Baixes per paternitat per lluitar contra la discriminació a la dona

“Als Estats Units no hi ha res que no faríem per les mares, excepte una cosa”, va explicar el comediant britànic John Oliver en el seu xou de televisió, Last week tonight, el 10 de maig, el Dia de la Mare. Es referia a la baixa per maternitat, comuna als 185 països enquestats per l’Organització Mundial del Treball excepte en dos: els Estats Units i Papua Nova Guinea. Als EUA només algunes dones que treballen per al govern federal o per a grans corporacions poden agafar-se dotze setmanes de permís sense cobrar després de donar a llum. Es poden comptar amb una mà els estats nord-americans on les noves mares disposen d’unes quantes setmanes pagades amb una remuneració mínima obtinguda d’un impost sobre els salaris. Per contra, a Anglaterra les mares tenen dret a un any de baixa pagada i Suècia garanteix aquest dret durant més d’un any, fins i tot a les dones que no treballaven abans.

Els Estats Units haurien de prendre’n nota. Molts països fan bé d’estar orgullosos de garantir aquest dret: els beneficis socials i econòmics de fer possible que les mares treballadores puguin passar temps amb els seus nadons són evidents. Tot i això, molts d’aquests països tampoc arriben fins al final. Els beneficis del permís de maternitat es multiplicarien si s’estengués també als pares.

Entre feina i fills, la majoria de mares opten per sacrificar el primer. Això disminueix els seus estalvis i les deixa a elles i als seus fills amb més possibilitats d’acabar en la pobresa. Gran part d’Europa va introduir la baixa per maternitat pagada a la dècada dels 70. Des d’aleshores, dotzenes de països s’han adonat que concedir un període raonable de baixa per maternitat -l’Organització Mundial del Treball recomana com a mínim catorze setmanes- incrementa la presència de les dones en el món laboral.

També per als pares

Però hi ha inconvenients. Una baixa massa llarga de vegades acaba perjudicant les treballadores més que beneficiar-les. Les que s’estan llargs períodes sense treballar s’estanquen i els costa més escalar en l’empresa. Tot i que la discriminació de gènere és il·legal gairebé arreu, alguns empresaris encara eviten contractar dones que creuen que estaran de baixa massa temps.

El permís de paternitat ho pot contrarestar. Prop de la meitat dels països del món ofereixen als pares una baixa per paternitat més curta i cada vegada més estats permeten que les mares cedeixin part de la seva baixa als homes mentre elles tornen a la feina. Molts països europeus reserven per als pares una part d’aquestes baixes amb l’objectiu de motivar-los: a Suècia, per exemple, les parelles reben una “bonificació d’igualtat” per repartir-se la baixa més equitativament.

A més, quan una dona entrega el nadó al pare i marxa per la porta cap a la feina, aquest hàbit persisteix al llarg del temps: els pares que agafen el permís de paternitat equitativament tenen un paper més important a l’hora de criar els fills al cap dels anys. Un estudi internacional destaca que d’aquesta manera és més probable que “raspallin les dents als fills, els donin menjar o els llegeixin un conte”. Les criatures que van tenir un pare amb permís de paternitat treuen més bones notes als exàmens.

Les mares hi surten guanyant molt, també. Si tots dos poden tenir temps lliure per encarregar-se de les criatures, hi ha menys possibilitats que els empresaris les discriminin a elles. Informes sobre l’ús del temps demostren que, fins i tot quan tots dos progenitors treballen les mateixes hores, la mare és qui dedica més temps a la casa i a les criatures. Un pare que s’hi impliqui més hauria de reduir aquesta segona bretxa, que és el motiu principal pel qual moltes mares treballen a mitja jornada en feines per a les quals estan sobrequalificades.

Arribem, doncs, als beneficis per al conjunt de la societat. Poques dones joves esperen haver d’escollir entre maternitat i feina. Actualment, en la majoria de països les dones estan més qualificades que els homes, cosa que suggereix que les seves carreres professionals figuren com una de les prioritats entre els seus plans. Així, doncs, una baixa de paternitat i maternitat generosa, però no gaire, és essencial perquè les mares no es vegin forçades a deixar la feina per falta de suport, o discriminades per excés de suport. Assegurar-se que els pares comparteixen aquest dret minimitza riscos i augmenta els guanys.