El Banc d'Anglaterra torna a apujar tipus, fins als 0,5%

LondresLes males notícies mai no arriben soles. Els britànics ho han pogut comprovar aquest dijous. Per segona vegada consecutiva en els últims disset anys, el Banc d'Anglaterra (BoE, per les sigles en anglès) ha apujat els tipus d'interès, del 0,25% al 0,50%. És la resposta de la institució a una inflació desbocada, que s'espera que arribi al seu màxim –el 7,25%– el pròxim mes d'abril i que durant el 2022 es calcula que serà del 6% de mitjana.

Malgrat que el mercat de treball no acaba d'omplir totes les vacants, no n'hi haurà prou amb els augments salarials per aturar una caiguda dels estàndards dels nivells de vida dels ciutadans. El BoE, de fet, preveu que els ingressos reals després d'impostos cauran el 2% aquest any, tenint en compte l'increment del cost de la vida. La dada representa la davallada més gran des que hi ha registres, el 1990.

La situació és tan extraordinària i greu que el comitè de política monetària de la institució s'ha dividit sobre si apujar els tipus en un quart de punt o encara més. Cinc membres, inclòs el governador Andrew Bailey, han votat a favor d'augmentar els tipus al 0,5% i els altres quatre han optat per una pujada més audaç, de 50 punts bàsics, fins al 0,75%.

Per tenir dades tan altes d'inflació al Regne Unit cal remuntar-se al 1991, quan va arribar al 7,9%. Les projeccions de creixement i atur s'han revisat a la baixa. S'espera que el creixement econòmic sigui del 3,75% el 2022, per sota del 5% previst a finals del 2021, i que la taxa d'atur caigui fins al 3,8%. El comitè espera que la inflació es mantingui per sobre del 5% d'aquí un any, però confia que es torni a acostar a l'objectiu del 2% al llarg del 2023.

L'altra notícia catastròfica que la immensa majoria dels britànics s'han empassat aquest dijous és l'augment brutal del preu de l'energia. Per a almenys 22 milions de famílies, dels 28 que hi ha aproximadament al país, a partir de l'abril creixerà un 54%.

El regulador energètic del Regne Unit, l'Ofgem, que fixa quina quantitat és la màxima que les companyies poden cobrar als clients, ha confirmat que el límit de preu de la factura energètica s'apuja en 693 lliures (825 euros) a l'any. De poc més de 1.430 euros pel consum d'electricitat i gas que es pagaven fins ara de mitjana es passarà als 2.351 euros.

Fi a l'energia a preu per sota del seu cost

L'augment generalitzat del preu del gas està al darrere del cop en la factura energètica. L'Ofgem mantenia els preus baixos artificialment, a través de subsidis a les companyies. La gran demanda de gas de l'Àsia, especialment de la Xina, i les baixes reserves a Europa des de l'hivern passat han fet disparar els preus i el govern ha preferit no intervenir-los més. Més de vuit milions de persones podrien veure's abocades a la disjuntiva del que en anglès en diuen eatingor heating, és a dir, o menjar o escalfar-se.

Per intentar pal·liar el cop, el Tresor ha posat en marxa un paquet de mesures que, més que rebaixar els preus, el que fa és garantir un descompte de 200 lliures en la factura anual de l'abril del 2022 al març del 2023 per, després, cobrar-lo al llarg de cinc anys, amb la confiança que, a poc a poc, el gas tornarà als preus del 2019. Es tracta d'una aposta molt arriscada del govern Johnson, perquè la pressió sobre els preus energètics podria mantenir-se molt més temps del que molts analistes preveuen, en especial si la guerra freda entre Ucraïna i Occident, d'una banda, i Rússia, de l'altra, esdevé un conflicte amb foc real.