BarcelonaAtac sense precedents cap a les polítiques del Banc Central Europeu. El foc prové de dins de les mateixes fronteres de l’euro i té dos destinataris molt clars: Mario Draghi i la seva successora, Christine Lagarde, que tot indica que seguirà les polítiques impulsades per Draghi per intentar animar l’economia europea. Aquest divendres, sis exbanquers centrals van publicar una carta oberta en la qual ataquen sense contemplacions la política monetària de l’italià.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
“Com a antics banquers centrals i ciutadans europeus, estem seguint l’actual política de crisi del BCE amb preocupació creixent”, diu el document. La carta està signada per quatre exgovernadors dels bancs centrals d’Alemanya, França, els Països Baixos i Àustria, a més de dos antics membres alemanys del consell de govern del BCE.
El mes passat, Draghi va anunciar noves mesures d’estímul monetari per mitigar la forta desacceleració que afecta l’economia europea. El BCE va rebaixar una dècima, fins a l’1,1%, la previsió de creixement del PIB de l’eurozona aquest any i Alemanya -la locomotora del continent- porta un any a les portes d’una nova recessió. Curiosament, una hipotètica nova crisi afectaria primer els països del cor de la zona euro que més protesten per la implementació d’aquestes mesures extraordinàries del BCE.
El consell del banc va congelar sense data els tipus d’interès al 0% i va reactivar el programa de compra massiva de deute públic. Aquesta mesura, la més polèmica a ulls dels crítics, busca garantir liquiditat fàcil als bancs per tal que facilitin el crèdit a empreses i famílies, amb l’objectiu de reactivar l’activitat econòmica.
En la carta, els banquers asseguren que “hi ha un ampli consens” que l’adquisició a gran escala de bons “gairebé no ha tingut efectes positius en el creixement”, per la qual cosa es fa “difícil d’entendre la lògica de reprendre les compres” de deute. Els crítics, però, van més enllà i acusen el BCE d’utilitzar aquest programa de compra de bons per abaratir l’endeutament dels governs estatals, la qual cosa “està estrictament prohibida” pels tractats.
A més, també critiquen que el crèdit barat que el banc central ofereix a les entitats financeres serveix per mantenir actives “empreses febles”, per la qual cosa -demanen- també s’hauria de reduir.
El BCE justifica els estímuls perquè els preus creixen a un ritme baix, fins al punt que veu cert risc de patir deflació (baixades dels preus), un fenomen que els economistes consideren molt perjudicial. Per contra, els signants creuen que “mai hi ha hagut un perill real d’espiral deflacionària”. “La política monetària del BCE, doncs, està basada en el diagnòstic equivocat”, afegeixen.
Violació dels tractats
De fet, el BCE ha intentat sense èxit mantenir la inflació a un nivell “inferior però pròxim al 2%”, una política que els signants consideren que “viola” els tractats de la UE. “En els últims anys, el BCE ha alterat de facto la definició d’estabilitat de preus al considerar inacceptable una taxa d’inflació de l’1,5%”, diu el text. “Si hi hagués una crisi gran”, els bancs centrals es veurien “amenaçats amb el final del seu control sobre la creació de diners”, diuen.
Les crítiques d’aquests banquers se sumen a les d’altres figures. La consellera germànica del BCE, Sabine Lautenschläger, va dimitir del càrrec pocs dies després de l’aprovació de l’últim paquet d’estímuls, una mesura que també ha sigut criticada públicament per Jens Wiedmann i Robert Holzmann, presidents dels bancs centrals alemany i austríac, respectivament.
LES CLAUS
1. Per què alguns bancs centrals del centre de la zona euro ataquen Draghi?
Els crítics amb Draghi consideren que les últimes mesures aprovades pel BCE són perjudicials o bé inútils. Els sis exbanquers creuen que els baixos tipus d’interès deixen l’organisme monetari sense marge de maniobra davant d’una hipotètica nova crisi, i critiquen les polítiques de crèdit barat i liquiditat abundant, ja que –a parer seu– financen de manera encoberta els governs, la qual cosa està prohibida per la legislació comunitària.
2. A què es deuen les diferències de criteri entre Draghi i els seus crítics?
Les raons que expliquen l’atac del centre d’Europa a Draghi són en gran part ideològiques, i es deuen a la diferència en política monetària entre Alemanya (i el centre d’Europa) i la resta del món, sobretot els països anglosaxons. Draghi, que ha fet gran part de la seva carrera als EUA, ha adoptat una línia basada en l’expansió monetària en temps de dificultats econòmiques –molt similar a la de la Reserva Federal nord-americana o el Banc d’Anglaterra–, cosa que xoca de ple amb la tradició germànica, basada en el baix endeutament i en mantenir els preus com més estables millor.
3. Per què acusen Draghi de violar els tractats europeus?
A diferència de la majoria de bancs centrals del món, que tenen com a objectiu que l’economia creixi de manera ordenada, el Banc Central Europeu només té un mandat: mantenir a ratlla la inflació. Des de l’any 2003 –amb l’holandès Wim Duisenberg al càrrec de president–, el Banc Central Europeu considera que aquest objectiu és un creixement dels preus “inferior però pròxim al 2%” anual, una xifra que, en la carta oberta, els banquers consideren que contradiu els tractats de la Unió Europea.