Avís de les Cambres: Catalunya no recuperarà el PIB del 2019 aquest any

BarcelonaL’economia catalana creix a un bon ritme, però no es preveu que arribi als nivells prepandèmia aquest 2022, segons s'extreu de la Memòria Econòmica de Catalunya presentada aquest divendres per les cambres catalanes. Segons l'informe, la previsió és que l'economia catalana creixi aquest 2022 un 4,8%. El 2021 el PIB de Catalunya va créixer un 5,8%, per sobre del 5,1% de l’economia espanyola i del 5,4% de la zona euro. Tanmateix, recorda l'informe, el 2020 Catalunya va patir en més mesura les conseqüències del covid, amb una caiguda del PIB català de l'11,7%, a causa principalment del daltabaix dels serveis vinculats al turisme.

Per al 2022, les previsions actuals apunten a un creixement del 4,8% a Catalunya, sent un dels països de la zona euro que registraran una taxa més elevada, però no s'espera que recuperi els nivells prepandèmia fins al 2023. Segons l'informe, elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i per l’AQR-Lab de la UB, cal destacar dos elements d’aquest escenari. En primer lloc, l’augment més intens de l’esperat de les pressions inflacionistes durant el primer trimestre del 2022, situació agreujada per la guerra d'Ucraïna, fet que està provocant una forta desacceleració del creixement previst del PIB a Catalunya i a nivell mundial. D'altra banda, l'informe assegura que els indicadors econòmics i les expectatives de les empreses no anticipen un context d’estancament i encara menys de recessió econòmica, i descarten un escenari d’estagflació en el curt termini.

Amb tot, l'estudi posa en valor "la resiliència" demostrada pel teixit econòmic català, que va tancar l'any passat amb un saldo positiu amb l'estranger de 13.861 milions d'euros i amb la resta d'Espanya de 17.501 milions, i amb una taxa d'atur de l'11,6%, enfront del 12,6% del 2020.

Ocupació i exportacions, en màxims històrics

Les dades d’ocupació i exportació estan en màxims històrics, fet que, segons l'informe, "demostra la competitivitat de la indústria catalana, que s’està beneficiant de l’escurçament de les cadenes de subministrament globals".

D’una banda, el nombre d’afiliacions va superar el nivell de prepandèmia ja en el quart trimestre del 2021, però s’ha accelerat encara més el 2022, fins a assolir un rècord històric de 3,6 milions al maig (un 4,9% més que el desembre del 2019). De l'altra, Catalunya està entre el grup d’economies europees en què més han crescut les exportacions entre el 2019 i el 2021, fet que ha mitigat l'impacte de la pandèmia, juntament amb els Països Baixos, Bèlgica i Grècia.

En xifres, les exportacions catalanes del 2021 són un 9% superiors a les registrades el 2019, un percentatge superior al 8,8% del conjunt d’Espanya, al 7,5% d’Itàlia, al 3,7% d’Alemanya i al -3% de França. A més, el nombre d’empreses que exporten més de 50.000 euros de manera regular també ha assolit un màxim històric de 9.583 empreses, 518 més que l’any 2020.

Fons europeus

Durant la presentació de la memòria d'aquest divendres, des de les Cambres s'ha volgut recordar "l'oportunitat històrica" que suposen els fons Next Generation, que suposaran un desemborsament a Espanya de 140.000 milions d'euros, cosa que equival a l'11% del PIB. En aquest sentit, reclamen "una distribució territorial justa perquè es garanteixi un veritable impacte en el teixit empresarial català", i basada en "una selecció de projectes amb criteris competitius i una gestió administrativa més àgil i coordinada" entre les administracions.

Segons la Generalitat, el 2021 a Catalunya només es van assignar 1.900 milions d'euros dels fons (que representen el 7,8% dels fons europeus que va gestionar l’Estat i el 14% dels fons europeus transferits a les comunitats autònomes). El 2022, però, la Generalitat ha previst una dotació de 2.142 milions d'euros dels fons Next Generation, fet que li permetrà tenir el pressupost de despesa més alt de la seva història. A més, l'informe assegura que la resolució de l'actual crisi dependrà de factors externs com la guerra d'Ucraïna i d'interns, però també de "la capacitat per evitar que la inflació es torni estructural i de l'actuació dels poders públics per alleugerir els costos de la crisi".