Espanya deixa la cua europea del dèficit tot i l’incompliment de l’Estat

BarcelonaEspanya ha deixat de ser oficialment el vagó de cua de la Unió Europea en el compliment de dèficit. Tot i continuar com un dels estats amb un desequilibri pressupostari i un nivell de deute més elevats, ha abandonat el procediment de dèficit excessiu, el mecanisme de control de la Comissió Europea sobre els països que incompleixen els objectius fiscals.

Els anys 2016 i 2017 Espanya va ser el país amb més dèficit de tota la UE, mentre que el 2015 només va ser superat per Grècia.

Tot i que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar que les dades “posen de manifest el compromís d’Espanya amb les regles pressupostàries de la UE”, la principal raó d’aquest compliment per part de l’Estat és que les comunitats autònomes i les administracions locals -ajuntaments, diputacions, i consells comarcals i insulars- han complert amb la seva part.

L’any passat els governs autonòmics van reduir més d’un terç el dèficit respecte a l’any anterior. Així, van tancar l’any amb un dèficit del 0,23% del producte interior brut, quan el seu màxim establert era del 0,4%. En la mateixa línia, les corporacions locals també van complir, mentre que el govern espanyol va duplicar el seu objectiu i va tancar l’any amb un desequilibri de l’1,5%.

Itàlia, Grècia i Xipre, a la cua

L’Eurostat, l’agència comunitària d’estadística, va publicar ahir les dades revisades dels 28 països de la UE. En comparació amb altres països, Espanya es va situar el 2018 al mateix nivell que França i una mica per sobre d’Itàlia, que va tancar l’any amb un 2,1%. Tot i així, l’interès dels bons italians va arribar ahir al màxim dels últims dos mesos, després que se sabés que el deute va superar les expectatives inicials de la Comissió i es va enfilar fins al 132,4%. Aquesta dada, juntament amb el baix creixement de l’economia transalpina, són causa de “preocupació” entre els socis europeus, segons Mario Centeno, president de l’Eurogrup. “Aquest és el gran repte de l’economia italiana: créixer”, va dir.

De fet, Itàlia, Grècia i Xipre van ser els tres països amb taxes de deute més elevades. Tot i haver abandonat el tercer programa de rescat l’agost passat i haver rebut felicitacions dels socis europeus, el deute grec va continuar a l’alça i va arribar a la xifra rècord del 181,1%.

En el cas espanyol, l’Eurostat va detectar una irregularitat comptable que ha obligat les autoritats espanyoles a rebaixar encara més les xifres de dèficit i deute. Aquesta disminució es deu al fet que l’Estat va incloure les compensacions a Abertis pel descens de trànsit a diverses autopistes de pagament, sobretot l’AP-7, que travessa Catalunya de nord a sud i uneix la Jonquera amb Alacant.

L’agència estadística va demanar a Espanya que encara no inclogui dins dels càlculs del dèficit els pagaments a Abertis, ja que la reclamació encara està en mans de la justícia i no té sentència ferma del Tribunal Suprem. L’Eurostat considera que, d’acord amb la normativa comunitària, Madrid no els pot afegir fins que no siguin definitius.

Abertis reclama al govern espanyol una compensació pel nivell del trànsit a l’autopista AP-7 durant els anys de la crisi, en els quals va caure l’afluència de vehicles i, per tant, la recaptació de la multinacional en pagaments als peatges.

Així doncs, i d’acord amb les indicacions de l’Eurostat, el Banc d’Espanya va reduir en 900 milions addicionals el deute públic de l’Estat el 2018, que es va situar finalment en 1,17 bilions d’euros i el 97,1% del PIB, segons va informar el regulador financer. En la mateixa línia, el ministeri d’Hisenda va rebaixar en 0,15 punts la xifra de dèficit de l’any passat en comparació amb l’anunciada al març, de manera que es va quedar al 2,48% i en 29.982 milions, 1.800 milions menys. Respecte al 2017, Espanya va rebaixar el dèficit sis dècimes, i el deute, un punt percentual.

Tot i així, les dades espanyoles es troben a molta distància tant de la zona euro com del global de la UE: el dèficit espanyol va superar en dos punts i en 1,9 punts, respectivament, la mitjana dels països amb la moneda única i de tota la Unió. En deute, les xifres espanyoles van doblar la mitjana comunitària i de l’eurozona.