El Banc d'Espanya assenyala Catalunya com a principal risc per a l'economia espanyola

BarcelonaEl Banc d'Espanya creu que la incertesa política a Catalunya continua sent el risc més elevat per al creixement de l'economia espanyola, tot i que reconeix que és difícil mesurar-lo i assegura que la incidència final dependrà de la "magnitud i persistència" d'aquesta incertesa política.

En el seu informe anual del 2017, publicat aquest dimarts, el banc emissor diu que el moment màxim de la tensió es va produir l'octubre del 2017 i des d'aleshores ha anat a la baixa. De fet, l'entitat de la qual és governador Luis María Linde reconeix que l'evolució s'ha situat en el millor dels escenaris que havia previst.

Per al Banc d'Espanya, la situació de l'octubre "va tenir un caràcter transitori, de manera que es va produir una certa normalització dels indicadors en els mesos posteriors, cap a valors en línia amb els observats els mesos previs a l'episodi de més tensió política de finals de l'any passat", indica l'informe, que afegeix que "l'evolució observada en els indicadors està en línia amb l'escenari hipotètic més benigne dels simulats en l'informe d'estabilitat financera del Banc d'Espanya, publicat l'11 de novembre del 2017".

L'informe del Banc d'Espanya diu que la rebaixa de la tensió a Catalunya podria dur a un escenari de més creixement econòmic, mentre que si hi ha un rebrot de la tensió hi hauria un impacte negatiu en la confiança dels agents econòmics i en l'activitat.

"En aquest sentit, la incertesa que persisteix sobre el futur de l'actual legislatura [catalana], després de les eleccions autonòmiques del mes de desembre passat, podria afectar el procés de normalització de la situació econòmica a Catalunya", indica l'informe.

Segons el Banc d'Espanya, els indicadors econòmics dels últims mesos del 2017 i els primers del 2018 reflecteixen que l'economia catalana s'ha desaccelerat més que la de la resta de comunitats de més dimensió, enfront del dinamisme que va mostrar la primera part del 2017.

Tot i això, el Banc d'Espanya reconeix que no resulta fàcil determinar la mesura en què el comportament menys dinàmic de Catalunya es vincula amb la situació política, perquè hi ha altres factors que podrien influir de forma simultània en l'economia catalana.

Així mateix, l'informe diu que no és fàcil estimar com la situació política de Catalunya podria haver influït en el dinamisme econòmic d'altres comunitats, tant pels vincles comercials directes com pel clima de desconfiança.

Venda d'actius immobiliaris

D'altra banda, el Banc d'Espanya demana a les entitats financeres que accelerin la venda d'actius immobiliaris, redueixin la morositat i augmentin la seva rendibilitat, i per això anima a buscar fonts alternatives de millora d'ingressos i reducció de costos. A més, recomana que augmentin la seva inversió en innovació perquè avisa que la competència serà cada vegada més gran a causa de la irrupció de nous proveïdors de serveis bancaris, i considera "clau" que la banca superi tots aquests reptes i abasti una fortalesa suficient per contribuir al creixement econòmic i la creació d'ocupació.

L'organisme presidit per Luis María Linde repassa els avenços del sector financer des de l'esclat de la crisi, però insisteix que encara s'enfronta a reptes importants, en part comuns amb Europa. Encara que ha baixat significativament en els últims anys, el volum d'actius bancaris deteriorats segueix sent elevat, i si el ritme de reducció de la morositat no s'accelera seguirà sent alt a la fi del 2020, quan encara superaria els 50.000 milions, de manera que advoca per abordar aquests reptes amb rapidesa.

La institució lamenta que la correcció de la morositat s'està produint a un ritme "relativament moderat" i explica que nivells alts de morositat fan que les entitats desviïn els seus recursos i impedeixen dur a terme noves operacions.

L'experiència ha demostrat que les entitats amb més morositat són les que més redueixen el crèdit, i si això es produeix alhora en un país amb famílies i empreses amb alts nivells d'endeutament, el consum es redueix i es frena la recuperació econòmica. Tot i el tancament del 40% de la xarxa de sucursals i la reducció del 32% de la plantilla, les despeses d'explotació del negoci de la banca a Espanya s'han reduït "tan sols" un 15%, enfront del 30% els ingressos. Això, unit a les exigències reguladores, ha fet que la rendibilitat no s'hagi recuperat totalment i la cotització dels bancs continuï reflectint unes expectatives incertes sobre el futur del negoci.