La UE ajorna la llei Euro 7 i suavitza la rebaixa de les emissions dels cotxes
Els estats membres justifiquen l'acord per ser més competitius davant de la indústria dels Estats Units i la Xina
Brussel·lesNou estira-i-arronsa entre la lluita contra el canvi climàtic de la Comissió Europea liderada per Ursula von der Leyen i els estats membres. Aquest dilluns, els Vint-i-set han arribat a un acord per ajornar l'entrada en vigor de la polèmica llei Euro 7 i suavitzar les rebaixes obligatòries d'emissions contaminants dels vehicles de combustió que havia plantejat Brussel·les. "Amb aquesta proposta aconseguim un equilibri entre els costos d'inversió de les marques fabricants i millorem els beneficis ambientals", ha justificat el titular espanyol d'Indústria, Héctor Gómez Hernández, que ha presidit la trobada ministerial.
D'aquesta manera, els socis europeus han consensuat que defensaran en les negociacions amb el Parlament Europeu que l'entrada en vigor de la normativa s'ajorni dos anys: pel que fa als cotxes, passarà del 2025 al 2027 i, pel que fa als camions, del 2027 al 2029. També eliminaran les rebaixes d'emissions que proposa la Comissió Europea a l'Euro 7 i deixaran les de la normativa anterior, l'Euro 6. És a dir, un màxim de 80 mil·ligrams per quilòmetre (mg/km) d'òxid de nitrogen (NxOy) per als vehicles dièsel i uns 60 mg/km per als de gasolina.
D'altra banda, la principal novetat de l'Euro 7 respecte a l'anterior normativa és que s'introduiran nous límits per a les partícules contaminants dels frens i dels neumàtics, i pretén ser més exigent amb els requisits de durabilitat mínima de les bateries dels cotxes i, en general, de la vida útil dels vehicles. Ara bé, també sobre aquestes qüestions els estats membres han rebaixat les aspiracions de la Comissió Europea, tal com demanava la indústria del sector automobilístic.
En aquest sentit, una part important dels socis europeus considerava que els objectius de l'executiu comunitari són "massa ambiciosos" i que, per aquest motiu, els Vint-i-set han apostat per acordar unes xifres més "realistes i aplicables". De fet, poc després que Brussel·les presentés la proposta legislativa alguns països, com França, Itàlia o la República Txeca, ja s'hi van oposar públicament. També s'hi van posicionar en contra actors tan rellevants de la indústria automobilística com BMW, Volkswagen, Renault i Stellantis.
Els estats membres i les marques més contràries argumenten que els límits que proposava la Comissió Europea són excessivament restrictius i que obligarien els fabricants d'automòbils a invertir massa diners per poder-los complir. L'ACEA (Associació de Fàbriques Europees d'Automòbils, en les sigles en anglès) calculen que amb la proposta de la Comissió s'hauria encarit el preu final dels vehicles en gairebé 2.000 euros per als cotxes gasolina i més de 2.500 euros per als dièsel.
Mantenir la competitivitat
En aquest sentit, els estats membres remarquen que el sector de l'automòbil d'Europa, que té molt pes en països com Alemanya, Espanya o Itàlia, s'ha de mantenir competitiu davant del dels Estats Units o la Xina, que estan especialment dopats per la pluja de milions que reben en ajudes públiques. En tot cas, la prohibició de vendre cotxes amb motors de combustió a partir del 2035 es manté i, de fet, l'Euro 7 ha de ser la llei que marqui a la indústria automobilística el camí progressiu fins a la prohibició final de cotxes contaminants. Per aquest motiu, aquesta normativa afectarà tots els vehicles que es comercialitzin des que entri en vigor la nova llei fins al 2035.
D'altra banda, també hi ha associacions ecologistes que troben insuficient la mesura que plantegen els estats membres, i fins i tot alguns països com Luxemburg o Dinamarca critiquen que s'hagin "diluït" tant els objectius mediambientals. Copenhaguen ha recordat, per exemple, que el "trànsit de cotxes contribueix significativament a la contaminació de l'aire", cosa que calcula que provoca unes 300.000 morts prematures a l'any a la Unió Europea.
Tot i l'acord al qual han arribat els Vint-i-set aquest dilluns, encara falta que el Parlament Europeu consensuï quina és la seva posició, que sol ser més ambiciosa que la dels estats membres, i aleshores el Consell i l'Eurocambra podran començar a negociar la mesura.