El Banc d'Espanya constata la "resiliència" de l'economia, però adverteix d'una productivitat estancada

MADRIDAquest 2023 Espanya haurà salvat els mobles en termes macroeconòmics, sobretot si es compara amb alguns socis europeus com Alemanya (preveu créixer un tímid 0,6% aquest 2023) i es té en compte la crisi energètica i de preus i la consegüent pujada dels tipus d'interès. El creixement de l'economia espanyola serà un dels més vigorosos d'entre les grans economies, sobretot després d'una recta final d'any que, tot i mostrar signes de "debilitament", serà molt millor de la prevista –el Banc d'Espanya apunta ara que el PIB creixerà un 0,3% entre octubre i novembre, és a dir, el mateix que el tercer trimestre gràcies a la bona marxa de l'activitat empresarial i l'evolució favorable del mercat laboral–.

Aquest escenari obre la porta a un rebot del PIB d'un 2,4% aquest 2023, segons publica aquest dimarts l'organisme que presideix Pablo Hernández de Cos en unes noves projeccions macroeconòmiques. Es tracta d'un creixement lleugerament millor del que l'ens va preveure fa només tres mesos (2,3%). La revisió, però, s'explica principalment per les actualitzacions que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet recentment de les seves dades.

Ara bé, l'alentiment de l'activitat econòmica és un fet i es palparà el 2024. De cara a l'any que ve, el Banc d'Espanya estima que l'economia espanyola creixerà un 1,6% (dues dècimes menys del previst el mes de setembre passat). Per contra, el 2025 recuperaria impuls i ho faria un 1,9%, segons l'organisme supervisor.

El motiu principal d'aquest refredament serà el menor consum de les llars. Si bé és cert que continuarà sent el "principal motor econòmic" d'Espanya –es constata un increment dels salaris dels nous convenis i s'hi suma el control dels preus–, el pols d'aquest "no serà capaç de mantenir la mateixa intensitat" com fins ara, ha destacat aquest dimarts el director general d'Economia del BdE, Ángel Gavilán, qui afegeix que hi ha una "pèrdua de confiança" de les famílies de cara a l'evolució econòmica de l'any que ve. Si fins ara el ritme del consum s'ha mantingut a taxes "sorprenents", en paraules de l'organisme supervisor, és perquè les llars han pogut recórrer a estalvis i han continuat demanant crèdits al consum.

Amb tot, cal tenir en compte que el consum de les famílies és, de per si, la base de l'activitat econòmica a Espanya, però s'ha topat amb l'encariment del preu del diner per part dels bancs centrals. Una pujada dels tipus d'interès al 4,5% com la que manté actualment el Banc Central Europeu (BCE) encareix els crèdits a famílies i empreses, que tenen més difícil demanar préstecs als bancs per consumir o invertir, amb la qual cosa cau la demanda i, per extensió, els preus, però també es frena l'activitat econòmica. En aquest sentit, el BdE anticipa que els tipus continuaran alts, però reconeix que els mercats apunten que ja han tocat sostre.

A més, l'economia espanyola no esquiva allò que passa al seu entorn, de manera que l'estancament al conjunt de la zona euro, però també l'alentiment de l'activitat a la Xina, passen factura, en particular pel que fa a les exportacions que, tanmateix, s'estan comportant molt millor que als països veïns com França, Itàlia i Alemanya.

Productivitat estancada

El Banc d'Espanya, però, avisa que no es pot ser "complaent" amb aquest escenari macroeconòmic, sobretot si es posa la lupa en indicadors més micro, com ara la productivitat. "No hi ha millores significatives", ha expressat Gavilán, que apunta que les xifres macro poden mostrar un creixement més vigorós del que és.

És aquest creixement "modest" de la productivitat –la productivitat per ocupat fins i tot ha caigut els últims anys– el que explica també les dificultats per créixer en termes de PIB per càpita. "Tenim dificultats", ha afegit Gavilán, que ha assenyalat que en aquest sentit Espanya no ha recuperat els nivells prepandèmia. "De fet, s'ha creat una nova bretxa pel que fa a l'evolució de la renda de PIB per càpita entre Espanya i la Unió Europea", ha constatat.

Normalització de la inflació

El mandat del BCE és el de mantenir la inflació al voltant del 2% a llarg termini. Segons les noves previsions del Banc d'Espanya, en el cas espanyol la inflació se situarà en un 3,4% de mitjana el 2023 (l'any 2022 la inflació mitjana va ser d'un 8,4%, la més alta des del 1986) i caurà al 3,3% el 2024 (un punt per sota del que va estimar al setembre). No seria fins al 2025 que la inflació mitjana a Espanya fregaria el 2%, segons el BdE.

El principal factor que explica la revisió a la baixa de la inflació tant el 2023 com el 2024 són les "sorpreses" dels components energètics, és a dir, la caiguda dels preus del petroli i el gas, tal com preveuen els mercats de futur, tot i que continuen per sobre dels nivells prepandèmia, però també de l'electricitat.

Alhora, s'hi suma la pròrroga anunciada per Pedro Sánchez de la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments fins al juny i la subvenció al transport públic durant tot el 2024. En aquest sentit, cal tenir en compte que hi ha algunes mesures encara pendents de concretar-se, com són la rebaixa dels impostos de la factura elèctrica i del gas. El Banc d'Espanya recorda que mantenir-les ajudarà a dopar la inflació, és a dir, a fer-la caure, però que quan es retirin, tindran un impacte.

Amb tot, les previsions publicades aquest dimecres poden trontollar a la baixa pel que fa a l'activitat econòmica i el control de la inflació. Els principals riscos són l'escalada dels conflictes bèl·lics a la franja de Gaza i a Ucraïna, així com l'impacte de l'enduriment de la política monetària o un alentiment molt més rellevant d'economies com la xinesa.