'AVEa iacta est'!

És la frase que va pronunciar Juli César en creuar el riu Rubicó, començant la segona guerra civil romana: Alea iacta est ! ("la sort ja està llançada"). Ja feia temps que la guerra era inevitable, però llavors va vessar el got. I ja fa temps, ben bé sempre, sabíem que l'AVE no ens lligaria a Europa. Pur romanticisme decimonònic. De fet, l'AVE no es va pensar amb relació a Europa (tret de les subvencions), sinó per lligar tot Espanya amb Madrid, com els ferrocarrils del segle XIX. Més val ben centralitzats que no pas desenvolupats. A França no faran en dècades la connexió amb la frontera. No hi preveuen prou ús, tenen pocs diners, i ho dedicaran a Rodalies. A Espanya es busquen més recursos per a més AVE. Els molt nacionalistes veuran terror francès a la competència espanyola sobre el sud de França. Jo ho veig diferent: no s'escurçarà el viatge a l'emigració dels nostres joves més formats, a la recerca d'un futur que la nostra hipermodernitat -de la qual l'AVE és la gran icona- els hi nega.