El Banc d'Espanya preveu la pitjor caiguda de l'economia espanyola des de la Guerra Civil

BarcelonaEl Banc d'Espanya preveu per al 2020 una ensorrada de l'economia espanyola sense precedents des de la Guerra Civil. L'organisme monetari pronostica que l'impacte de la pandèmia del covid-19 tot i les mesures de prevenció imposades pel govern per frenar-ne l'expansió causaran la caiguda més gran del producte interior brut dels últims 80 anys.

Concretament, el Banc d'Espanya treballa amb diverses projeccions que situen la davallada del PIB entre el 6,6% i el 13,6% per al 2020 i una taxa d’atur de fins al 21,7% sense comptar els afectats per ERTOs. Les xifres són semblants a les previsions del Fons Monetari Internacional, que calcula que l'economia espanyola caurà aquest any un 8%.

"L'alteració de l'activitat i la pèrdua de llocs de treball han donat lloc a una pronunciada contracció de la demanda interna", indica un informe del Banc d'Espanya publicat aquest dilluns. "A aquesta pertorbació, cal sumar-hi la procedent de l'exterior, en la mesura que s'han observat desenvolupaments similars a la resta dels països, la qual cosa ha donat lloc a un profund debilitament de la demanda de béns i serveis procedent de la resta del món i a una interrupció de les cadenes de valor globals, així com a l'aturada dels fluxos turístics", afegeix.

"Ara mateix les perspectives econòmiques estan envoltades d'una incertesa molt elevada", afirma l'informe del Banc, que assenyala "la durada del període de confinament" com "la primera font important d'incertesa". El fet que, una vegada acabats els confinaments més estrictes, no sigui clar quin serà el ritme de recuperació de l'activitat econòmica s'afegeix a un risc de repunt del nombre de contagis, dos elements que incrementen encara més la incertesa i la dificultat de fer projeccions a curt termini.

La previsió del Banc d'Espanya inclou dues maneres de quantificar l'impacte, cadascuna amb tres escenaris diferents. La primera forma és mitjançant un càlcul de la caiguda de l'oferta, és a dir, de com la irrupció de l'epidèmia i les mesures de confinament afecten els sectors productius de l'economia. Aquest enfocament permet tenir una idea clara de l'impacte en si, però no té en compte altres factors posteriors als confinaments que poden exercir un paper important en la recuperació.

Amb aquest sistema, l'informe preveu un escenari de confinaments de vuit setmanes i una recuperació completa de l'activitat en poc temps. Un segon escenari de vuit setmanes, però amb una recuperació gradual de l'activitat fins al quart trimestre del 2020. I un tercer escenari de dotze setmanes de confinament amb "una normalització incompleta" de l'economia al final de l'any. Les caigudes del PIB espanyol serien, doncs, del 6,6%, el 8,7% i el 13,6%, respectivament.

L'altre enfocament és el que utilitza el Banc d'Espanya habitualment per elaborar pronòstics de creixement, i consisteix en un estudi de la demanda. En aquest cas també preveu tres escenaris: un primer amb una caiguda del PIB del -6,8% el 2020 i una recuperació del 5,5% l'any següent, en què l'estudi considera que les mesures compensatòries impulsades per les institucions públiques permetrien salvar una part considerable dels llocs de treball i evitar tancaments massius d'empreses.

En un segon escenari, en canvi, el Banc d'Espanya té en compte un hipotètic augment dels problemes de solvència de les companyies fruit de la falta de liquiditat. Una situació així sí que es notaria en el nombre de fallides entre el teixit empresarial, per la qual cosa situa la reducció del PIB el 2020 en un -9,5%, però augmenta la recuperació del 2021 fins al 6,1%. El tercer escenari simplement augmenta el nombre d'empreses amb problemes de solvència, per la qual cosa la caiguda de l'economia seria del 12,4% i amb un creixement del 8,5% l'any següent.

Segons el document, el fet que les administracions adoptin mesures perquè les empreses tinguin prou liquiditat i perquè les famílies no tinguin caigudes de la renda farà que la crisi sigui inferior. "La comparació entre els resultats d'aquests tres escenaris mostra que les conseqüències de la pertorbació sobre l'activitat i l'ocupació d'aquest any, que seran molt severes, es veuran atenuades fins a cert punt per les mesures orientades a la provisió de liquiditat i rendes a curt termini", diu el text.

Més dèficit i deute

Tot i que el gruix del paquet de mesures impulsat pel govern espanyol no té una incidència directa sobre la despesa pública, el Banc d'Espanya espera que el dèficit de l'Estat es dispari entre el 7% i l'11%. Aquests augments del dèficit farien créixer la ràtio de deute de les administracions públiques fins a una xifra entre el 110% i el 120% del PIB.

En principi, l'executiu de Pedro Sánchez només destinarà 17.000 milions d'euros directes del pressupost a polítiques d'estímuls, cosa que suposa un increment del dèficit d'un 1,5%, aproximadament. La resta de diners fins als 200.000 milions es basen principalment en avals de l'Institut de Crèdit Oficial als crèdits que la banca doni a empreses afectades per la crisi del covid-19.

Però dir que els 17.000 milions no tenen en compte ni l'increment de la despesa sanitària derivada de la pandèmia ni costos –alguns de molt alts– per al govern en despesa corrent, com per exemple un increment dels subsidis d'atur per la gran quantitat d'ERTOs i EROs causats per la crisi. Així mateix, cal preveure un ensorrament de la recaptació d'impostos: el tancament d'empreses i la reducció de beneficis faria caure la recaptació de l'impost de societats; la disminució del consum comportaria una caiguda en els pagament d'impostos indirectes, com ara l'IVA, i, finalment, la destrucció –tant definitiva com temporal– de llocs de treball faria reduir la recaptació de l'IRPF.