Barcelona"Reformes estructurals". El mantra de l'anterior crisi ha tornat, però aquest cop amb matisos i conjugat en futur. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha demanat al govern espanyol i al Congrés un programa urgent de reforma econòmica, tot i que ha deixat clar que caldrà oblidar la rebaixa del deute i el dèficit fins que l'economia no estigui un altre cop en creixement.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
El governador del Banc d'Espanya va assegurar ahir en una compareixença al Congrés que la crisi derivada de la pandèmia del covid-19 ha provocat "danys estructurals" en l'economia, un fet que les institucions econòmiques no preveien quan es va iniciar la crisi. L'ens monetari espanyol manté entre el 9% i el 15% la caiguda del producte interior brut de l'Estat aquest any, la més alta registrada "en temps de pau".
Per fer-hi front, el Banc d'Espanya opta per, de moment, aparcar temporalment les mesures d'austeritat i retallades de despesa pública, fins que l'economia no experimenti un “creixement sòlid”. En aquesta línia, Hernández de Cos ha demanat al govern que mantingui en vigor algunes de les polítiques de despesa pública de suport al teixit productiu, com l'allargament dels expedients temporals de regulació d'ocupació (ERTO) uns mesos mes.
El Banc d'Espanya espera que alguns sectors productius sortiran sense gaires problemes de la crisi i reprendran l'activitat amb normalitat, però també preveu que altres sectors –per exemple el turisme– es veuran més afectats per les restriccions sanitàries i de moviments. Treure els actuals estímuls fiscals de manera “prematura” causaria encara més danys a l'economia, ha dit el governador.
En aquest aspecte, el Banc d'Espanya està molt més alineat amb la Comissió Europea i, sobretot, amb el Banc Central Europeu –del qual forma part–. Les dues institucions europees han aparcat sense ambigüitats les peticions de retallades de despesa que van fer al llarg de la crisi anterior i han insistit que cal que els estats duguin a terme ajudes fiscals a empreses i famílies per evitar un col·lapse econòmic a nivell continental.
Recepta liberal
Davant d'aquesta situació, Hernández de Cos aposta per una recepta similar a la impulsada pels organismes públics entre el 2008 i el 2014: reformes de caràcter liberal en el sistema de pensions i el mercat laboral que ja es podrien anar avançant en els proper mesos. En aquest cas, Hernández de Cos ha defensat la introducció de l'anomenada motxilla austríaca –la substitució de part de les contribucions dels treballadors a la seguretat social per pagaments mensuals a fons privats per a la jubilació i l'acomiadament– i d'un sistema de contractes amb acomiadaments creixents –és a dir, contractes en què, en cas d'acomiadament, els dies d'indemnització per any treballat augmenten amb l'antiguitat–. Així mateix, ha reclamat una reforma del sistema educatiu.
L'objectiu d'aquestes reformes seria, segons el màxim responsable de l'ens monetari, corregir els problemes de productivitat inherents en l'economia espanyola. La productivitat és l'eficiència a l'hora de produir béns i serveis, una variable econòmica en què Espanya acostuma a anar coixa en comparació amb els altres grans països europeus i que té efectes negatius en la capacitat exportadora de l'economia.
La proposta d'un pla de reestructuració i equilibri feta per Hernández de Cos s'assembla a una petició, a principis d'aquest mes de juny, de Cristina Herrero, presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l'organisme que controla els comptes públics. La diferència, però, és que mentre l'Airef es va centrar en com rebaixar un deute i un dèficit públic que tocaran sostre aquest 2020, l'ens monetari demana mantenir la despesa en marxa malgrat considerar que els nivells d'endeutament de les administracions seran massa elevats pel seu gust un cop passi la crisi.
Pel que fa als ERTO, el governador tem que una possible nova onada de contagis provoqui problemes i tancaments d’empreses si no tenen mesures de suport com l'aplicació d'expedients temporals justificats per la pandèmia. Igualment, s’ha mostrat a favor de mantenir ajudes a famílies, com la renda mínima garantida, però sempre que no "distorsionin" les decisions dels treballadors per participar en el mercat laboral. És a dir, sempre que no siguin un incentiu perquè els aturats deixin de buscar feina.
Defensa dels crèdits ICO
Hernández de Cos va defensar la utilitat i el funcionament dels préstecs a empreses avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) com una bona eina per facilitar l'entrada de liquiditat a l'economia. Així mateix, el governador del Banc d'Espanya ha tret ferro a les denúncies de diversos col·lectius a possibles irregularitats en l'entrega, per part dels bancs, d'aquests crèdits.
Segons Hernández de Cos, són els mateixos bancs els que han de gestionar les queixes que reben de clients, però ha assegurat que es tracta d'una xifra “petita”, especialment si es compara amb la quantitat de préstecs entregats per les entitats. El regulador financer només ha rebut 68 reclamacions formals a tot Espanya per problemes amb aquestes línies d'avals.
En total, el Banc d'Espanya calcula que s'han tancat mig milió d'operacions de crèdit amb aval de l'ICO per un valor de 53.000 milions d'euros.