“Vam ser massa optimistes”

MadridEl Banc d’Espanya no va fer prou per frenar l’escalada de la bombolla immobiliària que va desencadenar la crisi econòmica. Així ho va admetre ahir (amb matisos) el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, en la seva compareixença a la comissió del Congrés que investiga la crisi financera i el rescat de les caixes. “L’apreciació de la crisi financera va ser errònia, vam ser massa optimistes”, va confessar ahir el governador.

Després que el supervisor emetés un informe sobre la crisi financera mancat d’autocrítica, Linde es va esmenar ahir i, davant dels diputats, va admetre obertament els errors que van portar l’organisme a no fer tot el que calia fer per aturar el creixement del crèdit que va provocar la bombolla immobiliària. De fet, el mateix governador va reconèixer que un punt de vista massa positiu va provocar que el Banc d’Espanya considerés que se sortiria de la crisi de “manera gradual”, i que “potser” amb una actuació “més enèrgica” no s’haurien gastat tants recursos públics.

Assenyala culpables

Cal recordar que en el seu últim informe el Banc d’Espanya xifra en uns 40.000 milions d’euros els recursos públics que no es recuperaran del rescat de les caixes. Si s’hi afegeixen els recursos injectats per les mateixes entitats, la xifra puja fins als 60.000 milions. També cal tenir en compte, però, que Linde va arribar al càrrec el 2012, nomenat pel govern de Mariano Rajoy. Per tant, Linde apunta directament a l’aleshores governador del supervisor, Miguel Ángel Fernández Ordóñez i, en part, també al govern presidit per José Luis Rodriguez Zapatero, que va ser qui va marcar la línia per rescatar les caixes.

Què podria haver fet el Banc d’Espanya que no va fer per prevenir la bombolla? Segons Linde, es podrien haver impulsat “límits a l’expansió del crèdit” en diferents direccions, per evitar l’elevat endeutament i que el risc es concentrés al sector del totxo, a més d’imposar un topall en la proporció dels préstecs hipotecaris en relació a les garanties presentades o al valor del pis. El governador va admetre que “es podria haver fet més, perquè hi havia la possibilitat de fer-ho”, però es va tornar a espolsar les culpes reiterant que “no hi havia els intruments legals” i que entre el 2001 i el 2007 es podria haver actuat més per evitar la creació de la bombolla, apuntant així directament a Jaime Caruana, governador abans del 2006 i nomenat pel govern de José María Aznar. En aquest punt, Linde va afirmar, però, que es van prendre mesures i que no es pot qualificar tota la seva gestió de “fracàs”, perquè també es van dur a terme mesures innovadores que després han sigut elogiades.

El rescat de les caixes

D’altra banda, Linde també va admetre que l’estratègia duta a terme per rescatar les caixes va tenir errors. Segons el governador, el tractament dels problemes de les caixes d’estalvis (és a dir, les fusions fredes entre entitats) “no va ser suficient” per resoldre els problemes de solvència i governança d’algunes de les entitats i algunes de les seves mesures “no van donar un bon resultat”. Com a conseqüència, el rescat bancari va ser, segons Linde, més car del que hauria pogut ser. Tot i això, Linde va defensar que el cost de no rescatar-les hauria sigut molt superior.

Però, malgrat tots aquests matisos afegits després de la publicació de l’informe, Linde, pel que fa a la manca d’autocrítica, va defensar “el to del document” i va assegurar que si s’havia redactat d’aquella manera és perquè estava pensat perquè servís a l’interès general, i va afegir que no calia fer una llista dels errors comesos pel Banc d’Espanya sinó apuntar les causes i l’evolució de la crisi financera i del rescat del sector.