El Banc d’Espanya i la CNMV no seuran com a acusats al cas Bankia

MadridEl jutge Fernando Andreu té pràcticament preparada la interlocutòria de conclusió de la investigació de la sortida a borsa del grup BFA-Bankia després de rebre, ahir, el tercer i últim informe dels dos pèrits judicials. El jutge, segons fonts jurídiques, vol fer seure al banc dels acusats Rodrigo Rato i José Luis Olivas, que van ser president i vicepresident de les dues entitats, respectivament, a més de 31 administradors contra els quals es va iniciar la querella fa prop de cinc anys, el juliol del 2012. També vol fer seure al banc dels acusats Francisco Celma, el soci auditor de Deloitte, i la mateixa empresa d’auditoria.

Tot i que els pèrits Víctor Sánchez i Antonio Busquets, inspectors del Banc d’Espanya, aporten en els seus extensos informes (380 i 276 folis, respectivament) nous indicis per confirmar la imputació dels alts càrrecs del Banc d’Espanya, el jutge ha fet un relat jurídic que posa al centre de les irregularitats els administradors i els auditors.

Però la interlocutòria de conclusió resumeix totes les irregularitats i els fets presumptament delictius que el jutge ha observat i calibrat durant cinc anys d’instrucció. I encara que les parts poden sol·licitar, per exemple, fer seure al banc dels acusats els alts càrrecs del Banc d’Espanya, serà el mateix jutge que ara deixarà aquestes persones fora del perímetre delictiu, per dir-ho així, qui decidirà sobre la sol·licitud.

L’informe del pèrit Sánchez, tot just començar, assenyala: “Reiterem que tots els estats financers des de la seva constitució fins a la reformulació [dels comptes] no complien la normativa aplicable i no expressaven la imatge fidel de la situació econòmica i financera d’aquestes entitats”. No s’estan de res a l’hora de qualificar d’“especialment falsos i contraris a la normativa nacional i internacional” tant els comptes de Caja Madrid com els de Bancaixa a 31 de desembre del 2010.

Així mateix, pel que fa als comptes del primer trimestre del 2011 que apareixien al fullet de la sortida a borsa de Bankia, aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Sánchez afirma que aquesta informació era “falsa”. “Són falses les ràtios de solvència i les ràtios de mora, ja que és falsa tota la informació de base per fer-ne els càlculs. Especialment falsa i contrària a la normativa comptable internacional és la informació relativa a l’existència de provisions per insolvències per import de 6.913 milions d’euros”.

Contundència

Si aquesta informació és falsa, com sostenen els dos pèrits, l’anàlisi dels comptes d’aquell mateix primer trimestre formulada el març del 2012, és a dir, nou mesos després de la sortida a borsa, no és menys lapidària.

“Els comptes anuals de Bankia SA formulats el 28 de març del 2012 són falsos i contraris a la normativa nacional i internacional”, diu, i destaca que hi va haver “un registre irregular de provisions per insolvències / correccions valoratives provocat per l’adquisició d’actius a BFA [matriu de Bankia] comptabilitzant provisions irregulars mitjançant l’increment artificial del valor dels actius adquirits”.

Tots dos pèrits van fer una descripció de la baixa qualitat del comportament dels auditors -responsables de vigilar el mercat-, de la CNMV, i dels ardits utilitzats pels alts càrrecs del Banc d’Espanya per camuflar la crisi financera. Entre d’altres, l’autorització de la comissió executiva del Banc d’Espanya de carregar pèrdues a reserves, quan la normativa nacional i europea obliga a fer-ho als comptes de resultats.

Els pèrits també presenten un escrit del soci auditor de Deloitte, Francisco Celma, de l’any 2009. És una guia per a clients en la qual s’explica que en les anomenades “combinacions de negocis” (fusions o quasifusions ) no es poden crear provisions. Tot el contrari del que van fer un any més tard, el 2010, en auditar BFA-Bankia.

Hi ha més documents que citen per mostrar la incongruència d’alguns imputats que criden l’atenció. És el cas de la catedràtica de comptabilitat Araceli Mora, consellera del grup, que ha defensat en el procediment judicial la legalitat d’anotar provisions en les combinacions de negocis. Els pèrits citen un article seu de l’abril del 2012 en el qual explica que no és possible crear provisions per cobrir “pèrdues esperades” i assegura que no té cabuda en l’ordenament comptable “diferir les pèrdues”.

El jutge Andreu, doncs, ja té totes les dades per posar punt final a la seva interlocutòria. En això treballa.

López Madrid deixa el consell d’OHL

Javier López Madrid ha deixat el lloc de conseller que tenia al consell d’administració d’OHL, la companyia controlada pel seu sogre, Juan Miguel Villar Mir. López Madrid deixa el màxim òrgan de gestió de la companyia després d’ocupar-hi una cadira des del 2002 en qualitat de conseller extern dominical. El motiu al·legat per abandonar el càrrec són “motius personals”, tot i que la dimissió s’ha produït després que López Madrid fos implicat en la denominada operació Lezo. La renúncia es va produir ahir, el dia anterior que el grup de construcció i concessions celebri avui mateix la seva junta general d’accionistes.