El Banc d'Espanya avisa que per apujar les pensions i el sou dels funcionaris calen més ingressos o retallades

MadridLes finances de l'estat espanyol no estan encara preparades per a les diverses mesures que el govern de Mariano Rajoy ha anunciat amb l'objectiu d'intentar aprovar els pressupostos. Aquest és un dels avisos que fa el Banc d'Espanya en la seva última actualització de les projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola per al període 2018-2020. "Després dels anuncis com l'acord per a la pujada salarial dels funcionaris o altres augments de la despesa com una possible pujada de les pensions i amb la informació que hi ha fins ara perquè no hi ha pressupostos, sense ingressos addicionals o retallades en altres partides sembla difícil complir el dèficit", ha explicat aquest dimarts el director de la divisió d'economia i estadística del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos.

Per això, aquest organisme ha elevat una dècima la seva previsió per al dèficit de l'Estat de cara al 2018 i el situa en un 2,5% mentre que l'objectiu del govern de Rajoy segons l'últim pla d'estabilitat és del 2,2%. Les mateixes fonts han avisat que "la consolidació fiscal no s'acaba rebaixant el dèficit per sota del 3%" (just quan Espanya s'alliberaria del control de Brussel·les), sinó que cal continuar reduint el dèficit estructural i també l'endeutament públic, dos elements que estarien en risc si continua la "relaxació" de les polítiques de consolidació fiscal.

De fet, ni tan sols constatant com l'economia creix a un ritme més alt de l'esperat (el Banc d'Espanya preveu un creixement del 0,7% del PIB el primer trimestre), "si el que incorporen els pressupostos és més despesa i menys ingressos, evidentment el que és normal és esperar que el dèficit públic sigui més elevat". De fet, el Banc d'Espanya considera que a curt termini, les polítiques més "expansives" en l'àmbit pressupostari poden beneficiar el creixement, però no són adequades a curt i mitjà termini perquè s'obliden dels problemes estructurals com ara l'endeutament.

Més creixement però a la baixa

Es redueix l'impacte per a Catalunya

D'altra banda, el que sí que revisa a l'alça el Banc d'Espanya és la previsió del creixement de l'economia espanyola. Després que el PIB espanyol creixés un 3,1% el 2017, l'organisme supervisor preveu que el 2017 avanci un 2,7%, tres dècimes menys que la seva última projecció. Com justifica aquesta millora? Per quatre factors:

• La política expansiva en l'àmbit fiscal i pressupostari (augment de sous dels funcionaris o rebaixes impositives), que tenen un impacte favorable per a l'economia a curt termini.
• Les bones xifres d'exportació i la contribució de la demanda exterior neta.
• Un creixement més important del PIB el primer trimestre (del 0,7% segons les seves previsions).
• Un impacte econòmic més baix del que es preveia per a la crisi política a Catalunya.

Tot i això, el Banc d'Espanya deixa clar que cada vegada s'acosta més l'època de la desacceleració del creixement. Tots els principals components que ara mateix estiren del creixement de l'economia espanyola tendiran a desaccelerar-se. Primer de tot el consum, perquè les famílies intenten recuperar la seva capacitat d'estalvi. Però també la demanda exterior neta, que anirà decreixent respecte als nivells històrics en què es troba actualment.

Amb l'atur passarà quelcom similar. "Es preveu una moderació dels elevats ritmes de creixement observats l'últim trienni a mesura que avança el període de projecció", apunta l'organisme. Tot i això, creu que la reducció de la població activa permetrà deixar la taxa d'atur al voltant de l'11% a finals del 2020.

Quins riscos hi ha de cara a mantenir aquest creixement a banda de la "relaxació" de les polítiques de control de la despesa? Doncs segons el Banc d'Espanya, es mantenen riscos globals com les conseqüències del Brexit, possibles conseqüències de canvis en la política monetària o un "possible repunt de la incertesa" provocada per la situació catalana.