El Banc d'Espanya avisa d'una caiguda de les pensions si no augmenten els ingressos

BarcelonaAmb l'esquema actual d'ingressos i despeses que té l'Estat, les pensions baixaran. Aquesta és l'alarmant conclusió que ha fet pública aquest dimarts el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, en un discurs en un seminari organitzat pel Fons Monetari Internacional i per l'organisme que ell dirigeix.

Linde ha afirmat que si hi ha un increment d'ingressos en el sistema, el mecanisme d'ajustament de les pensions "operaria, principalment, en reduccions de les pensions mitjanes en relació amb el salari mitjà".

El governador del Banc d'Espanya ha fet aquest advertiment tot i admetre que el fet de posposar l'edat mitjana de jubilació i la introducció d'un factor de sostenibilitat que lliga la pensió inicial a l'increment de l'esperança de vida han estat decisions correctes per mirar de garantir el futur del sistema.

Aquest no és el primer advertiment que ha fet recentment el supervisor bancari al govern: recentment ja va qüestionar els anuncis de l'executiu de Mariano Rajoy en recordar que no es podran apujar les pensions i els sous dels funcionaris sense un augment dels ingressos o un increment de les retallades en altres partides de despesa.

Linde ha insistit aquest dimarts en què cal un nou pla fiscal (d'augment d'impostos o de reducció de les despeses) a mig termini.

Pesimisme sobre el dèficit i el deute

Linde també ha mostrat el seu pessimisme pel que fa al dèficit i al deute. D'una banda, ha admès que és molt improbable que Espanya tingui el 2018 un dèficit inferior al 2,2% com li reclama Brussel·les. "Mentre que és molt probable que el dèficit estigui per sota del 3%, arribar a l'esforç requerit necessitarà de nous ajustos fiscals", ha dit.

Pel que fa al deute públic, el governador del Banc d'Espanya també ha estat clar. Ha recordat que el deute públic sobre el PIB ronda el 98%, i que abaixar-lo fins al 60% (mesura recomanada) requerirà "diverses dècades".

Llibertat de finançament per a les comunitats

Linde s'ha mostrat també partidari de què les comunitats tinguin accés a finançament al marge del FLA, el sistema ideat i controlat pel govern central. "Deixin-me dir que l'adequat accés a finançament extern per part dels governs autonòmics, sigui per via de crèdits d'institucions financeres o a través dels mercats de capital, és de particular importància per evitar una postura procíclica en la provisió de serveis públics i per garantir que la pressió del mercat s'orienta cap a la disciplina fiscal".

La Generalitat ja estudiava aquest escenari, el d'abandonar el FLA, l'any 2017.