Tensió a la mitjanit: els secrets dels avals de Nissan

BarcelonaEren les 23.55 hores de la nit de dilluns passat en un dels despatxos de la notaria Viola, Córdoba y Pardo, a la Gran Via barcelonina. En un clima d’enorme tensió per la imminència de la mitjanit i, després de dies d’angoixa, el notari aixecava acta dels avals signats per 46 milions d’euros per reindustrialitzar Nissan. Ho va fer malgrat que un dels bancs va canviar la quantitat que avalava a última hora i també salvant un problema tecnològic que va impedir que la mateixa entitat, Abanca, lliurés a temps la documentació. Es tancava així una agonia que s’havia allargat durant dies, i no ho feia de la millor manera. 

Rebobinem. El 2020, el pitjor any en dècades de l’economia catalana, la gran indústria catalana que es va perdre ho va fer per raons alienes al covid. Era Nissan, que va anunciar el tancament de tres plantes, amb un impacte directe en 3.300 treballadors. Administracions i sindicats es van conjurar per trobar continuïtat al projecte i van iniciar gestions per salvar el màxim nombre de treballadors. 

QEV Technologies i BTech, en associació amb el grup logístic Goodman, van ser el projecte escollit. Aquest hub aspirava a salvar uns 1.300 llocs de treball dels 3.300 afectats. Però el fet que l'empresa hagi hagut de renunciar a 43 milions del PERTE que se li va concedir (de 108 milions) perquè no es van rebre suficients avals per a aquest projecte que vol arribar a muntar 100.000 furgonetes a l’any. 

Les fonts consultades expliquen que per arribar a l’angoixant escena que es va donar a una notaria de la capital catalana durant la nit de dilluns, dia en què expirava el termini ja allargat pel govern espanyol per reunir els més de 70 milions d’euros que calien, hi va haver un rosari d’errors i factors que van propiciar aquest resultat.

En primer lloc, cal tenir en compte que un cop la multinacional xinesa Great Wall Motor va descartar aterrar als terrenys de l’antiga Nissan, el projecte es va orientar ràpidament cap a un hub que actualment no opera. Al sector financer ho expliquen amb cruesa: “Només hi ha el Power Point i bones intencions”. I això és important perquè el funcionament dels bancs a l’hora d’avalar operacions (i l’aval venia imposat per Brussel·les a canvi dels diners que aporta) funciona de manera similar a la política d’un banc a l’hora de donar una hipoteca: no donen més diners dels que trauria per la venda del pis si se’l quedés. I els actius de QEV i BTech són minsos. 

Trucades dels governs a la banca

Això explica, fins a cert punt, la prudència de la banca: CaixaBank va donar llum verda a uns avals per valor de cinc milions, i el Sabadell ho va fer per una xifra propera als dos milions. I en cap dels dos casos la decisió va arribar lliure de pressions. A l’entitat de l’estrella, on l’Estat és el segon màxim accionista, va trucar la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, demanant “sensibilitat” amb el projecte, expliquen fonts financeres. Fonts oficials de CaixaBank neguen aquesta trucada. Al Sabadell també van rebre aquesta crida, a la qual es va sumar la consellera d’Economia, Natàlia Mas. I, a més, van patir una certa pressió mediàtica, quan van veure publicat que ja havien concedit els avals per quantitats molt superiors a les que tenien previst atorgar.

Fonts coneixedores dels moviments afirmen que el Santander i el BBVA també van rebre les trucades del govern espanyol. La primera entitat va mostrar un interès inicial, que mai va concretar. I el BBVA, segona entitat en clients a Catalunya, es va mostrar encara més freda. 

Al sector financer són clars: “Si ho hem fet és per l’interès dels governs”. Com a mínim un dels avalistes (en total van ajudar CaixaBank, Banc Sabadell, Andbank, Avalis i Abanca) ha aprovisionat directament la quantitat garantida, és a dir, ho ha apuntat ja com a possible pèrdua, en una prova dels dubtes que ofereix un projecte no nat. D’altres encara no han aprovisionat l’operació, però creuen que estarà en “vigilància especial” en una fase inicial i que és probable que aviat hagi de ser aprovisionada. Però la banca recorda que “hi ha un contraaval del 100% de l’Institut Català de Finances”, cosa que minimitza el seu risc. Un detall explica amb cruesa com de poc avançat està el projecte: “Un pla de negoci, una previsió d’ingressos, ens hauria ajudat”, diu un financer.

De fet, part dels problemes dels avals es van iniciar quan el ministeri d’Indústria va recordar que l’ICF no podia avalar per no tenir fitxa bancària. A l’entorn de l’operació qüestionen per què l’ICO, l’homòleg estatal, que sí en té, no ho ha fet. "Jurídicament era viable i el ministeri no s’ha implicat en una operació clau”, asseguren fonts coneixedores de l’operació. “El ministeri ha arrossegat els peus”, afegeixen. 

Acusacions creuades

Fonts properes al ministeri, però, ho neguen i recorden que si no fos per les dues administracions no s’haurien aconseguit els avals. Expliquen, en primer lloc, que si la dotació per al projecte va augmentar fins als 108 milions va ser gràcies al departament que lidera Maroto. I és coneguda la pressió que van exercir sobre els bancs. Sí que admeten, però, que la qüestió burocràtica podia haver estat més àgil, especialment en el cas d'empreses petites com és el cas del hub. I en aquest sentit també s’assenyala l’empresa: “Sabien des de l’agost que haurien d’avalar i van posar-s’hi a última hora”. També es qüestiona el fet que en les hores decisives per acabar de lligar l’aval, el conseller delegat de QEV Technologies, Joan Orús, era fora de Barcelona, de viatge. 

L'empresa rep aquestes acusacions amb certa indignació. "És una vergonya", lamenta Orús. Segons explica a l'ARA, el ministeri va canviar de criteri respecte a l'ICF, i van saber que no hi podien comptar com a avalador només 15 dies abans que expirés el termini. Respecte al seu viatge, detalla que era per motius professionals en una altra de les seves ocupacions, relacionada amb la competició automobilística Extreme E, i que va estar permanentment connectat al tancament dels avals.

Amb tot, les persones que van viure el procés de prop no oculten, amb tot, la seva satisfacció: “El balanç és molt positiu, perquè això podia haver acabat molt malament i s’ha garantit el projecte”, diu una font que demana l’anonimat. “Jo vaig arribar a pensar que no sortiria, no sé com ho vam aconseguir. Bé, va sortir perquè havia de sortir”, remata una figura que va ser a la notaria la nit que es va tancar el viacrucis.