El Banc d'Espanya proposa que només les pensions mínimes pugin amb l'IPC

Madrid"El pacte de rendes ni existeix ni s'espera que existeixi". Així resumia el secretari general de CCOO, Unai Sordo, l'estat d'un dels plantejaments de Pedro Sánchez per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna i, en particular, a l'espiral inflacionista actual, marcada sobretot pels costos energètics. Un pacte que tindria per objectiu repartir els danys del xoc actual entre empreses i treballadors. Si bé sembla que des de sindicats, però també patronals i govern espanyol, ja han tirat la tovallola per materialitzar aquesta mena d'acord, qui hi continua confiant és el Banc d'Espanya.

El governador de l'ens, Pablo Hernández de Cos, no només ha reclamat (de nou) aquest pacte, sinó que també aposta perquè en formin part els pensionistes. Com? Evitant una indexació generalitzada de les pensions a l'IPC. De Cos ha obert la porta a excloure les pensions màximes (2.819 euros bruts mensuals en 14 pagues) d'aquesta revalorització segons la inflació mitjana anual, tal com està fixada a la llei actual després de la reforma del sistema per part de l'actual govern espanyol.

Així, per a De Cos aquest grup de pensionistes també haurien de participar en el sacrifici que a ulls del Banc d'Espanya acabaran fent els treballadors —els salaris es moderaran en comparació amb la inflació i, per tant, els empleats perdran poder adquisitiu— i les empreses —han de moderar els seus marges empresarials i limitar el trasllat de l'augment dels costos als productes finals—. Per a l'organisme supervisor, aquesta mesura ajudaria a frenar l'escalada de preus a Espanya i, alhora, "protegiria els col·lectius més afectats per la inflació": els que cobren una pensió mínima o més baixa, que sí que haurien d'indexar l'ajuda a l'IPC anual, ha exposat De Cos aquest dimarts des de la Universitat de Sevilla en el marc de la conferència Un pacte de rendes a Espanya.

La preocupació del Banc d'Espanya és que una indexació generalitzada de les pensions a la inflació dispari la despesa pública, i més si es té en compte que s'estima que la inflació mitjana anual d'aquest any se situarà entre un 6% i un 7%. A més a més, l'organisme creu que vincular els dígits de la inflació de forma automàtica a elements com els salaris pot "realimentar l'actual procés inflacionista", és a dir, generar els anomenats efectes de segona ronda. De fet, el Banc d'Espanya s'ha tornat a oposar a l'aplicació de clàusules de garantia salarial als convenis col·lectius, l'escull que manté encallada precisament la negociació per a la revisió salarial entre sindicats i patronals.

Control sobre les criptomonedes

Aquest dimarts el Banc d'Espanya (BdE) també ha actualitzat la informació sobre les criptomonedes i el seu ús a Espanya. L'organisme supervisor alerta que l'estat espanyol s'ha convertit en la cinquena economia europea amb un volum més alt de transaccions de criptomonedes a Europa i estima que ja hi inverteix un 12% de la població adulta, en la qual destaca la franja d'edat entre els 18 i 24 anys. Un escenari que "preocupa" l'organisme per la "falta de cultura financera i l'exposició a estafes".

Només el 2021, les monedes virtuals van moure a Espanya 60.000 milions d'euros, segons el BdE. L'organisme assumeix que és difícil treure conclusions del sector per la falta d'informació oficial, i per això insisteix en la necessitat de regular-lo a través de la coordinació internacional i malgrat "els reptes que planteja".