El Banc d'Espanya demana a les entitats que es preparin per si la UE anul·la l'IRPH de les hipoteques

MadridEl sector bancari s’enfronta a un 2019 complicat per un context d’interessos baixos –que redueix el seu marge de negoci– i de desacceleració econòmica. Però els bancs es podrien trobar amb un problema afegit: l’augment de les demandes judicials relacionades amb l’índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH), que tindrien un impacte “significatiu” en els beneficis de les entitats. El Banc d’Espanya ha enviat una alerta aquest dimarts als bancs i els ha demanat que es preparin i aprovin “mesures de gestió i prevenció adequades” per si la justícia europea anul·la l’IRPH, un índex alternatiu a l’euríbor que afecta unes 760.000 hipoteques a l’Estat, i que els consumidors consideren abusiu.

El tribunal de justícia de la UE (TUE) es pronunciarà previsiblement aquest any sobre la possible abusivitat de la clàusula, adverteix el Banc d’Espanya en el seu informe d’estabilitat financera publicat aquest dimarts. Si l’anul·la i estima que les entitats han de pagar, els bancs hauran de fer front a compensacions als seus clients per valor de fins a 44.000 milions d’euros, segons els càlculs de Goldman Sachs. Altres càlculs rebaixen la xifra a 18.200 milions, però continua sent una factura descomunal per al sector bancari.

L’experiència prèvia amb les clàusules terra, subratlla el supervisor bancari espanyol, apunta que una decisió similar de la justícia europea en el cas de l’IRPH tindria “un impacte material sobre el benefici de les entitats”, tot i que seria “desigual” tenint en compte el grau d’exposició de cada banc. Per les clàusules terra, les entitats han hagut d’abonar als seus clients 2.200 milions d'euros fins al gener del 2019.

Risc potencial

Segons l’organisme governat per Pablo Hernández de Cos, si el Tribunal de Luxemburg resol a favor dels consumidors “podria haver-hi un augment de les demandes judicials contra els bancs espanyols amb un impacte a les entitats amb un volum més important de préstecs hipotecaris associats als índexs IRPH”. Segons fonts del Banc d’Espanya, “hi ha un risc potencial i els bancs han de mesurar aquest risc i veure quina exposició a l’IRPH tenen”.

No hi ha xifres oficials, però, segons Goldman Sachs, CaixaBank i el Sabadell són les dues entitats més exposades a les hipoteques amb l’IRPH com a índex de referència. Citi apunta que Bankia, el BBVA i el Banc Santander també hi estan molt exposats.

La cort europea encara no s’ha pronunciat, però és molt probable que resolgui en contra dels bancs: durant el procés a Luxemburg, la Comissió Europea es va posicionar a favor dels clients i va advertir que era un índex abusiu. Els bancs presentaven als clients l’IRPH com un índex més estable que l’euríbor. En realitat té la mateixa volatilitat, però es paguen interessos més elevats, fet que augmenta el cost de la hipoteca.

Pèrdua de reputació del sector

El Banc d’Espanya aprofita la qüestió de l’IRPH per retreure al sector bancari les pràctiques abusives que la justícia està frenant. Els litigis “s’han traduït en una pèrdua de reputació, a Espanya i altres països, que les entitats han d’esforçar-se per revertir”, afirma l’informe. El supervisor demana a les entitats que proporcionin als clients informació rellevant “de manera clara i transparent”.

Al marge dels bancs, l’informe d’estabilitat financera adverteix dels riscos internacionals –com la ralentització del creixement econòmic de la Xina i de la Unió Europea, però també de països com Turquia i l’Argentina– que poden afectar negativament les economies mundials i, especialment, la de l’euro. “Hi ha riscos de poden provocar una evolució més desfavorable del que estava previst, relacionats amb la incertesa de política econòmica comercial.

En canvi, el Banc d'Espanya ja no considera que la situació política de Catalunya suposi un risc per a l'estabilitat econòmica de l'Estat. Per primera vegada des de l'inici del Procés, no es fa cap referència a Catalunya en l'informe.