reconegut que "és legítim" optar per aquesta via i que hi ha senyals "molt clars" que una àmplia majoria al Congrés la defensa.

El Banc d'Espanya ha insistit en el fet que el forat a la caixa de la Seguretat Social és fruit sobretot de les despeses en matèria de pensions contributives, que han augmentat del 6,9% del PIB l'any 2007 al 10,3% l'any 2019. El seu pronòstic és que aquesta serà la dinàmica dels anys vinents. Per aquest motiu, i per aconseguir una "solvència financera", des de l'organisme apunten a diferents "mecanismes d'ajust".

Entre les propostes del Banc d'Espanya hi ha endarrerir l'edat de jubilació, un debat que en aquests moments és damunt la taula i que confronta el ministre Escrivà (PSOE), que defensa incentius econòmics per frenar les jubilacions anticipades, amb el ministeri de Treball i, per tant, amb Yolanda Díaz (Unides Podem), que considera que "perjudicaria la incorporació dels joves" al mercat laboral.

El Banc d'Espanya s'emmiralla en altres països de la Unió Europa que lliguen l'edat de jubilació a l'esperança de vida, com Portugal i Dinamarca. En aquest sentit, segons l'Airef, per cada any que es posposa l'edat efectiva de jubilació la despesa en pensions al 2048 es rebaixaria entre 0,4 i 1,2 punts del PIB. Des del Banc d'Espanya també han apuntat que la mesura té un "impacte limitat". Pel que fa als ingressos, Arce ha dit que eliminar el topall màxim de cotització tindria un "potencial recaptatori", tot i reconèixer que podria "afectar negativament la demanda d'ocupació".