Els pèrits del Banc d’Espanya acusen Rato de mentir
347.000 persones van comprar accions de Bankia seguint una informació manipulada
BarcelonaEl 20 de juliol del 2011 Bankia sortia a la borsa. Era una de les operacions més esperades de la història dels parquets espanyols i d’aquella jornada ha quedat per al record la imatge de Rodrigo Rato posant al costat de la campaneta amb el polze aixecat i un somriure d’èxit. Les cròniques del dia recorden que, mentre els fotògrafs l’immortalitzaven, les accions queien. Després d’una intensa campanya publicitària, 347.338 accionistes individuals van comprar uns títols que van sortir al mercat a un preu de 3,75 euros.
Amb l’ensorrament de l’entitat, pocs mesos després, el banc va ser rescatat amb diner públic (és el plusmarquista espanyol, amb ajudes de 24.000 milions) i les accions van perdre un 99,7% del seu valor, cosa que també va afectar l’Estat. Aquella sortida a la borsa està sent investigada des del 2012 per l’Audiència Nacional, i l’informe de dos pèrits del Banc d’Espanya que hi treballen des d’aleshores -publicat ahir- envia un missatge contundent: els 347.338 accionistes no sabien què compraven. Perquè, senzillament, l’entitat va falsejar els seus comptes.
La informació era mentida
Unes pèrdues de 864 milions es van convertir en beneficis
Els comptes de Bankia i els de la seva matriu, BFA, no oferien l’any 2011 “la imatge fidel d’aquestes entitats”, segons l’informe dels pèrits del Banc d’Espanya, que han treballat sota la supervisió del jutge instructor, Fernando Andreu. Segons afirmen, hi va haver “ajustos d’importància material no comptabilitzats” i una “pèssima qualitat del seguiment del risc de crèdit, ja que bona part dels expedients no tenien estats financers dels acreditats ni informació actualitzada sobre les garanties”. En els resultats previs a la sortida a la borsa, recollits al fulletó que van veure els inversors, hi havia uns beneficis de 64,15 milions, quan en realitat, segons l’informe, “hi havia d’haver pèrdues de 864 milions”.
Goirigolzarri fa curt
El forat a Bankia era 1.192 milions més gran de l’anunciat
L’informe dels pèrits estima que Goirigolzarri, que es va afanyar a reformular els comptes del 2011 de Bankia quan va arribar a l’entitat, va fer curt a l’hora de quantificar-ne el forat. Les pèrdues haurien d’haver sigut de 4.171 milions, no de 2.979.
El paper de Deloitte
L’auditor del banc queda assenyalat un cop més
L’auditoria Deloitte “hauria d’haver detectat” una desena d’“errors comptables” que eren vulneracions de la normativa comptable. L’informe lamenta que l’auditoria no indicava cap reserva en els comptes quan “la situació financera consolidada i els resultats no s’adequaven a les citades normes”. Un organisme dependent del ministeri d’Economia ja va multar Deloitte al setembre amb 12 milions d’euros pel seu paper en la sortida a la borsa de Bankia.
Caos immobiliari
La pèrdua de valor de les promocions s’ignorava
Segons l’informe, l’equip de Rato no va provisionar “el deteriorament de solvència de societats participades” al sector immobiliari, sobretot en les procedents de Bancaja. Els pèrits parlen d’uns 50.000 actius amb un valor de 28.500 milions d’euros.
Els falsos inversors
Els compradors institucionals compraven per aguantar l’acció
Una de les crítiques més dures dels pèrits fa referència al paper dels 280 inversors institucionals que van comprar accions per mantenir-ne el preu el primer dia, arrossegar els minoritaris i evitar que la marca Espanya tingués un revés a la borsa, però que van vendre de seguida per no perdre-hi diners.
La pressa va ser fatal
Sorpresa davant l’encert en l’avís de l’FMI
La por d’una fallida va fer que la sortida a la borsa de l’entitat es fes en un temps rècord. Segons els experts, la “urgència” amb què es va fer el procés va ser un dels “obstacles monumentals” per a la correcta sortida a la borsa. En aquest sentit, afirmen que un informe de l’FMI que alertava que calia “reforçar el balanç i la governança” de l’entitat va fer córrer encara més els responsables del procés i se sorprenen de com l’FMI (que abans havia dirigit el mateix Rato) va poder fer una anàlisi tan acurada.
Discrepàncies internes
Les lluites de poder entre els directius no hi van ajudar
Els pèrits del Banc d’Espanya (una institució que es desentén de l’informe) afirmen que tampoc hi van ajudar “les lluites de poder, més o menys explícites, però comprensibles en qualsevol procés d’integració”.
Les ‘black’, sense defensa
Els pèrits hi veuen “clara voluntat” d’ocultació
L’informe és contundent pel que fa a les targetes black que van fer servir exconsellers i exdirectius de Caja Madrid i Bankia: “No fa falta una qualificació especial” per advertir l’ús indegut que se’n feia.
Cop al Banc de València
Operacions de risc i falsedats a l’entitat valenciana
Els comptes del Banc de València entre el 2010 i mitjans del 2011 tampoc es corresponien amb l’estat de l’entitat i hi havia diferències multimilionàries entre la realitat i el que apareixia als llibres. L’entitat, que segons l’informe va dur a terme una “desmesurada” inversió immobiliària, també va ser rescatada amb diners públics i després adquirida per La Caixa.
UPyD ho porta al Congrés
La formació exigeix compareixences
UPyD, un dels responsables de la denúncia que va portar a la investigació juntament amb 15MpaRato, ha demanat que compareguin al Congrés el ministre d’Economia, Luis de Guindos; el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, entre d’altres.
Goirigolzarri es defensa
L’actual direcció de Bankia presentarà “al·legacions”
L’actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va dir ahir que les qüestions de fons de l’informe són “anteriors” a la seva arribada al banc. L’entitat va anunciar que presentarà al·legacions.